"THE VERY BEST OF" Levante-EMV 30.06.16

Els anglòfons en diuen així, com alt títol, els francòfons «morceaux choisis » , i en valencià i este cas li diríem "les parides del PP". I és que el ple del dijous va ser francament gloriós pel que fa a intervencions dels amics populars. Tots els que van parlar van deixar alguna perla digna d'elogi.

Quasi que començaré per Vicent Sales, que em va dir que marxa de vacances i voldria que llegís això abans de moure, no siga que crega que això meu és deslleialtat institucional...I mira, just d'això volia parlar. Quan el PP va parlar de deslleialtats, l'alcaldessa va haver de recordar la gloriosa actuació del regidor opositor, Vicent Sales, signant en la seua condició de Vicepresident de la Diputació, un document en el qual comprometia a l'ajuntament de Castelló a una reunió (de la que fins i tot marcava el contingut), a pagar un dinar, a organitzar una visita guiada... En fi, ja saben de què parle si han llegit les pàgines d'esport d'este mateix diari. Sales demanà la paraula per al·lusions, té la pell fina, i va dir que ja estava bé de clavar-se amb ell, que havia estat un error, que jo ja ho havia explicat en un article i que ja val! Ho va dir després que per enèsima vegada ells hagueren recordat allò de les subvencions d'associacions de veïns.

Com és obvi, ni cas, de fet, aprofite l'article per tornar a explicar-ho. Però el que de veres em preocupa és que ell (i Moliner des de l'escó) no feien més que dir que era mentida el que deíem, tot simplement perquè havien donat una versió diferent. I exigien que creguérem la seua. "O creus el que dic o menteixes." És el que té el pensament totalitari.

Ara Pérez Macian. L'home va eixir a parlar d'economia i va començar fent el gest i l'onomatopeia de qui està jugant amb una maquineta d'eixes escura butxaques, convertint la tribuna municipal en "Resacón electoral en Las Vegas", ell que és "dicharachero", tant, que feia acudits de l'estil: "se lo dijo Pérez" i no sé què més, per acabar dient que havíem pecat reiteradament. La presidenta va anunciar: "para defender la penitencia tiene la palabra el Sr. Lorenzo", seguint la broma popular. Però ai què has fet! De seguida van dir que esperaven més seriositat al ple, que el convertíem en un circ. Això, el mateix humorista desllavassat que havia enviat el PP a jugar al Jakpot uns minuts abans. No sé si hem pecat o no, però si hem de fer penitència, que siga a Sant Nicolau, que ho he mirat, i és municipal i depén del Regidor d'Ermites.

Un dels meus moments preferits va ser quan Feliu intentava justificar les seues esmenes. El Govern de Progrés ha augmentat de forma més que considerable la partida dedicada al menjador del Pare Ricardo. I una part d'eixe augment eren 30.000 € per contractar un professional per a la cuina, d'acord amb ell. Però com el Pare Ricardo ha estat malalt, no s'ha pogut signar, de forma que ja sabem que 17.000 d'eixos euros no es podran gastar, i hem decidit destinar-los a altres ONG's. El PP diu que es mantinga. A vore... Si el cost d'un cuiner i la seua seguretat social són 30.000 € anuals, i en el millor dels casos ja només podrà contractar-se 5 mesos... Què fem? Li paguem el doble? En contractem 2, quan amb un és suficient? És ridícul. Feliu, acorralat en l'atzucac de la seua pròpia demagògia va acabar dient que es podien deixar en el pressupost sense tocar, i que si no es gastaven, no passava res, que durant anys, ells vans estar pressupostant 12.000€ per una Fundació que el Pare Ricardo mai no va arribar a constituir, i que a final d'any es quedaven sense executar i que ací pau i allà glòria! "Sic transit gloria mundi" que diria Lorenzo.
Però la guanyadora en el concurs de disbarats, va ser Carrasco, que després de recriminar la creació de la Junta de Festes en els 80 per part del PSOE, obviant que durant 24 anys ells no van canviar res, va acabar dient que: "este govern només fa que posar pedres en el camí obligant a gaiates i colles a complir la llei i les ordenances". Ordenances que van fer ells i que mai no van fer complir. De traca! Però explica molt bé els 24 anys populars de descontrol i mirar cap un altre costat.

Els altres quatre regidors del PP van estar bé. No van parlar. 

"DESLLEIALTAT INSTITUCIONAL" Mediterráneo 24.07.16

Fa unes setmanes, vam saber per la premsa, que el club de la ciutat viatjava a la Xina a fundar una escola de futbol a la ciutat de Baise. Un projecte ambiciós. Ens va sorprendre que el viatge es fes amb el patrocini de la diputació, i que no s’informés a l’Ajuntament que és el propietari de l’Estadi on juga el club. Diuen que ho van fer perquè Diputació representava més gent que la ciutat. El cert és que Baise té 91.000 habitants, la meitat que Castelló...Conselleria ens van enviar un dossier on hi havia tota la programació per a la darrera setmana de juliol, en la que una delegació oficial de Baise visitaria Castelló i València. La documentació, amb el logo de la Diputació i signada per Vicent Sales, Vicepresident de la institució, i regidor de la nostra ciutat (no sembla recordar-ho), establia que el dia 27 a les 9.30 hi hauria una recepció oficial a l’Ajuntament, amb una reunió de la que havien establit un detallat ordre del dia. Després, una “comida ofrecida por el Ayuntamiento”, i a la vesprada visites a diferents instal·lacions municipals. La Conselleria volia saber que en sabíem, i la resposta era que res de res.La Diputació, presidida per Javier Moliner (també regidor) havia acordat amb autoritats xineses i el CD Castelló, quan els havíem de rebre, què els havíem de pagar, de què havíem de parlar... Este és amb diferència l’acte de deslleialtat institucional més descarat que he vist en la meua vida pública. Com oficialment no en sabíem res, no vam moure fitxa. Dimarts, el CD Castelló entrà per registre un escrit en els que ens comunicava alegrement a quina hora els havíem de rebre i a quina els hi havíem de pagar un dinar. Continuàvem perplexos. Però vam reaccionar amb un escrit que signava jo mateix, on manifestava que per acord del govern, ni els rebríem, ni convidaríem a dinar, ni els autoritzava a visitar res de la nostra propietat. Lamentàvem que per la deslleialtat de la Diputació i la irresponsabilitat de la Direcció del club, l’ajuntament hagués de prendre esta incòmoda decisió, que ens feia quedar malament davant les autoritats xineses.La Diputació i el Club han amagat el cap davall de l’ala. Divendres a mig dia va ser l’ajuntament de Baise qui ens demanà una reunió bilateral. Ni Club ni Diputació. Ells i nosaltres. I en estes condicions, els rebrem encantats. Castelló és acollidora i educada amb les formes. I el seu ajuntament també. Ni necessitem, ni acceptem que un altra institució o un club de futbol ens marque l’agenda i ens controle la caixa. És en defensa de la dignitat de tots vostés que actuem així. Ara, el que estaria bé, és que Diputació i Club expliquen, si poden, la seua actuació en este trist sainet. 

"CASES D'INTERCANVI" Levante-EMV 23.06.16

A casa tenim uns amics que enguany marxen de vacances a un país que no fa el cas, i usaran per primer cop el sistema d'intercanvi de cases. És a dir, que després de fer "retrio" entre les ofertes que han trobat en un parell de webs especialitzades, han elegit una família d'un altre país, amb qui intercanviaran les cases. És una manera més econòmica de viatjar, ja que t'estalvies l'allotjament. Però també és un sistema agosarat, ja que a canvi de viure a casa d'una altra gent, eixa altra gent viu a la teua. Clar que el risc que corres tu amb ells, és el mateix que corren ells amb tu, i això, d'alguna manera, és l'assegurança. Malgrat tot, no ho acabe de vore. La idea d'uns estranys regirant la meua biblioteca m'incomoda més que suposar-los dormint al meu llit o gastant la meua cullera. Cadascú té les seues neures. És fet sabut. Què hi farem. 

Faig una ullada a un d'eixos webs per vore com funciona la cosa i per si em contesten alguns dels dubtes. Hi trobo una cosa en la qual no havia pensat i que té tot el sentit del món. T'aconsellen deixar una mena de "bloc d'instruccions" en un parell o tres d'idiomes, amb les instruccions bàsiques de com funcionen els electrodomèstics, o que has de fer si salta el diferencial, o a quina hora es pot baixar o no el fem a la teua ciutat (cosa, per cert, que si tothom férem correctament, seria més senzill que l'empresa encarregada pogués rentar els contenidors evitant l'insuportable ferum que la calor activa). 

I se m'acut, que hagués estat molt bé, que ja que el PP i nosaltres hem intercanviat els "pisos" al Palau Municipal, hagueren pogut deixar una mena d'instruccions (encara que només fos en castellà que és l'única llengua que respecten) de com funciona la casa. Perquè clar...a l'ajuntament de Castelló no hi va haver traspàs de poders. Jo no sé com seria a altres institucions on també hi va haver canvis de color polític, però ací l'Alcalde anterior deixà l'Ajuntament sense dir si hi havia algun tema pendent. Els regidors que van deixar les competències no va fer cap mena de trasllat d'informació, de documentació...ni les claus del despatx i els seus continguts (però d'això ja en parlarem en un altre moment). Ells podràn dir que nosaltres tampoc no ho vam fer, no els vam dir com funciona l'oposició, és cert, però és que només hi ha dues coses a saber. A l'oposició s'ha de treballar molt més per ser visibles (o optar per dir mentides com fa el PP) i és més incòmode. Això que en este cas, l'oposició compta amb molts més mitjans (econòmics, tecnològics i d'espai físic) del que comptàvem nosaltres. I això és així per voluntat del govern, i concretament meua, perquè l'Alcaldessa delegà en mi la gestió d'eixos espais.

D'altra banda, els processos administratius, els cronogrames legals... Tot això, el nou govern ho hem aprés (o ho estem aprenent) sols, i amb el suport dels tècnics municipals que en general han sigut de gran ajuda. Tampoc no esperàvem que ens ho expliqués el PP, perquè no eren gaire escrupolosos en res de tot això, i així per això ens costa més del que caldria esperar, ressetejar una organització que ha estat 24 anys governada des de l'absolutisme, i per una gent que creu, que com Franco als duros, governaven per la gràcia de déu. 

Això sí, ells no es poden queixar de què no els expliquem com funciona l’oposició, perquè les normes les van crear ells. Nosaltres en tot cas les hem relaxat per a facilitar el seu treball. Coses de demòcrates, no crec que ells ho entenguen. Ara el que els està passant, és que fins i tot un any després del debacle electoral que els va fer baixar de 15 a 8 regidors, encara no han entés com va això. Per això hi ha regidors que van a determinats despatxos a demanar documentacions... Que els funcionaris no els hi donen tot contestant: "de moment les normes que vostés van crear no han canviat, si no ho autoritza el govern no podem entregar cap documentació que vostés no demanen per la via reglamentària", o telefonen intentant induir el que han de dir les actes de comissió, per intentar corregir les barbaritats que han dit en viu i directe. En fi, que això dels intercanvis de casa té riscos. Nosaltres ens podríem acostumar a governar...i a ells els hi està costant acceptar la realitat, com ara i abans els costava respectar les normes.

"JO SÓC DE MACHINET EL DE L'ARRÒS" 17.06.16

La tradició catòlica descriu a Sant Cristòfol com un gegant cananeu, que abans de la seua conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual, portant-los sobre els seus muscles. Jo sóc més de Machinet de l'arròs, que era un homenot que pujant-los a galligotes, ajudava a creuar a la gent les séquies del terme. Bàsicament perquè José Edo va existir, i feia eixa feina, com també feia de torero còmic i mil oficis més.

Vull dir que sent versemblant allò que algú es guanyés uns sous ajudant a creuar un gual o una séquia, portant a coll a altres persones, em crec el que jo vaig conéixer, el que vaig vore, el que sé del cert que és cert.

Vol dir això que només crec allò que veig, allò que puc tocar, allò que arribe a comprendre? No exactament.

Jo no sé res de mecànica, ni de motors d'explosió, i res és res. Però a l'hora de buscar la màxima seguretat en la meua vida i la de la gent que viatja amb mi, preferisc passar l'ITV que jugar-me-la meua sort a què el Bisbe amb un guisop m'esquite amb aigua, per ben beneïda que esta siga. No sé si m'explique. Ni em molete a considerar com opció una possible intervenció d'un sant probablement inexistent, al servei d'un déu en el qual no crec. Però en canvi, malgrat no saber res de motors, pose part de la meua seguretat en mans de la ciència. Sí. La física, la mecànica, una miqueta de química...i l'automoció.

La ciència es recolza sobretot en la deducció i la demostració, encara que en algunes ocasions calga fer ús de la inducció, ja que no pot proporcionar una explicació completa del món. I és per este "forat" per on les pseudociències intenten donar una pàtina de credibilitat a les seues teories que basculen entre la improbabilitat i la fal·làcia.

No gosaria a dir que sóc cientificista. Tinc present el que en diuen Hayek, Popper, Putman o Todoróv. I també Weber, Habermas o Horkaimer. (Ei, així molt per sobre, que tampoc no sóc un set ciències jo!)

Vull dir que puc entendre la recerca de disciplines que reivindiquen vies alternatives de coneixement a la raó... Però això no vol dir que haja de posar-les al nivell d'allò que si ha estat demostrat. Les pseudociències no suporten la prova de la falsabilitat ni la de la Navall d'Occam.

I quan estes creences (paracientífiques, acientífiques) juguen amb la salut de les persones, aprofitant-se de la debilitat d'un cos malalt, d'una ment debilitada per la por a la mort o al desconegut, jo m'emprenye. M'hi opose.

Fa molts anys vaig treballar a una clínica. Entraven a un senyor major al quiròfan, i per la butxaqueta de la camisola del pijama (aleshores encara no es gastaven les humiliants  bates que et deixen el cul a la intempèrie) i treia el nas un santet al que l'home li tenia devoció. El cirurgià va fer aturar la llitera i li digué al pacient: "el quiròfan és molt menut per a tots dos, haurà de triar. Ja estic cansat de què quan les coses van bé siga gràcies al sant de cartolina, i quan van malament siga un error mèdic. El cura ell o jo, vosté dirà!" I el pacient trià al metge.

Doncs jo sóc d'eixos.

No crec que les almorranes es puguen curar posant unes piràmides d'ònix prop del forat del cul. No crec que l'aigua tinga més memòria que la que li recorda la seua eixida natural al mar, per això quan construïm sobre barrancs, saben que acabarem per tindre problemes.

M'hauria de beure dues botelles de Raki abans de sotmetrem a una sessió de reiki. A mi les xacres no me'ls toqueu que m'agafa el riure.

De Bach adore les seues Suites franceses, de les seues flors no en vull saber res. Si m'han de llegir les cartes que siguen cartes d'amor, les de la baralla tenen poca lletra per a mi.

Tal com està el món, ja em costa de creue en un acord signat per una encaixada de mans, així que això d'imposar les mans per fer fugir una migranya, traspassar un poder ocult o fer fugir un dimoni que t'okupa; ho deixe per als adoradors de la marihuana.

Com no hi ha literatura mèdica que confirme casos de càncer en taurons, es pretén que el cartílag de l'esqual, pot servir per a prevenir o curar el càncer. Es pot ser més tararot?

Què volen que els diga, em quede amb les normes de Merton.

Amb això no estic demanant que es lapide a qui crega en coses que no crec. Només caldria...i no quedarien pedres.

Però sí que dic que les institucions públiques, els poders públics no podem ser equidistants entre la ciència i la trampa. Ni podem facilitar als escurabutxaques, als "buhoneros" de l'oest americà, per a què venguen amb col·laboració nostra, les seues pocions màgiques que igual et curen el mal de queixal que et fan tornar a sortir la cabellera que et va tallar els sioux.

No crec que l'ajuntament de la meua ciutat haja de donar pàvul, haja de donar cabuda en activitats que patrocina, a "psicoterapeutes en moviment, terapeutes holístics, xamans, terapeutes de l'ànima, alquimistes de xarxes..." i altres xerrameques. 

I sobretot, em preocupa que darrere d'un títul universitàri formal, s'hi amague el representant a casa nostra de la dita "Nova Medicina Germànica", la del expedientat i expulsat de la professió, antic metge Ryke Geerd Hamer. Empresonat per exercir il·legalment.. Va fer 12 mesos de presó a Alemanya, i després s'instal·là a Màlaga on va ser detingut i tancat a la presó a Madrid, per a ser mesos després extraditat a França, on l'esperaven 3 anys de presó.

No. Definitivament ens enganyem si ho permetem, si ho facilitem. Dieu-me racional!