"COSTUMS I VALORS". LEVANTE-emv. 03.05.08

L'Honorable Camps copia del President Sarkozy el més extravagant de la seua política. Primer van ser els fitxatges de gent d'altres partits, i ara eixe contracte social que haurien de signar els nouvinguts. L'essència de la teoria del Contracte Social és que per a viure en societat, els éssers humans acorden renunciar a un cert grau de llibertat del qual disposarien en estat de naturalesa, a canvi de certs drets socials. El més conegut d'eixos contractes és el de Rousseau que afirmava que l'home primigeni és un ésser sense maldat, en el qual predominen l'instint d'autoprotecció i la pietat, però a mesura que va creixent la població es van ajuntant grups que creen falses necessitats. Eixes noves necessitats generen recursos que uns acumulen i altres no, i eixe desequilibri dona lloc al primer codi jurídic, el primer contracte social.
Ja em disculparan el matusser resum, però el cas ací és que l'Honorable no creu en eixa bondat d'origen. No en la bondat dels que venen de fora, i més concretament de fora de la Unió Europea.
Per això proposa el contracte. Un contracte que hauria de comprometre a eixos nous conciutadans (als que gasta per cert per reclamar millor finançament per al país) a assumir els costums i valors valencians.
Jo compartisc la necessitat que el nouvinguts s'integren, que coneguen els nostres costums, els nostres valors...el problema és saber quins són els nouvinguts i quins són els costums.
Es va integrar mai al País el Sr. Zaplana, que ara treballa a Telefónica tot esperant que algú el cride l'any 2012?
Imaginem que Ilie Codreanu, nou valencià, vol ensenyar a la seua filla els nostres costums i agafa com exemple el Conseller Font de Mora. A la seua filla Lledó Codreanu hauria de dir-li, "mira reina, quan algú et parle en valencià, aleshores tu has de contestar sempre en castellà. Si et parlen en castellà, aleshores a tot el que et pregunte, siga el que siga, li dius que si hi hagués Pla Hidrològic Nacional, les coses anirien millor." Lledó, pobra, quedaria un tant confusa. Potser preguntaria a son pare: "i jo com he de dirigir-me a la gent? en valencià o en castellà?" "No filleta, no –li diria l'atent pare- tu has de parlar sempre en anglés". I quan la destorbada xiqueta digués: "Uff! els valencians són molt estranys pare", rebria per resposta aquell clàssic: "tots els valencians no, filla, la Generalitat i avant".
I és que eixa obsessió per l'aigua ("be water, my friend") del Conseller sembla pronosticar, i tant de bo m'enganye, una hidrocefàlia. I a alguns, si més no a mi, comença a produir-nos el mateix efecte que un hidrocele, és a dir una inflamació de l'escrot.
A mi ja m'està bé que el President Camps, reconega que a la dreta de per ací no hi ha per on agafar-la i per això l'hi haja pegat per fixar-se en el que fa Sarkozy, però clar, en lloc d'eixe contracte, podria comprar-se unes Ray-Ban, o fer un matrimoni sonat amb alguna artista. "Quelqu'un m'a dit" que podria anunciar el seu immediat enllaç matrimonial amb Soraya, no la xiqueta de Rajoy, sinó la de "poyeya", una cantant a la que no se l'entén quan parla, com a Font de Mora.