"POSAR A PARIR". Mediterráneo. 1.05.08

Fa uns dies va ressonar estrident l’opinió d’un regidor asturià que s’oposava a l’ús quotidià de l’epidural en els parts. Coses del seu déu, qui així ho havia decidit com càstig per Eva per haver-se cruspit la poma de l’arbre del bé i el mal, a mos rodó. El déu un masclista i el regidor un borinot.
A la regió de wixarika, a l’estat mexicà de Jalisco, sobreviuen a la globalització els indis huixoles, que tenen la particular creença que el moment del part, és un gran dolor, però també un gran plaer. I pensen que tots dos han de compartir-se. Així que quan la dona es posa de part, el pare de la criatura s’asseu sobre una estructura feta de cabirons just sobre el cap de la partera, amb dues cordes lligades als testicles. Els caps de la corda els agafa amb força la dona, qui a cada contracció estira d’ells. Quan el part s’acaba, mare i pare, plegats, han gaudit del dolor i del plaer.
Segur que si el brètol del regidor, en lloc d’asturià fos huixole reclamaria l’epidural per al dos. Mentre, m’oferisc voluntari per ser jo qui li nugue la corda. A ell i al Conseller de Sanitat que encara no ha dotat tots els hospitals públics valencians d’eixe servei.
De vegades, quan baixe als plenaris des del despatxet que ocupe (sense k, que ho faig per voluntat popular) a l’ajuntament, em ve de gust posar a bullir aigua, i amanir unes tovalloles netes, conscient que és més que probable que l’equip de govern, per defensar les seus actuacions, ens pose a parir. Des d’ara, afegiré als preparatoris un parell de cordetes. Així que si quan el PP ens critica, veuen que se m’escapa un somriure, és que mentalment estic estirant de les cordes.