02 de gener, 2007

"ESPERIT NADALENC" Mediterráneo. 04.01.07



La nit de Nadal, el meu nebot Sergi, son pare i jo vam pujar al terrat gelat. Intentàvem vore a l'horitzó el Pare Noel amb trineu i tot. Va ser Sergi, qui excitat va descobrir el rastre dels llums al cel, on el meu cunyat i jo, només havíem estat capaços de vore la il·luminació de la grua d'una construcció pròxima. En aquell mateix moment vaig saber que per al Reis, jo volia tornar a tindre ulls d'infant. M'agradaria tant tornar a vore les coses amb ulls innocents!
Uns ulls que em permeteren llegir sense massa cinisme el sms, d'un regidor popular felicitant-me l'any: "que el 2007 convertisca en realitat els teus desitjos". Ho diu de veres? Però si jo desitjaria que el seu partit perdera les properes eleccions municipals. Ulls que em permeteren creure que els desitjos de pau, amistat, amor, campanetes ding-dong-dang, etc, duraran més del que duren les vacances de nadal.
Siguem sincers, desgraciadament l'harmoniosa pau nadalenca dura encara menys, que els bons propòsits de deixar de fumar, aprendre anglés, anar al gimnàs (un colp constatat que amb pagar les quotes no n'hi ha prou per aprimar-se), o fer les paus amb la veïna rondinaire i tafanera.
Voldria eixos ulls d'infant per a treballar cada dia, i poder creure, així sí
, que les decisions polítiques d'uns i altres, es prenen en funció de les necessitats de Castelló, i no dels interessos electorals de cada partit. Vull la mirada neta, clara, innocent, si ho volen dir així, de Sergi. Perquè em fot haver de dir com en el conte de Hans Christian Andersen, que el Pare Noel va despullat, i que d’ací quinze dies ningú no recordarà It's a Wonderful Life de Capra. Què s'hi juguen?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A nadal i cap d'any la gent cavil.la molt per enviar missatges al mòbil alguns són graciosos, altres bastant cruels, volia comentar dos que vaig vore :
- t'han escollit per ser reno de Pare Noël pròximament passaran per ta casa a medir-te les banyes.
- Hola, sóc Sadam, què fas aquesta nit? És que a mi m'han deixat penjat.

Nomdedéu ha dit...

Cert. Jo també vaig rebre el segon. Hi ha gent imaginativa (de vegades una miqueta cruel). Personalment, la veritat, quasi preferisc rebre estes coses a eixos de "al cel hi manca un estel que eres tu", i "les llums del nadal tralarí tralarà". Sempre, clar, que no puga elegir no rebren. La gent que de veres ens desitja el millor, i ho fa sincerament, ho fa l'agost i el febrer, en dijous o dilluns. La resta forma part de la decoració nadalenca, vistosa, però hortera.

Anònim ha dit...

hortera ho seràs tu, carabassa, que a mi m'agrada inventar-me missatges per Nadal, de pastorets avorrits i de bones intencions per a l'any vinent, i més si és un any senar com el que acabem d'encetar, que dieun (no sé massa bé qui ) que són els bons.
Però també saps que molts dels que t'hem fet arribar missatges "poquessoltes" per cap d'any estarem amb teu al gener , al febrer, al març, a l'abril, el 27 de maig i el 28. Ja, de la resta de l'any, no cal ni parlar-ne... serem la clau del govern de la nostra ciutat i estarem a totes. Bon any, desitjat futur alcalde, per a tu i per a tota la gent que treballa al teu costat,des de Miquel al darrer militant, simpatitzant i votant. Ara ja toca!!!

Nomdedéu ha dit...

...però si el teu era dels originals, i destil·lava memfotisme!

Anònim ha dit...

Aixó es el mateix que els regals de San Valentí, jo m'estime més regalar un detallet un dia qualsevol ja que la sorpresa es matjor i millor.

Nomdedéu ha dit...

Supose que si, que totes esten convencions tenen molt de campanya de publicitat i consum. Però que poquetes coses s'escapen de les convencions si ho mires bé. Jo també agraïsc més un regalet inesperat que un gran regal el dia X. I procure fer fegalets de tant en tant a la gent que estime. Regalets que poden ser una frase amable sobre el seu aspecte, o qualsevol altra cosa. Vull dir que no cal que siga un pom de flors, o un cap de setmana a l'ombra d'unes palmeres tropicals.