NO ÉS PERSONAL, SÓN NEGOCIS.

L'altre dia vaig intentar comprar per internet dos llibres a Casadellibro.com! Quin error! Ha passat un mes i no tinc els llibres. El que tinc és un cabreig considerable.

Al final els he enviat una carta i els he promés fer-los hi mala propaganda, així que en penge ací la traducció.

Normalment este bloc serveix per altres menesters, però, com és meu...

Estimades senyores, senyors i electrodemèstics diversos:

Hi ha dues coses de què m'he penedit en la meua vida. Una, quan vaig fer cas del meu cosí Manolin, i em vaig refregar unes ortigues en l'escrot, creient que això faria que m'isqueren abans uns masculins pèls.
L'altra, comprar (o millor, intentar comprar) en Casadellibro.com.
Ni en comerç tradicional, ni electrònic, havia trobat abans una empresa tan incompetent com la de vostés. Els felicite, al mateix temps que els propose un canvi en la seua raó social. En compte de Casadellibro, haurien de dir-se “La casa de las chivas” que com sabran són parents de les cabres.
La meua comanda va arribar 15 dies després d'haver-la realitzat, correctament, a l'adreça que també correctament els vaig facilitar. Llevat que pretenien cobrar-lo contra reemborsament. Evidentment no ho vaig acceptar, jo havia triat pagament electrònic i els havia facilitat les meues dades bancàries.
Des d'eixe moment he rebut no menys de 15 telefonades a quina més absurda. D'entrada, em pareix de nul·la educació, que em telefone un "trasto", que em commina a estar pendent que algun empleat tinga temps d'atendre'm. Però si em telefonen vostés!
Atés que el meu interés en els llibres era real, vaig decidir parlar amb les innumerables persones, que al final es posaven en contacte amb mi, persones, per cert, entre les que no hi havia una sola que sabera llegir un simple nom i un simple cognom. El fascinant món de les tele operadores!
A cada una d'elles, que viuen en bombolles sense contacte amb l'exterior ni amb les seues companyes, els tènia que explicar la mateixa història. Crec que cap la va entendre.
Als pocs dies, va tornar el transportista, i malgrat el que se m'havia assegurat, portava de nou la comanda contra reemborsament. De nou li vaig ensenyar l'eixida.
Els vaig enviar un correu a vostés, que no es van molestar a contestar, explicant-los el que ocorria.
Van continuar les telefonades, a les últimes vaig contestar exigint parlar amb algú no lobotomizat amb unes tisores d'esquilar ovelles.
Em van enviar vostés un correu dient que no podia cobrar-me perquè el número de compte estava malament. I que pretenien cobrar si no m'havien entregat els llibres?

Quin "morraco" que es gasten! Els vaig tornar a escriure, i els vaig tornar a enviar la numeració de la meua targeta de crèdit.
Els dos dies següents, em van telefonar totes les maquines (humanes o no) amb el mateix estúpid rotllo, i a les que abans de penjar iradament, els exigia parlar amb algú amb criteri.
Em va telefonar finalment la responsable, una tal Laura. Molt correcta i amable. Li ho vaig explicar, em va entendre. Vam parlar llarga estona. Jo crec que ens agradem. De fet vaig acabar per disculpar-me i li vaig dir: “sap Laura, la seua gent està entrenada pel MOSSAD per a contestar amb monosíl·labs i bestieses a tot el que diguem els clients, però jo no, per això, he arribat a ser groller amb alguna d'elles. Amb vosté és diferent, és vosté amable, sensata, és, fixe's, és inclús capaç de construir una frase amb subjecte i predicat...”
El cas és que Laura (amo a Laura) em va prometre parlar amb l'encarregada de la Casadellibro, fer que canviaren la forma de pagament, i resoldre-ho tot en pocs dies. També em va dir “El cridaré jo”. No ho ha fet. Laura no m'ha telefonat. Però això tampoc és nou en la meua trista vida emocional. Totes em diuen el mateix. “Et cridaré jo”. Ai! Si jo els expliqués. Bo, de fet, si els interessa realment, diguen a una de les seues maquines que em telefone.
Hui m'han enviat un correu, este a què responc, que denota que no han entés res del que ha passat. Que demostra que vostés no parlen entre vostés. De fet, m'ha assaltat un dubte somien les tele operadores amb clients elèctrics? Perquè a mi m'estan posant tense com un cable.
He telefonat als números que vostés em faciliten. No contesta ningú! Ni res! Igual és que el contestador està prenent una tasseta de toner, o el que prenguen els contestadors per a desdejunar-se. O està de vacances en un ecoparc.
En fi, quina llàstima que ningú vaja a llegir açò. Bo, en realitat sí. enviaré copia a tots els meus contactes (sona rotllo gàngster, eh?) per correu electrònic, demanant-los que ningú els compre a vostés. Que són vostés un prescindible error en el món del comerç, electrònic o no.
En el seu correu em diuen que no tenen lloc per a emmagatzemar els llibres que vaig demanar i que si no els accepte hauran de tornar-los, doncs bé, se m'ocorre un altre lloc on els poden guardar. Però fa mal.

Enric Nomdedéu
o segons les seues tele operadores Énrrrri Mordandreuxxx, Henry Nomtrasfluc, Enrique Monodedéu...
ho dic per si no troben la referència.