14 de novembre, 2008

"LA DECLARACIÓ VALENCIANISTA" 1918-2018


La nit del 12 vaig tindre l’honor de sopar a València, en un acte de memòria i reivindicació de la Declaració Valencianista de 1.918.
Allà ens vam aplegar quasi cent persones. No erem tots polítics, però tots erem patriotes.
Diuen que la diferència entre un polític i un estadista és que mentre el primer es preocupa de les properes eleccions, el segon es preocupa de les properes generacions.
Doncs crec, que mentre els polítics valencianistes ens hem de preocupar, i molt, per les properes eleccions; els patriotes, sense oblidar-les, hem de mirar més enllà. Hem de pensar en la nació.
En la primera reunió del Centre d’Actuació Valencianista Faustí Barberà, vaig pronunciar una frase que va fer certa fortuna. Quan algú va preguntar que era el que teníem en comú els allà reunits vaig dir: “la fidelitat a aquest país, que va ser regne i que volem nació”. Pretenia sumar.
Crec que és això el que pretenia el sopar a València. Sumar voluntats, reconciliar germans que ens hem estat ignorant (quan no directament enfrontant), mentre l’enemic (no nostre, l’enemic plural de la nació) reia a boca plena, tot furtant-nos reiteradament la cartera.
Sóc nacionalista, no tant perquè recorde el passat gloriós del Regne de València, sinó perquè crec profundament en el futur del meu país.
Em preocupa més el futur que el passat, per això, en temes de simbologia, m’ocupa més saber quines senyes identifiquen hui el meu poble, i amb quines senyes s’identifica el meu poble, que saber quina bandera onejava el segle XVI sobre ara no sabria dir on. La vexil·lologia és la taxidèrmia del nacionalisme. A mi em preocupa el futur. Vull ajudar a construir el futur.
Recordar el 90 aniversari de la Declaració Valencianista, filla de la voluntat i determinació d’un grup de patriotes (als que un corrent del valencianisme hem ignorat dolosament durant anys; de la mateixa forma que un altre corrent del valencianisme ha volgut ignorar també dolosament Fuster, Mira o Marqués), té el mèrit del just reconeixement.
Però tindrà una importància estrictament simbòlica, si no entenem que el que importa és el futur.
I la nostra generació de patriotes tenim una fita històrica. El Centenari de la Declaració Valencianista.
Encara queden deu anys, i queden només deu anys. Déu anys per bastir ponts que ens permeten construir un moviment nacional que ha de superar la vessant estrictament política. Un moviment cultural, social, cívic, que haurà de tindre també, una expressió política unitària.
Queda molta feina per fer, i només la podrem fer si som capaços de fixar-nos més en el que ens uneix que en el que ens separa.
Jo sóc un patriota, però sóc també un polític, i un polític del BLOC Nacionalista Valencià. Per això crec que el meu treball de compromís amb els principis que emanen de la Declaració Valencianista ha de ser doble. He de treballar per fer possible que en els déu anys que resten abans de commemorar el centenari de la Declaració, el moviment nacional valencià siga tan plural, com ferm, cohesionat i fort. I he d’esforçar-me també, en fer entendre això dins del meu propi partit, perquè no sé si el BLOC serà l’expressió política unitària del nacionalisme valencià, però sé que per voluntat popular és la formació política més representativa i més ben situada per ser-ho. I sé que sense el BLOC no hi haurà unitat al valencianisme polític.
Com patriota i com polític, assumisc el doble repte.
El polític treballarà per impregnar el BLOC de l’esperit de formar part d’un moviment nacional ample. Com patriota, “em mantindré fidel per sempre més, al servei d’aquest poble”.
Sé que no estic sol en aquesta voluntat de canviar el futur, per escriure un nou capítol gloriós de la pàtria.
I també sé que si fallem, aquest país que va ser Regne i que volem Nació, no ens ho perdonarà.

27 comentaris:

Anònim ha dit...

Enric, et felicite. Has descrit de manera brillant quin és l'esperit que ha d'impregnar el nacionalisme valencià. El nostre País és molt més que un nom o una senyera. El País són els ciutadans que l'integren. Els nacionalistes, tots plegats, hem d'oferir als nostres conciutadans un projecte col.lectiu i engrescador, que busque l'entesa i no la confrontació. El valencianisme des del 1918 fins hui ha recorregut un llarg camí. Hi ha hagut encerts, però també s'ha comés errors. Espere que aquests 90 anys no hagen passat debades. L'immobilisme no pot conduir a l'èxit, n'estic convençut.

Per cert, m'ha cridat l'atenció que fas servir el mot "patriota". Ho dic perquè molts amics i coneguts meus, nacionalistes, em critiquen quan els dic que jo em
considere un "patriota".
"Patriota", com ho defineix el diccionari, és aquell "que estima profundament la seua pàtria". No li veig cap connotació negativa.

Albert Miret ha dit...

Recentment he llegit alguna cosa a la web del Centre d’Estudis Jordi Pujol sobre qué entén l’autor/a per patriotisme: concretament feia referència a que ara en temps de crisi ès quan mès s’ha d’evidenciar mitjançant propostes polítiques a nivell nacional, d’Estat i a la UE, iniciatives empresarials, benestar social, sindicats,etc, en definitiva: qualsevol persona ja siga immigrant o filla d’immigrants i amb independència de la raça, diversitat funcional, sexe, orientació sexual i génere.
Vaja: un article que m’agradaria haver-ho cercat per compartir-lo i on feia una exposició molt interesant al voltant d’este tema i que francament vaig trobar molt encertada.Termes com pàtria, patriotisme i derivats similars, disortadament tingueren i potser hui tenen un llenguatge negatiu que pot evocar records d’époques obscures on les accions béliques, tortures i demès sempre s’intentaven justificar amb les connotacions mès que negativistes; sols cal que repasem els diferents episodis de la história per adonar-nos.
Afortunadament la semántica de les paraules fa que a voltes el llenguatge que ahir ens podria parèixer despectiu, hui ens pot parèixer tot el contrari o que paraules que hui tenen un marcat carácter despectiu potser ahir i en diferents contexts fòra en clau positiva i gens menyspreadora cap a qualsevol persona o col•lectiu.
De tota manera imagine que qui mès en podrà parlar de tot açò sòn filólegs i historiadors supose.
L’articulació del moviment esmentat acì passa perquè el patriotisme siga entès en clau de trellat, coherent i integradora; Patriotes que vinguen d’on vinguen, parlen la llengua que parlen, visquen on visquen i treballen on treballen, facen vore a la gent escepticista que el moviment valencianista es compon tambè d’altres factors amès de contar amb un projecte polític com referent i que com bè has apuntat, per ara per ara ès el bloc. Cadascù pot exercir el seu patriotisme (mai en clau d’exclusió) des del seu ámbit. Jo per exemple ho faig sempre i quan veig que m’afecte no nomès a títol individual sinò tambè a nivell col•lectiu mitjançant humils aportacionssi les tinc o expresant el meu punt de vista ja siga a launiversitat,, ma casa o on siga.
Gràcies per cert per haver-me “fet ” dentetes comentant com fou el sopar al qual no vaig poder anar però que gràcies a les entrades tant al blog de Pere Fusset i al teu me’n puc fer una idea. Espere poder llegir prompte l’exemplar commemoratiu de la Declaració Valencianista.

Anònim ha dit...

Albert, molt bé, però ara són hores de dormir.

Un altre que no te són.

Anònim ha dit...

Sóc dels que va tindre l'honor d'haver anat al sopar de la commemoració de la DV de 1918 i m'agradaria dir quan tinga nets que ho vaig estar a un sopar històric a l'escomençament del segle XXI.

I que quan d'ací 10 anys ens tornem a aplegar per celebrar la data rodona dels cent anys de la DV1918 els patriotes pugam brindar perquè els polítics feren una bona tasca que -recolzada amb les mans d'hòmens i dones d'este país que fou regne i vol ser nació- permeteren posar les noves bases nacionals valencianes, tant als escons de parlaments i ajuntaments com als carrers de ciutats, pobles i viles.

Toni.

Carles ha dit...

Estimat Enric:

Res pot parar una idea quan esta ha trobat el seu moment i les gents que la duran a terme.

Este pareix el moment i estes les persones, no deixem que ningú altere la ruta.

Un abraç i gràcies pels teus comentaris.

Anònim ha dit...

Patriotes valencians i valencianes, ja és arribat el nostre moment, alceu-vos i lluiteu. Sempre en acte de servei.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies a tots per es amables paraules.
Jo també crec que patriota no té congnotacions negatives. De fet, quan vivia a París, i parlant de política (cosa que feia poc) i em definia com nacionalista valencià, arrufaven el nas. Em vaig fixar que per ells això de nacionalistes tenia una cognotació ben negativa, ja m'havia adonat del mateix anys abans a l'antiga R.F.A. En canvi a França, ser un patriota és una cosa molt ben vista, i ben mirat, quina és la diferència entre un patriota i un nacionalista? Supose que els patriotes d'una nació sense estat en diem nacionalistes, perquè perseguim l'aconseguir estructura d'estat per la nostra nació. Però en realitat, a mí el que m'agradaria ser és patriota, algú que s'estima amb passió la seua patria, el seu país.
I estimar amb passió no vol dir sentir-se millor que ningú, vol dir pagar un deute de bonhomia amb la teva terra. Ni més ni manco.

Escèptic ha dit...

Patriota...no sé si jo arribe a eixe nivell... No, crec que no em puc definir com patriota, simplement valencià

Anònim ha dit...

Quieres ser un pequeño patriota porque tienes miedo del amor genuino, miedo de la responsabilidad por tu propio trabajo, miedo del conocimiento.

Nomdedéu ha dit...

ja està, un altra vegada el que es va matricular de psicologia a CCC i no va saber ni obrir el primer sobre amb els apunts. Senyor, senyor, amb la quantitat de formes que hi ha de perdre un dissabte per la nit i ha de vindre ací...
En fi, hi ha gent per a tot.

Anònim ha dit...

hay un mercado , en el que al parecer no hay CRISIS...en le las BOINAS¡¡¡¡

Anònim ha dit...

cuando dejes de vivir del erario público ...qué va a ser de ti????...porque lo veneder BOINAS no da para mucho...por lo menos a la vista de los resultados¡¡¡¡

taronget ha dit...

Enric, com ha anat per Sogorb?

Nomdedéu ha dit...

Bé, jo crec que bé. L'organització que és el que jo havia de fer, millorable, però positiu.
Aprofite per donar les gràcies a Rafa Calvo, alcalde de Sogorb que ens va cedir l'ajuntament per a treballar, i ens va fer una visita guiada a les dependències més interessants de l'edifici consistoria.
Tmbé a Pau Martínez, que ens va fer una exposició, jo crec que molt interessant, sobre l'estructura dels pressupostos municipals. La gent ho va valorar positivament. També la part de les esmenes als pressupostos de la Generalitat per part de l'Assemblea de Regidors i Regidores.
Encara no he pogut analitzar la repercussió mediàtica, així que no ho puc valorar. La ràdio comarcal se'n va fer ressó, i la revista local, també subratllarà (això ens han dit) la presència del BLOC a la Comarca en una reunió important. Això hauria de servir per recolzar el treball de Josep Domínguez a Navajas. Infatigable.
(I de passada em vaig comprar una boin nova, per a que l'anònim estiga content. Això si, el més passat va fer exactament 31 anys que cotitze ininterrompudament a la seguretat social, dels quals només els darrers cinc com càrrec electe. La boina la vaig pagar amb els meus estalvis. Encara que algun borinot li agrade parlar, tinc un passat professional i un futur fora de la política. No li cal patir a ningú.)

Pere Fuset ha dit...

Demostres molta valentia i coherència al parlar d'estes coses sent regidor nacionalista a Castelló. Enten-me... sospite que per a un regidor del BLOC de la capital de la Plana no és estrictament necessari i fins i tot per a algunes persones pot parèixer arriscat, parlar de conciliació valencianista. És molt d'agrair per que demostres tindré visió de país. I per això ho faig. Gràcies Enric.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies. No et falta raó. Estic a Castelló però forme part del país.

Anònim ha dit...

En el cas d'Alemanya, el terme
"nacionalista" està mal vist per la immensa majoria de la població.
Però, clar, per raons històriques ells ho associen al nacionalisme dels nazis, que volien imposar la seua nació i la seua raça sobre les altres. Tots sabem a on va conduir això, a una guerra brutal i el consegüent desastre, amb el drama afegit de la divisió en dues Alemanyes (RFA i RDA) durant 40 anys, a banda de l'Holocaust. A més, els aliats ja se'n van encarregar durant la posguerra de "desnazificar" el país de manera sistemàtica. Però, això sí, no vol dir que hui en dia els alemanys no siguen patriotes. Tenen un Estat propi, amb una bandera i un himne, i n'estan orgullosos.

Nomdedéu ha dit...

eixa és la cosa. L'ús que d'alguns conceptes es fa segons el lloc o el moment històric, els carrega pejorativament o positivament.
Després una traslació mimètica, fa que el PP o el PSOE puguen parlar "del Gobierno de la Nación", sempre amb majuscules, però els hi semble lleig que de la vocació de ser nació se'n deriven nacionalistes.
Qüestions semàntiques. Molts "no nacionalistes" són més nacionalistes que aquells qui ens dentimifiquem amb el qualificatiu.

Anònim ha dit...

Tens raó, Enric. Tots hem sentit més d'una vegada a Rajoy dient "No hay más que una nación, la española", en referir-se a la reforma dels estatuts d'autonomia. Però, clar, ell no es considera a si mateix com a "nacionalista". Per a ell, els nacionalistes són aquells que no combreguen amb la idea de "Una, Grande y Libre".

Nomdedéu ha dit...

I Rodríguez Zapatero, no ho olidem. Que diu que si amb el cap, però després retalla l'Estatut a les Corts.

Anònim ha dit...

En qüestions d'Estat, el PP i el PSOE a penes es diferencien. El PP és monàrquic, mentre que el PSOE no perd cap oportunitat per eixir a defendre els reis. El PP no vol ni sentir parlar de reformar l'Estat de les Autonomies, mentre que el PSOE no accepta el nou model de finançament per a Catalunya ni que Ibarretxe puga convocar una consulta popular. Si algun dia Espanya arribar a ser una República Federal, no serà gràcies ni al PP ni al PSOE.

Albert Miret ha dit...

Acì deixe el linck del que parlava l'altre dia. Gràcies al blog de la soca he pogut recuperar:
http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/conferencies/366
En fi, vaig a vore si puc dormir com tal i com em recomanà l'anónim.

Nomdedéu ha dit...

gràcies albert.

Miquel Àngel ha dit...

Hola Enric, de tot este post em quede en esta frase teua: "la nostra generació de patriotes tenim una fita històrica. El Centenari de la Declaració Valencianista.
Encara queden deu anys, i queden només deu anys. Déu anys per bastir ponts que ens permeten construir un moviment nacional que ha de superar la vessant estrictament política. Un moviment cultural, social, cívic, que haurà de tindre també, una expressió política unitària.
Queda molta feina per fer, i només la podrem fer si som capaços de fixar-nos més en el que ens uneix que en el que ens separa."

Una frase que en diferents paraules també he expressat últimament en diferents àmbits. Yo també sóc dels que espere que açò no quede en fum de boja.

Per cert, a la pròxima volta que tornem a coincidir no esperaré als convencionalismes socials per a que nos presenten, em presentaré directament, perque nos llegim recíprocament i participem dels nostres blogs pero encara ningú no s'ha dignat a fer d'intermediari. Salutacions

Nomdedéu ha dit...

Doncs ho haurem de fer, si. A mí em passà el mateix. Et vaig reconéixer però no vaig gosar dir-te res. La propera vegada, espere que siga prompte, cafenet! Promés

emili gómez ha dit...

Gràcies, Enric, per les teues paraules. Estic d'acord en tot.
Aprofitant el que comentes sobre nacionalista i patriota et diré que sóc partidari de canviar el nom del partit, Nacionalista per Nacional: Bloc Nacional Valencià. Què en penses?
Salutacions

Nomdedéu ha dit...

Sé que posar una marca al mercat costa molt. I sé que els canvis s'han de fer amb prudència. He sentit i llegit moltes propostes de canvis en el nom. Si cal fer-ne, este sembla el més raonable. Podria llevar-li la lectura "negativa" al mot nacionalista, no canvia les sigles, i segueix evidenciant la vocació de partit nacional...
No ho sé.