
Però van passar els anys i la fotografia digital va cobrar cada vegada més rellevància, Kodak conscient, també dedicava part dels seus recursos a crear aquest tipus de càmeres. Però van ser altres fabricants els qui van aconseguir crear càmeres digitals de millor qualitat. Van perdre l'avantatge que representava haver inventat el producte.
El problema de Kodak no va ser tant equivocar-se de negoci, com no saber adaptar-se a la «nova normalitat». De fet, la seua competidora que anava molt per darrere seu, Fujifilm, es va reinventar. L'any 2010 el mercat cinematogràfic va caure en un 90% respecte al de 10 anys abans. Però Fujifilm augmentà els seus ingressos en un 57%, mentre Kodak es ressentia en un 48%. Shigetaka Komori va salvar Fuji amb la seua capacitat d'adaptació. En canvi ja l'any 1932, George Eastman, fundador de Kodak, es va suïcidar deixant una nota que deia; «el meu treball està fet». Pel mateix error, i un segle després, la seua companyia també es va suïcidar.
Tot això em ve al cap, perquè escolte i llig les reaccions de molts poders polítics, econòmics i socials, davant de l'oportunitat de canvi que ens ha regalat esta desgraciada pandèmia.
La veritable intel·ligència resideix potser en mimetitzar i saber adaptar-se a tots els escenaris possibles. Mantenir com s'està dient, que ara no és el moment de revisar el mercat laboral, el teletreball, la duració de les jornades, la formació ocupacional... És pensament analògic. Molta fotografia fixa, sense entendre que l'economia, com la vida, és una pel·lícula en moviment. L'economia valenciana sempre ha sigut dinàmica i això l'ha salvat dels canvis. No aprofitar eixa tradició, eixa fortalesa, és el que va fer Kodak. És la foto d'un fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada