No fa gaire el President Puig va dir que lleialtat no és submissió. No puc estar-hi més d'acord, i modestament gosaria dir que ell ho compartirà amb mi si jo afegira que la lleialtat se sedimenta en la sinceritat. L'adulació, i l'alabança, són arenes movedisses sobre les quals tot allò que s'hi puga construir, acabarà per trontollar i caure.
El Botànic 2 és un govern nascut de la concertació de les tres formacions progressistes, que juntes, representem la majoria absoluta a les Corts. I juntes també vam acordar un programa de govern per a tota la legislatura. Hauríem de ser molt imprudents, per a no entendre que este terrible colp sanitari, social i econòmic que ha representat la pandèmia que encara patim, obliga a replantejar-se algunes coses. I no seria el govern que vol Compromís, si no ens obrirem a escoltar a la societat civil, més que mai, per intentar crear grans consensos socials. Però estos consensos han de reforçar la línia política dels acords del Botànic 2, perquè el contrari seria un engany a qui ens va encomanar governar. Podem matisar algunes qüestions, accelerar o alentir altres, però no podem canviar d'objectius. Entre altres coses perquè, per exemple, les polítiques d'ocupació estaven donant bons resultats, creixíem per sobre de la mitjana espanyola. I la crisi ha confirmat que les mesures eren bones, el que cal és consolidar-les i reforçar-les. No canviar-les. I en altres àmbits de gestió, igual.
Perquè és cert que la política és gestió de les realitats, però també és vocació transformadora. De vegades consolidant al cos legislatiu els drets guanyats per la ciutadania en el dia a dia. Però també és prospecció, anàlisi, i avançar-se a la realitat per tal de poder-la modular i que no ens atropelle. És acció, i no reacció. I els documents que comencen a circular (també els estatals) de tan reactius com són, resulten reaccionaris. I és greu, perquè sembla que algú ha decidit aparcar la força transformadora dels acords botànics, i substituir-los per nous «llibres blancs», com als 80, que després queden en nores, però emmudeixen la societat civil. Que per cert, és alguna cosa més que els actors de les desenes de meses que s'estan posant en marxa ací i allà. Lampedusa no ha funcionat mai.
És des de la lleialtat que faig esta advertència en públic. La mateixa que he fet en privat i on toca, quan he tingut ocasió, i acompanyada de propostes concretes. Des de la lleialtat al Consell, sí. Però sobretot des de la lleialtat a qui vaig prometre servir.
1 comentari:
Hi estic molt d'acord amb tu, Enric. Compromís ha de ser lleial als acords subscrits, però això no significa sotmetre's a la voluntat dels altres, és a dir, la submissió. Malauradament els valencians patim des de sempre la submissió dels nostres polítics envers Madrid: Lerma, Zaplana, Olivas, Camps, Fabra, Ximo... I què hem aconseguit de tanta submissió: cap respecte envers els interessos dels valencians. Ja hem ofrenat massa temps noves glòries a Espanya i Madrid ens ho ha agraït sempre amb més misèria.
Per això Compromís és l'única esperança que tenim els valencians perquè Madrid per fi ens respecte. Per favor, que Baldo no li continue regalant el vot a Pedro Sánchez a canvi de res. Per favor, Baldo, no ens defraudes.
Publica un comentari a l'entrada