"TURISTES". Levante-EMV. 31.07.08

Era hora de dinar, i una cosa és que estiga a règim, i l’altra és fer dejú. Així que eixint de l’Ajuntament a mig dia, em vaig creuar amb, el que vaig suposar era, un matrimoni de mitjana edat. Posant en marxa les meues dots deductives, vaig intuir que per les bermudes d’ell, les sandàlies amb mitjons d’ella, eixe color rosadet de les galtetes, i el revelador plànol mal plegat, serien turistes. No anava errat. Parant orella vaig poder escoltar com dirigint-se al policia que feia guàrdia li deien: “Sorry. Do you speak English?” El policia, amb cara de disculpa, va dir que no. La parella es van mirar l’un a l’altra, i fent una ganyota de complicitat i desesperació, van dir: “Et français? Parlez vous français?” Quan el funcionari començava a moure el cap d’un costat a l’altre, vaig interrompre per dir que jo sí que en parlava.
Volien saber si hi havia una oficina d’informació turística. Els vaig haver de dir que la més propera estava a Maria Agustina, la de la Conselleria, que l’única que té l’Ajuntament està al Grau. Com em venia de camí els vaig acompanyar un tros. La senyora, em va dir: “Sap? No resulta senzill fer turisme ací. No hem estat capaços de trobar un sol cartell indicatiu”. Vaig haver de reconèixer que, efectivament, Castelló no és una ciutat especialment bolcada amb el turisme, i el servei que els hi oferim és escàs. A d’altres ciutats resulta més senzill trobar un cartell que indique on està el “Tourism Bureau”.
La turista, no sabria dir si accidental, es va sincerar i va afegir: “i a sobre està això de la llengua. Ací ningú no parla res. Nosaltres som flamencs, i parlem anglés, alemany i francés”. També vaig haver-li de donar la raó, si ho comparem amb altres països europeus, certament, ací no hi ha massa gent que parle idiomes amb una mínima desimboltura. No vaig poder evitar pensar en l’anglés de Aznar i el francés de Zapatero. Vaig fer-li cinc cèntims de la realitat lingüística local. Començant per explicar-li, que l’espanyol no és la meua llengua, que l’escric i la parle correctament, però no m’és pròpia. Essent flamencs ho havien d’entendre, vaig pensar, i hi tant que ho van entendre! De fet, quan la senyora deia parlar anglés, alemany i francés, ho feia considerant-les llengües estrangeres. Com flamencs, la seua llengua és el neerlandés. S’imagina algú que en l’apartat de competències en llengües estrangeres del meu curriculum, escrigués que parle francés, alemany i espanyol? No vull ni pensar-ho!
Ja té carretades d’allò que no sona, que m’entenga millor una flamenca que una senyora de Talavera de la Reina. O de Castelló, que és pitjor!Sort que la Ciutat de les Llengües ho resoldrà tot. No sé si nosaltres aprendrem idiomes, però tots els que ens visiten aprendran la llengua de Cervantes, aquell que es declarava admirador de Tirant lo Blanc.