No és la primera vegada que ho explique, fins i tot el gran Xipell en va fer un acudit una vegada posant-ho en la boca del meu sòsia de paper premsa . Jo crec que no s’ha de fer oposició, sinó oposicions. Oposicions a governar. Ja sé que etimològicament no s’aguanta, però mantinc l’inversemblant teoria, que fer oposició no ve d’oposar-se, sinó d’opositar. I esta tesi que jo mateix reconec extravagant em va d’allò més bé per explicar-me ara.
L’oposició, en general, té el mal costum de votar en contra de tot el que proposa el govern. Res de sorprenent si tenim present, que el govern votaria en contra, fins i tot, d’apujar-se el sou si ho proposes l’oposició. No em facen dir ara qui va començar abans. De poc importa.
Hi ha un model d’oposició (i buscaré un exemple de fora de casa per no ferir susceptibilitats) que representen a la perfecció els tres tenors del govern català. El PSC, ERC i ICV. Quan en nom
bre de huit els republicans van arribar a la Carrera de San Jerónimo, el Diputat Tardà va pronunciar aquella contundent frase de: “que la moqueta no ens faci traïdors”. Però van acabar ballant-li els nanos a Zapatero i així els hi ha anat. La regidora de ICV a Barcelona, la Sra. Mallol deia a la TV3 “estic més a prop dels okupes que dels especuladors”, dies més tard, el seu marit, el Conseller Saura, també d’ICV, enviava els Mossos d’Esquadra a desallotjar okupes. 
L’oposició, en general, té el mal costum de votar en contra de tot el que proposa el govern. Res de sorprenent si tenim present, que el govern votaria en contra, fins i tot, d’apujar-se el sou si ho proposes l’oposició. No em facen dir ara qui va començar abans. De poc importa.
Hi ha un model d’oposició (i buscaré un exemple de fora de casa per no ferir susceptibilitats) que representen a la perfecció els tres tenors del govern català. El PSC, ERC i ICV. Quan en nom
bre de huit els republicans van arribar a la Carrera de San Jerónimo, el Diputat Tardà va pronunciar aquella contundent frase de: “que la moqueta no ens faci traïdors”. Però van acabar ballant-li els nanos a Zapatero i així els hi ha anat. La regidora de ICV a Barcelona, la Sra. Mallol deia a la TV3 “estic més a prop dels okupes que dels especuladors”, dies més tard, el seu marit, el Conseller Saura, també d’ICV, enviava els Mossos d’Esquadra a desallotjar okupes. 
I el PSC, com a corifeu dels seus socis, cridava ben fort que no volien el transvasament. Mai. De cap manera. Ni una gota. Rodríguez Zapatero i Montilla eren la viva imatge d’una aixeta tancada. Ara, però, que a Barcelona li cal aigua per beure, poden decidir que el transvasament es diga aportació temporal, trasllat, canalització, compra dels drets d’aigua als regants o creïlla al forn. Tant se val. ERC en plena “evolució imparable”, va més lluny i diu que ara s’ha de construir la canonada que duga l’aigua de l’Ebre a Barcelona, i que després, destruiran la infraestructura. Alça pataca!
Això és el que vull dir. L’oposició té una responsabilitat immensa. Quasi més que el propi govern, perquè és l’oposició el refugi d’esperança democràtica quan les coses van malament. Quan cal un recanvi al poder. I si des de l’oposició estant, ens oposem a allò que acabarem tenint que fer quan governem (siga un gran transvasament, siga una simple modificació de crèdit), no només fem mal a la imatge del propi partit, i minem la credibilitat dels seus polítics, sinó que atemptem contra la base mateixa del sistema. És l’oposició, la mala oposició, qui alimenta el discurs de: “tots son iguals”, “ara diuen això, però si manaren...”, “fiat, fiat i tindràs un cotxe”.
Eixa colossal responsabilitat, hauria d’obligar als que ara estem a l’oposició a meditar de serenament, quin model de discurs hem de fer. A mi m’agradaria un discurs el suficientment honest, com per a que no canvie, estigues governant, o esperant per governar. I confie plenament en que el meu partit sabrà meditar-hi, i fer-ho.
Això és el que vull dir. L’oposició té una responsabilitat immensa. Quasi més que el propi govern, perquè és l’oposició el refugi d’esperança democràtica quan les coses van malament. Quan cal un recanvi al poder. I si des de l’oposició estant, ens oposem a allò que acabarem tenint que fer quan governem (siga un gran transvasament, siga una simple modificació de crèdit), no només fem mal a la imatge del propi partit, i minem la credibilitat dels seus polítics, sinó que atemptem contra la base mateixa del sistema. És l’oposició, la mala oposició, qui alimenta el discurs de: “tots son iguals”, “ara diuen això, però si manaren...”, “fiat, fiat i tindràs un cotxe”.
Eixa colossal responsabilitat, hauria d’obligar als que ara estem a l’oposició a meditar de serenament, quin model de discurs hem de fer. A mi m’agradaria un discurs el suficientment honest, com per a que no canvie, estigues governant, o esperant per governar. I confie plenament en que el meu partit sabrà meditar-hi, i fer-ho.
23 comentaris:
Ara que l'ajuntament de castelló s'ha arruïnat, esperem una bona oposició per part teva.
no vos cregau tot el que diu el diari. però amb independència de la situaió econòmica municipal, espere fer una bona oposició. si.
ara mateix vinc de Sagunt, on ens hem reunit Alzira, Sagunt i Castelló, per compartir experiències de ciutats grans. Han faltat Torrent i València que per alguna raó han decidit no vindre.
"De baix cap a dalt", si, però també en paral·lel. Cal optimitzar recursos.
El periòdic EL PAÍS d'avui diu que Castelló (l'ajuntament) està en "BANCARROTA". Què penses tu sobre això, Enric?. No et sembla un poc exagerat ?
Porte tota la vesprada (com continuació del dijous i divendres) estudiant la documentació econòmica de la primera modificació de crèdit que anirà al plenari de dijous vinent. Ara em posaré amb el Pla Economicofinancer.
És una exageració. Si. És evident que no estic content amb el pressupost (vam votar-lo en contra), ni amb la forma de gastar que té l'ajuntament. Vaig fer una "conferència" per explicar en que gasta els diners l'ajuntament. I no, no estem contents.
Dit això, l'ajuntament de Castelló té una situació econòmica similar a molts altres. No és òptima, però està lluny de situació de fallida.
La llei permet un endeutament del 110%, estem molt lluny d'això.
El que passa, és que si demanes més crèdit del que amortitzes, la llei t'obliga a fer eixe pla econòmic al que he fet referència. I eixe pla, que sembla una mesura molt excepcional, només és una garantia de que este previst millorar la situació (que ja he dit que és millorable). En primera lectura, el pla m'agrada. Ara me'l estudiaré amb tranquilitat.
(Així són els caps de setmana d'un portaveu, per als que es pregunten que fem els de l'oposició)
Moltes gràcies per la teva explicació, Enric. Però permet-me que et pregunte, des del teu coneixement intern de l'ajuntament, quants milions d'euros penses que han de sumar les factures pendents de pagament que no estan en el pressupost ... 2, 5, 10, 20 ?
Rep una cordial salutació i felicitats per el blog.
excel·lent pregunta a la que no puc respondre. Puc avançar, sense por a enganyar-me gaire, que a l'empresa que fa el manteniment dels edificis municipals, podem deure-li del segon semestre més de dos milions d'euros. Parle de factures fora de contracte. A banda, ben evidentment, hi ha d'altres proveidors.
Però si no m'enganye és una pregunta retòrica. Tinc la sensació que tu conéixes tan bé o millor que jo les xifres. no?
A mi el que em fot ésla pujada dels impostos en un 29%.
29%? No m'ixen els números.
29% ho diuen els periòdics.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041900_4_434888__Castello-Alberto-Fabra-eleva-impuestos-hasta-2011-para-paliar-excesivo-gasto-municipal
Alberto Fabra eleva los impuestos un 29% hasta 2011 para paliar el excesivo gasto municipal
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Castellon/bancarrota/elpepiespval/20080419elpval_4/Tes/
El plan, redactado por el área de gestión económica del propio ayuntamiento y firmado por el alcalde, refleja una situación bastante crítica para el consistorio y, por lo tanto, incluye medidas drásticas con el fin de que a su término, en 2011, las cuentas estén saneadas. Entre las "acciones programadas" sobre los ingresos, se fija el incremento de los impuestos directos que representan aproximadamente el 50% de los ingresos totales del Ayuntamiento, tengan incrementos en los próximos años "no inferiores al 6%". El plan ha de ser aprobado y tutelado por la Generalitat, ya que ésta fue una de las competencias que se transfirió desde el Ministerio de Hacienda al gobierno autónomo tras la aprobación del Estatut.Los impuestos que deben registrar unos incrementos "no inferiores al 6%" son el de Bienes Inmuebles (IBI), el de basura y el de circulación, pero también se apuntan subidas para los que generan más ingresos, como el de Construcciones y Obras, y para las tasas de vados o de ocupación de vía pública. Además de la subida de impuestos el plan contempla medidas para reducir gastos tales como la congelación de la plantilla de personal hasta 2011, una reducción de las horas extra del 50%, el replanteamiento de algunas concesiones y que reine el principio de eficiencia en los servicios públicos.
Què insinues?, en molts dels teus comentaris ets divertit i perspicaç, però en això t'equivoques, no sóc l'interventor municipal ni he fet cap objecció en l'aprovació del pressupost.
No insinue res. Ja sé que no eres el interventor, si ho fores no parlaries d'increments del 29%. Pensava en una persona que conéix bé els pressupostos (de forma molt crítica) amb qui compartisca xerrades sobre el tema i visita este bloc. Res més. No he insinuat res negatiu, res. Així que calma.
Ja he llegit el Levante. És un diari, no la biblia. No sempre el que diu és cret. I he llegit també els informes. I cada ú n'extrau les conslussions que vol o sap. Tonre a dir que a mi no m'ix per enlloc un 29%.
Això i avant. No sóc economista, és cert, vaig estudiar poca economia a la universitat, però alguna idea bàsica en tinc. També de contabilitat i matemàtica financera, i poc o molt sé llegir un pressupost. I allà on no arribe, tinc gent que m'ajuda.
Jo no crec que dels informes es puga extraure un increment del 29%. És tot. Tampoc no passa res. Hi ha motius per votar en contra del pressupost (així ho vam fer), de la pujada de taxes i impostos (així ho vam fer), de moltes modificacions de crèdit (així ho hem fet). Però no tinc perquè donar per bò el que diga El País (que per cert parla d'increments del 6% no del 29%) o Levante. Com tampoc el que diga Mediterráneo o El Mundo o Las Provincias o la SER o la COPE o Onda 0.
No només tinc el dret, sinó l'obligació de fer una lectura pròpia (no meua, del BLOC, que per això demane consell i assessorament dels que en saben més que jo) i és la que defensaré en el plenari del dijous.
Ja està.
Hola Enric:
et convide al meu blog.
Un abraç.
Faustí Barberà.
Bona vesprada a tot lo món.
Anem a vore, jo no sé molt d'economia, de fet diria que no gens, i de números lo justet, per a les dates i poca cosa més, però quan s'han de fer números a casa perquè no s'arriba a fi de mes no vas a l'arquitecte més estupendo de la contornà i li demanes que te construisca una nova casa, amb uns terrenys teus, i deprés li la regales a uns amics. Ni tampoc t'endeutes més, perquè al final un crèdit (ja sé que això no és un crèdit personal) també has de pagar interessos i altres despeses, que no són poca cosa. Quan en una casa no s'arriba a final de mes es tracta de reduir despeses, i es redueix d'allò que no és imprescindible, i anar a Califòrnia, tenint bons arquitectes tant a Castelló com al País Valencià com a l'Estat Espanyol, és una despesa superflua. Crec que se busca més el boato i la fastuositat que allò que realment és important. A mi què m'importa si el tal Ghery (o com s'escriga) vinga a Castelló aconstruir no sé què si la vorera de front de ma casa té un forat i ja són dos iaios i una embarassada que han tropessat i quasi tenim un disgust? O que els columpis del parc del meu barri estan trencats.
He sentit unes declaracions teues, Enric, on denuncies que es contracte este senyor sense pressupost. Quan a ma casa hem fet obres el primer que hem fet ha sigut demanar dos o tres pressupostos, i després mirar fins a quant podem gastar. Has mirat si la llei de contractes de l'administració pública contempla esta contractació?
Respecte a quant pujaran le staxes municipals en castelló, no ho sé, però sí que no només serà a Castelló; en molts pobles estan pujant els impostos, i la imatge que me queda és que hi ha diners per a lo que se vol, i per a l'UJI, per exemple (ja que parlem de la VIU) no hi ha, ni per a la llei de la dependència, ni per a llibres per a les biblioteques públiques, ni per als llauradors, ni per a aigua per als malalts dels hospitals públics, ni robeta nova per als xiquets que acaben de néixer. Però sí per als amics i per a Cohibes i xampanys francés en els bous.
Bueno, Enric, te desitge sort, perquè faena veig que en tens.
Enric, enhorabona per eixa dedicatòria que hui fa el diari Mediterraneo a tu i al teu bloc.
Una abraçada. Tonet
Gràcies Tonet. Ha estat un "catalejo" molt simpàtic. Ja li he donat les gràcies a l'autor.
Enric ". Amb independènia del fons del que dius que puc compartir d'una forma global, eixos contractes poden fer-s eperfectaent fora de la llei de contractes de l'administració.
Posaré un exemple clar, un ajuntament pot contractar a Manolo Escobar. No té que fer un plec de condicions per trobar un señor de més de seixanta que sàpiga cantar "Mi carro" i que es puga fer acompanyar per dos bessons que toquen la guitarra.
Poden triar un artista. I Manolo Escobar només n'hi ha un i només té un representant, per tant han d'anar a morir allí. L'ajuntament pot comprar un quadre de Vidal Serrulla, per exemple, o ha comprat dibuixos de Porcar, perquè considera que és una bona idea incrementar patrimoni amb obra d'un autor concret. Pot contractar a Orenga per que dirigisca un stage de basquet. Etc.
Per tant, també pot triar un arquitecte determinat i encomanar-li un edifici. És perfectament legal.
Jo no critique això, critique l'oportunitat política de fer-ho. Crec que no és una bona idea la VIU, crec que hi ha altres prioritats especialment en educació, etc.
Hi ha una oposició, que representa a la perfecció EU consistent en dir que tot el que fa el PP és il·legal, que cada vegada que prenen una decissió que no els agrada prevariquen, etc. Això, a banda de demostrar el seu escas coneixement de la legalitat i de l'administració per dins, mostra un taranà francament preocupant, i desestabilitza l'oposició seriosa.
Posaré un exemple. El TVRCas. Al BLOC li sembla un error polític que travesse Ribalta, i intenta convencer el PP que canvie d'opinió. I reballa (treballem) des de la "batalla" adminsitrativa vetllant per que tot el porcés siga clar. Plans Especials, Consell Econòmic i Social, opinions d'experts, etc.
Va la Sra. Albiol i diu: "Prevarican", va el Sr. Grau (este ja no està a EU, ara està a IpV)i diu: "els durem als tribunals".
Quina és la resposta del PP? "Que ens duguen, ja tarden". A ells que, si saben que el problema no és legal sinó polític. Que aconsegueixen eixa gent que creu que tot el que no els agrada és il·legal? Doncs que el PP obvie l'oposició real. La que qüestiona el que cal qüestionar, en lloc de fer afirmacions que no poden mantindre.
És la meua opinió. Clar. Només la meua.
Lo tenía, hace tiempo que lo tenía en la mente, pero no conseguía pensarlo ... hasta este momento.
Enric, ¿por qué no intentas meterte en la lista del PP?. Más que liberal por la cuota conservadora del partido, claro. De momento, claro.
Anònim...no puc creure que t'haja costat tant "parir" eixa reflexió :P
Sobre el tema de la legalitat, estic d'acord. L'altre dia feren a la UVEG una conferència sobre corrupció urbanística i Manuel Alcaraz (Alacant) va dir una cosa sobre això... hem acabat pensant que tot el que és legal és possible i que tot allò possible és inevitable.
I potser siga per una oposició centrada en els tribunals. Si tot passa pels tribunals, quan estos fallen que l'actuació del govern és legal, pareix que ja ningú es puga oposar...
Hauriem de pensar que n'hi ha moltes coses legals que no són ni convenients ni inevitables, i punt.
Taronget, això és diu política. Entendre que la societat és plural. Que un pot (i ha d'oposar-se) a detrminades actuacions no per ser il·legals, sinó perquè tenim un altre model de ciutat o societat. Ni tan sols es tracta de que el que puga fer el PP estiga malament, sinó que hi ha diferents visions, diferents sensibilitats, diferents formes d'entendre la societat, la ciutat. Això és diu democràcia.
El comentari anterior no mereix una reflexió profunda.
M'agradaria saber que hi ha de conservador en el meu post o en el meu comentari. Res. Absolutament res. La cosa és senzilla, si dius que EU no té model d'oposició, més encara, si dius (i jo ho dic) que és EU és l'oposició somniada pel PP (per inoperant, mal preparada, mancada d'arguments, per estrident, i per incompetent, aleshorses et diuen conservador. Tot simplement perquè en això no hi ha diferència entre EU i PP, com tampoc en el PSOE. Tots practiquen el discurs de "si no estas amb mi estas amb ells". La vida no és en blanc i negre, i ningú pot repartir patents de progressia.
De totes formes, eixa idea de que jo em passe al PP, que habita al teu cap ha de sentir-se molt sola. Deu ser l'única idea ahi dins.
Hola Enric, estic d'acord amb tu amb la reflexió que fas sobre la forma d'actuar d'EU. Et puc dir que ací a Torreblanca van anar més lluny. L'Albiol va dir que paralitzaria el Golf, l'aeroport... Supose que amb el que s'estalviaria ens compraria a cada torreblanquí un carro i un aca.
Salutacions.
Jesús
Ahi el parlament d'este país, tenia un debat interessant i necessàri (amb independència del moment demagogicament -o no- triat pel PP. Amb independència de la inactivitat de les Corts, trencada per este tema i només per este tama), el debat sobre l'aiga. Era el moment de que cada parit digués la seua. Els que estan a favor de les polítiques hidriques del govern central a favor, els que estan en contra en contra. Els qui reclament transvsament i els qui s'hi oposen. Els que demanen... El que siga.
El diputat d'EU Torró i la diputada Albiol no van assistir a les Corts, estàven a Alcoi desfilant en les festes.
El Secretari General del BLOC estava convidat i havia confirmat l'assistència, va haver de disculpar-la, perquè el sentit de la responsabilitat política el va fer estar a les Corts. Un altra diferència entre els uns i els altres.
I no, per si algú s'ho pensava, no desfilaven en la "Filà dels absentistes".
Per cert, també van desfilar com absentistes, però no a Alcoi, sinó abandonant les Corts, les dues diputades de IPV, per no posicionar-se davant les propostes del BLOC reclamant per al nostre país idèntic tracte que per a Barcelona cas que es donen les mateixes circumpstancies.
Que quede clar, i que no se'ns oblide quins socies tenim. Tot està bé, però és obvi que tenim diferències substancials en alguns dels problemes més cabdals d'este país, que passen bàsicament per les grans infraestructures (aigua, AVE..)
Publica un comentari a l'entrada