"TYSON I CAMARON DE LA ISLA". Levante-EMV.10.07.08

Els diré com ho farem. Jo vaig explicant coses i si vostés no diuen res és que estem d'acord.
En democràcia, govern i oposició són dos socis indissociables. L'un dona sentit a l'altre i l'altra a l'un. I tots dos sentit al sistema democràtic. Si? Doncs seguim. El govern té la responsabilitat i l'obligació de dirigir la institució que l'hi ha estat encomanada. I ha de fer-ho amb transparència, sentit de la responsabilitat, honestedat i vocació de servei. Per la seua banda, l'oposició, és el contrapunt democràtic a eixe govern, i com a tal té l'obligació de fiscalitzar allò que fa el govern. Però té altres obligacions també, ha de participar en la millora de la condició de vida de la ciutadania, i ha de fer-ho senyalant els errors dels altres, però també fent propostes, fent aportacions. S'enganya qui creu que l'oposició és dir no. I s'enganya, perquè el "no" per sistema no millora la vida dels ciutadans i ciutadanes. I eixa, ja s'ha dit, és la missió de la política. Feta siga des del govern o des de l'oposició. Cap objecció? Continuem.
És evident que molts governs escamotegen informació a l'oposició, amaguen documents, oculten activitats, no expliquen projectes, i fins i tot dificulten físicament el treball de l'oposició, apropiant-se dels bens i serveis que haurien de ser corporatius, contravenint l'obligació del govern de ser lleial amb l'oposició. I quan això passa, l'oposició té el dret i l'obligació de denunciar-ho. I és cert també, que l'oposició té l'obligació legal, i sobretot moral, d'usar la informació de forma lleial. De forma lleial amb el govern, però sobretot amb lleialtat cap a la societat. No és honest, ni és lícit, donar a la societat informació fragmentada, usar demagògicament els documents per insinuar, quan no directament imputar, delictes al govern de torn. Per una raó bàsica, si una oposició creu haver descobert un delicte o una falta i no acudeix als tribunals, esdevé còmplice. Usar la pretesa falta per fer política partidista, converteix qui ho fa exactament en el mateix que critica. Bé, continue perquè ningú no ha dit res encara, tot i que alguns arronsen ja el nas.
La responsabilitat en política no és només patrimoni del govern, l'oposició també tenim responsabilitat. Perquè si no som responsables des de l'oposició, per què hauríem de ser-ho quan governem? I això vostés ho saben.
Tot no val per fer oposició. Hi ha models opositors que jo no compartisc. Un és el d'eixos que creuen que davant no tenen un partit polític, sinó a Camarón de la Isla. Per això pensen que tot el que isca del govern "es ilegal, es inmoral o engorda".
L'altre és el de l'aspirant reforçat a les urnes. Un opositor que no té tanta experiència com el campió, que no posseeix el mateix grau de tècnica ni de preparació, però que considera que amb uns quants colps al fetge, pot doblegar l'adversari. És el cas de Tyson, un força de la natura, amb un colp poderós. Però amb massa pressa, per això quan es va trobar davant del campió Holyfield, que el superava en tècnica, preparació física i experiència, en sentir-se impotent, li va mossegar l'orella. A Tyson el van desqualificar.