02 de gener, 2021

"TEORIA DE LA DECISIÓ" - El Mundo - 02.01.21

Durant la Segona Guerra Mundial, els Aliats volien reforçar la seua aviació. De forma que, sobre el dibuix d'un avió, van marcar tots els llocs on havia fet diana el foc antiaeri nazi. Un avió tot de puntets rojos, un per impacte.

El primer pensament va ser reforçar aquells punts on impactava l'enemic. Però partint d'una evidència que semblava haver passat desapercebuda, el matemàtic Abraham Wald, va fer una reflexió diferent. Tots aquells punts rojos eren les parts danyades dels avions... Que havien tornat a la base! Per tant, aquells danys no eren catastròfics. La seua conclusió va ser que el que calia reforçar era la resta del fuselatge, perquè cap avió havia tornat amb impactes a eixes parts. És a dir, les parts que implic
aven la catàstrofe. D'
este fenomen se'n diu, biaix de supervivència.

Treballant amb l'arribada dels fons europeus, hi he pensat. Perquè veig a massa gent amb capacitat de decisió molt superior a la meua, dibuixant punts rojos en les grans empreses energètiques o industrials, que és cert, han rebut els impactes de la crisi econòmica derivada de la sanitària. Però no els més greus, segueixen sobrevolant l'economia... Tocades però volant. I reforçar eixes empreses amb fonts de recuperació, és precisament el que proposaven els menys espavilats dels analistes aliats.

El 43% de l'ocupació al País Valencià el generen les microempreses. De fet, només un de cada quatre ocupats ho està en empreses grans o mitjanes. A sobre, el pes de les grans empreses en el total de l'ocupació és un 20% inferior a la de l'Estat. Hi ha una correlació directa entre el pes de les grans empreses i la productivitat per ocupat. El repte de la nostra economia és precisament millorar la productivitat, i donada la composició actual, el que necessitem és fer competitiva a la xicoteta empresa.

Els fons europeus haurien de permetre a les empreses menudes i mitjanes, puguen obtenir sinergies similars a les grans, transitant a activitats de major valor afegit, per la via de canvis profunds en els factors estructurals (cultura organitzativa, digitalització, infraestructures...) Destinar els fons europeus a les grans empreses només tindria sentit si generés un efecte d'arrossegament que ajudés a assolir objectius industrials i econòmics, definits científicament. I sense oblidar que tota inversió en estes empreses és molt més vulnerable des del punt de vista de la deslocalització, que no pas en empreses xicotetes i menudes.

Aprenguem de la història. Per cert, Wald va morir en un accident d'avió, potser no li van fer cas!

Cap comentari: