Se li’n diu fal·làcia ad hominem a tot mal argument que, en lloc de refutar les afirmacions d’un adversari, intenta desqualificar-lo personalment. Consisteix, en negar la raó a una persona al·legat qualsevol característica, certa o no, del interlocutor. Per exemple, titllant-lo, d’ignorant, o afirmant que no coneix el funcionament de l’ajuntament. Amb freqüència s’addueix com argument en contra l’adscripció ideològica. “Que ha de dir eixe si és socialista, o nacionalista, o “pepero”?” Això, per no parlar del trist recurs al tu quoque, que és allò de dir: “però si quan vosté governava feia el mateix.”
Estos recursos són, paradoxalment, fills de la falta de recursos. Quan algú no té capacitat argumentativa, obvia l’idea, i es centra en la persona. De vegades, eixa pròpia incapacitat, els aboca a l’ús de la fal·làcia ad verecundiam, que ve a consistir en usar en recolzament propi, l’argumentació pressuposadament infal·lible d’alguna pretesa autoritat en la matèria. “Ahir ja va dir l’Alcalde que això no és veritat.” Amén!
Confesse, que una de les que em semblen més tristes, per simplista, és la
fal·làcia ad populum, tan popular entre els populars (i disculpen la cacofonia). És allò que diuen tant de: “Castelló vol això”. Com si el Sr. Castelló els hagués telefonat la nit abans per donar-los-hi l’exclusiva.
Estos recursos són, paradoxalment, fills de la falta de recursos. Quan algú no té capacitat argumentativa, obvia l’idea, i es centra en la persona. De vegades, eixa pròpia incapacitat, els aboca a l’ús de la fal·làcia ad verecundiam, que ve a consistir en usar en recolzament propi, l’argumentació pressuposadament infal·lible d’alguna pretesa autoritat en la matèria. “Ahir ja va dir l’Alcalde que això no és veritat.” Amén!
Confesse, que una de les que em semblen més tristes, per simplista, és la
fal·làcia ad populum, tan popular entre els populars (i disculpen la cacofonia). És allò que diuen tant de: “Castelló vol això”. Com si el Sr. Castelló els hagués telefonat la nit abans per donar-los-hi l’exclusiva. Si ho pensen be, és molt trist, perquè tot això no fa més que demostrar la falta d’arguments i l’escàs nivell intel·lectual de la política casolana. Hauríem de llegir més. A Montaigne, per exemple, que va deixar dit: Un home de bons costums pot mantenir opinions falses i pot un malvat predicar la veritat tot i que no hi crega.
16 comentaris:
“Castelló vol això”? M'hauran d'explicar on dimonis té el govern municipal el seu oracle particular capaç d'esbrinar l'opinió dels ciutadans de Castelló? Per cert, no deu ser mitjançant consulta popular, ja que en aquest país tan democràtic preguntar els ciutadans és anticonstitucional.
Feia dies que no entrava al teu bloc, vacances i festes locals obliguen, però m'alegra vore que mantens ben alt el nivell dels articles. I si, qualsevol identificació dels interessos d'un partit, per molt votat que siga, amb la totalitat d'un poble, sempre és perillós.
Hola Enric:Crec que ja vaig dir una molt bona frasse de Montaigne per ací,i si no seria per un altre lloc o de paraula,no ho recorde bé.L'escric,perque et vindrà molt bé també per il·lustrar el teu post.I a vore si serveix per alguna cosa profitosa.Ahí va:
"Ningú està lliura de dir estupidesses ,el mal es dir-les amb énfasi". Molt bo Montaigne,eh?.Tens raó ,Enric,hauria de ser més llegit. Abraçada.
Correcte:Lliure,naturalment,ha estat una estupidessa escrita?..no,els dits han corregut massa...Gràcies.
Hi estem ben d'acord. Un pensador de primera línia.
Gràcies Biel pel comentari generós.
Ayer estuve en el Pinar del Grao. 8:30 de la mañana. Los WC de la zona de las paellas estaban cerrados. Oriné en un arbol. Como un perro.
Castelló vol aixô?.
En el Camí la Plana, el mirall, de eixos que posen per evitar accidents (enfront d'una perruquería), està mesos desorientat. qui el orientarà? el Sr. Castelló?.
Aquest comentari den Montaigne em fa pensar que estàn en la mateixa òrbita del programa de TV3 que veig en aquest moment, que dirigeix en Cuni amb els seus col·laboradors. Escoltant aquest programa de TV es podria pensar que el capitalisme, el monetarisme, i l'economia de mercat, són com l'aigua o l'aire, que no es pot viure sense aigua o aire, i la veritat és que el mercat lliure no existeix, per què a la pràctica els mercats no són lliures, o no ho són fins el punt que suposen els economistes. El capitalisme crea una sèrie de desequilibres que fan que gairebé tot hom ha de pagar l'impost del capital: Si no pots arribar a final de mes pegues a la targeta i llavors has de pagar els interesos al 19%, i si demanas una hipoteca has de pagar els interesos als capitalistes. Un home amb 500 € a la butxaca pot dinar, un amb 200.000 € pot fe fer una casa, i un home amb 2.000.000 € pot posar una empresa, però no ho poden fer el dels 500 o el dels 200.000, o per fer-ho han d'anar molt vius. Això suposa una asimetria en les relacions econòmiques de la societat, una asimetria que sempre afavoreix als mateixos, al qui tenen, als que reben herències, als que s'enriquixen per la via fàcil, però alerta, tal volta no tant fàcil: Si vas comprar accions de l'ibex35 l'any passat ara han perdut un 70% del seu valor. Cal tenir no només diners, també s'ha de tenir un equip d'economistes molt bo, i això només ho tenen els rics. I si negam la major? per què serveixen els diners? per crear desequilibris, per crear asimetries? la veritat és que els diners obliguen a fer una sèrie de papers que pot ser no emportaria fer, per corretgir les asimetries que creen, i que al final no corretgeixen. Els diners avui valen una cosa i demà l'altra. Amb els mateixos diners amb que podia comprar uns valors a la borsa ara en puc comprar gairebé el doble. Per què no podem prescindir dels diners. Bastaria exigir a tothom que fes una feina útil, no tota la xerrameca dels banquers i dels capitalistes, fer cadires, per exemple, fer menjar, etc. De la professió que possiblement no es podrà prescindir, que a vegades sembla que no fan res, és dels advocats, mentre hi hagi conflictes faran falta els advocats. Dins aquests contexte només hi hauria persones que fan feina, o els que estudien, o les dues coses al mateix temps. Per què hem de pagar per anar al super, que ens donin una targeta a la fàbrica i hi anam sense pagar. Els bens sde producció no s'haurien de donar al que paga més, s'haurien de donar al que ho pot mantenir, si jo em compromet a fer unes unitats de producció en un temps: un dia, un mes, o un any, tinc dret a tenir una màquina per fer aquets bens. Les cases: si jo he de manester una casa a, posem, Barcelona, i la deman, me donen la primera que quedi lliure, i jo deix la meva casa actual lliure, i hi pot anar una altra persona, i no fan falta diners.
El capitalisme és l'explotació de l'home per part de l'home. El comunisme és just el contrari.
Podries definir comunisme com ho has fet amb el capitalisme?
ja està fet en l'entrada anterior. és el contrari del capitalisme.
el capitalisme és l'explotació de l'home per l'home, mentre que el comunisme és just el contrari. És a dir, l'explotació de l'home per l'home.
Canvies els homes de lloc, però no canvies els explotats.
El capitalisme és, per definició, un sistema injust: els diners no sempre s'aconsegueixen per mèrits propis. Tambe és cert que els hòmens són egoistes per naturalesa i, per tant, qualsevol intent d'establir un sistema just de repartiment de la riquesa està
condemnat al fracàs.
Tanmateix, per tal de pal.liar les desigualtats econòmiques es va idear l'anomenat "Estat del benestar", amb un govern intervencionista. Dissortadament, aquesta sistema del benestar hui en dia està trontollant, entre d'altres coses perquè el context politicoeconòmic actual és ben diferent al de l'època en què es va crear, la Guerra Freda. Llavors hi havia molta por als països occidentals davant l'amenaça comunista, i calia evitar les possibles revoltes de les masses obreres. Ara, amb l'enfonsament del comunisme a Europa de l'Est, el capitalisme es presenta com a única opció econòmica viable, ací i a la Xina, i això fa molta por...
Si, sobretot en un dia com hui. Hui, l'estat liberal per excel·lecia, el dels EUA, ha nacionalitzat una companyia asseguradora que estav a punt d'haver de tancar. També ha intervingut en dues grans empreses d'hipoteques.
És a dir, intervenció pública (amb diners públics, doncs) per salvar empreses privades arruinades per una mala gestió.
El món del reves.
No hi ha ningú més intervencionista que els liberals.
Personalment sóc un socialdemòcrata. Crec que el sistema capitalista és molt injust, i que cal una mínima, però efectiva, intervenció pública, per compensar les diferències, i ajudar a repartir les oportunitats.
Per això, sectors com l'ensenyament o la sanitat, han de ser bàsicament públics. El que no vol dir que no puga haver un hospital privat, o una escola privada. Però els diners públics han d'anar a la construcció d'una xarxa educativa i sanitària, de qualitat i suficient.
Evidentment, és més complicat que tot això, però sent un comentari de post, tampoc no al esperar que escriga un llibre.
El capitalisme significa la "patrimonialització" de la satisfacció de les necessitats humanes, es a dir, les necessitats no es satisfan segons l'estat de necessitat de les persones i segons la seva dignitat, les necessitats es satisfan segons el seu patrimoni (conjunt de bens, drets i obligacions, normalment quantificats en diners) i el seu poder adquisitiu (quantitat de diners disponibles, que pot ser diferent de la quantitat de bens que es tenen). Per mi el sistema ideal seria que es pogues obtenir una satisfacció de les necessitats segons el treball que es fa, exceptuant els casos en que això no és possible: per què la persona no pot fer feina per una malaltia, minusvàlits, etc., en aquets cas podriem parlar de satisfacció segons la dignitat.
Pel que fa al capitalisme del EUA es poden dir moltes coses i es podrien escriure llibres sencers. Allà els lliberals no són els "neocons", els lliberals són els polítics que tenen una ideologia esquerrana, tirant a socialdemòcrates o àdhuc més a l'esquerra. Es suposa que el Partit Demòcrata es més tirant a socialdemòcrata, i el Partit Republicà es més de dretes. El que passa és que mercat lliure no existeix, el que s'apropa més a un mercat lliure és la borsa, però a la borsa actual hi ha una asimetria en la potència econòmica dels diferents agents, en altres paraules, no és el mateix un fons de pensions d'un banc que un accionista minoritari que té, posem per cas, 100 accions d'una companyia.
El problema del capitalisme com s'enten a l'actualitat és que per crear una companyia es necessiten molts de diners. El sistema bancari actual suposa que si no tenim diners hem d'anar a un banquer (alguns grans accionistes de bancs d'aquest país s'emporten a casa seva 1 milió d'€ al mes) que podrien donar el que els hi sobri als pobres, però no ho fa, i l'hem de pagar perquè ens deixi uns diners per arribar a final de mes. Les companyies asseguredores (es pot dir el mateix que el que passa amb els bancs) signifiquen que si volem que la nostra casa, o el nostre cotxe, no es perdin per un robatori, un incendi, etc. anam a un gran capitalista que ens paga si passa algun estrall, però que cobra per anticipat una prima que és un diner que multiplicat per la probabilitat (tenir una asseguradora suposa quasi automàticament unes estadistiques dels estralls que passen i que no passen) de que passi un estrall, i es menor que la indemnització multiplicada per la probabilitat de succeir aquest estrall, la qual cosa produeix immediatament l'enriquiment del capitalista propietari de l'asseguradora. (cal recordar que la companyia intervenguda als EUA és una asseguradora, de totes maneres hem de dir que aquesta asseguradora és una de les companyies que garanteix molts de fons de pensions als EUA, per tant es podria dir que alguns dels beneficiats per la intervenció són treballadors que hi tenen els seu fons de pencions). Tot això tenint en compte el que ja he dit abans, el capitalisme suposa la "patrimonialització" de la satisfacció de les necessitats humanes, d'aquesta manera els bens que produeix el sistema econòmic no van a les persones que ho necessiten (o en funció de la seva dignitat), la distribució de la producció de bens de la societat capitalista es fa en funció del potencial adquisitiu dels consumidors. Si hi afegim que en l'actualitat, al menys a països com Espanya, tots usam en algun moment de la nostra vida el banc o la companyia d'assegurances, tenim com a resultat que tots paguem "l'impost dels milionaris", és a dir, als països capitalises, tothom quan consumeix paga "l'impost dels milionaris", si més no, a les compnayies electriques (que també solen tenir accionistes milionaris), al banc, a les companyies asseguradores, i a molts d'altres negocis que són de milionaris, o que tenen alguns accionistes que ho són, àdhuc els petits accinistes paguen als grans accionistes, degut a que els administradors de les societats són els grans accionistes i cobren una mena de sou cada vegada que van a fer un acte de la societat, per exemple cobren primes cada vegada que van a la junta d'accionistes, o al consell d'administració, mentre que el petit accionista no pot ser administrador, i no hi pot anar, o si va a la junta d'accionistes no cobre res. Els empleats fan feina per aquests grans accionistes (també per els petits, però les ganancies dels petits són menors, pel que ja hem dit), i per tant, aquests grans accionistes obtenen un benefici del treball, i també els treballadors paguen "l'impost dels milionaris". Si a això hi afegim que molts d'aquests milionaris no ho són pels seu treball propi, sinó que ho són per herències, per especulació i per cobrar "l'impost dels milionaris", tot això fa que poguem titllar aquests sistema capitalista d'injust, poc ètic.
Bé, és més que un comentari. És una tesi.
Hui llegia, com eixa intervenció de diners públics en les empreses privades mal gestionades, als EUA, és absolutament inacceptable moralment, però si no es fes, encara seria pitjor, especialment per al consumidor final. Que sempre és, no ho oblidem, qui pitjor ho passa.
Estes companyis han aportats milionades a Obama i Mc Cain, i tenien dirigents amb contractes blindats, que després d'arruinar la companyia (generalment per acceptar operacions de gran risc, però que generen comissions per ells i tota l'escala executiva), reben indemnitzacions de 30 milions de dolars USA.
Eixos diners, eixen, al final, de l'aportació de diners públics.
És evident que és un sistema podrit.
Si s'ha de ser intervencionista, no ho siga una vegada cada 6 anys i de colp, intervinguen vostés tres minuts al dia, controlant el mercat, i evitant, que una mala gestió, i una gestió dolosa, torne a fer rics als més rics, i deixe sense casa ni hisenda als menys poderosos economicament.
Però mira, que no se'ns oblide un altra cosa. Eixa política de les constructores i urbanitzadores, d'enriquiment ràpid, s'ha socialitzat. Ací tothom vol fer l'agost amb l'urbanisme. La meua avia va viure tota la vida de lloguer i mai tingue cap problema (si més no, no per això), la generació dels meus pares ja van voler pis en propietat, i món pare, després un chalet. I la meua generació, i la de la gent que té 30 anys, ja ha volgut des dels 23 pis en propietat, i quan al 45 ha estat a punt de pagar la hipoteca, s'ha embolicat en una de nova a 35 anys per un adosat no sé on.
Abans, una casa era una llar. Un lloc per viure. Ara, per massa gent, una inversió. "Compre per 30 i d'ací dos anys vendre per 35". "Compre un segon piset, el llogue i amb el que trac vaig pagant hipoteques". Així s'ha fet. Tothom volia traure tallada de l'especulació urbanistica. Els "Poceros" molta, el meu veí un pessiguet. I ara el Pocero no ho ven tot però dina tots el dies, el meu veí paga una hipoteca de 30 milions, conscient que hui al mercat el seu pis en val 24 i baixant.
L'altre dia, un subdit romanés (podria ser de Benicarló o de Madagascar, però era romanés), va entrar a la Caixa Rural, va donar un clauer ple de claus al caixer i li va dir: "Ací estan les claus del meu pis. No puc pagar. Tinc la hipoteca amb vostés. M'ha eixit faena al meu país. La dona m'espera fora amb les maletes. Marxem en una hora. Ja m'han vist prou."
Això passa tots els dies. Mireu els balanços de Bancaixa, pregunteu quans pisos impagats han patrimonialitzat.
I mentre l'ajuntament de Castelló diu que apagara els llums 15 minuts abans. Camps continua prometent "eventos" i Zapatero malbaratant els recursos públics en ajudes antisocials com els 2500 per fill, els 400 d'irpf, les ajudes per eixir de casa...
"Ay quien maneja mi barca, quien?"...
Tens tota la raó, Enric. Si comencem a buscar culpables de la crisi, al final no se'n salva ningú: des del Govern central, passant per les administracions autonòmiques i municipals, els constructors, els bancs, les immobiliàries, fins als meus veïns i conciutadants. Tothom ha alimentat durant anys, de manera irresponsable i sense mesura, la vedella de la "rajola", i el monstre que hem creat acabarà amb tots nosaltres.
Ironies de la història: la Constitució espanyola, "tan benvolguda i preuada" per molts, en el seu article 47 impedeix explícitament l'especulació urbanística. Però qui ha vetlat pel compliment del mandat constitucional?
Publica un comentari a l'entrada