El Sol apreta. Fa calor, i les nits tornen a ser de suor i mosquits impertinents. Les finestres resten obertes de bat a bat tot el dia, tot convidant a la improbable fresca a entrar a quedar-se a casa. D'aire n'entra el just. De fresca no gens. Entren, però, tots els sorolls d'una ciutat que està viva i es mou.De matí, camí de la dutxa, mentre mandrós estiré quasi tots els músculs (en una versió molt personal del pilates) escolte amb una cadència impertinent el tut-tut-tut de la plataforma elevadora que gasten els pintors per rentar-li la cara a la façana del costat. Este tut-tut-tut, no és més que un crit ofegat que recorda els TUT-TUT-TUT i els MEC-MEC-MEC que els dies que jugava "la roja" han molestat fins ben entrada la matinada a tothom. Mai no he pogut entendre les raons per les quals la felicitat i alegria d'uns ha de bastir-se sobre la molèstia als altres. A mi no m'agrada el futbol, raó per la qual vaig a Castàlia, allò és una altra cosa. Però fins i tot a molts als qui els hi agrada i van viure com propi el triomf de la selecció, reconeixen que fer voltes amb cotxe fent sonar el clàxon és una forma singular de celebrar el seu èxit.
On jo visc hi ha un jardí interior, i els arbres estan atapeïts d'ocells. Deia Boris Vian que a París, els ocells et desperten tossint. Ací canten. Malament, però canten. I els acompanya el gosset menut que lladra trist tots els dies i a totes hores, per què la seua propietària no se n'ocupa. I la xiqueta del primer festeja un xaval que té una motet que fa més soroll que alguns pubs que han tancat per molestos. I a sobre, deixa damunt la vorera un rastre d'oli. Ja és estiu. Que disfruten.
7 comentaris:
Bo, hem coincidit amb la tematica de l´estiu... Intentarem disfrutar.
Gauchita
Se puede disfrutar sin molestar, pero al parecer hay gente que no lo ve así.
Que beban, que toquen bocinas y así los tendremos divertidos y contentos, y no pensarán en otras cosas.
Y encima, hay personajillos, que como el año pasado en Borriol, dicen: "aqui no les ha llamado nadie; si han comprado una vivienda aquí ya sabían a lo que venían (mas o menos).
Y de lo de Borriana, mejor no hablar.
Enric, apart l'alegoria tan preciosa i regalimant colors autèntics de calor,calor ,del estiu que has deixat plasmada al teu blog ,has definit tan bé aquestes dates xafogoses a més no poder,que he d'enviar-te una salutació molt plena d'entusiasme.
Igual moltes persones,(entre elles jo) tenim tot això que tu dius,però en versió corregida i aumentada.Però també cal valorar el temps que tenim per el que volem fer i que,segurament,sense calor-xafogor-sorolls-motos-xiquetes i cuadrilletes- i vacances....torne a dir que no el tindriem.Si aneu de vacances , que ho paseu maravellosament bé ,si vos quedeu a casa ,que descanseu i sempre ,sempre que tinguem els màxims moments feliços tots. Una abraçada per a tots de Laura.
Enric, tal i com estan les coses... no creus que és impepinable parlar de la G.M.? I no parle de la General Motors ni de la Gemma Mengual (llàstima).
Doncs si, llàstima per què ara mateix no sé de que parles. Estaré espés.
osti, Enric, et feia més avispat. De la G.M. la del P.C.(que tampoc és un ordinador), recontracollons!
Ah si. Saps que passa? que jo no pense mai en eixa senyora, per això ni se m'havia acudit en vore les inicials.
No veig la necessitat de parlar-ne, francament. I no vull dir el que pense de la seua actitud política i de la seua gent, es que m'he rentat les dents.
Publica un comentari a l'entrada