22 de novembre, 2008

"L'INTERRUPTOR". Mediterráneo. 27.11.08


L’interruptor és un invent fantàstic. És el comandament que permet, per exemple, encendre i apagar la llum. Sense eixa brillant invenció, la llum estaria sempre encesa. O sempre apagada. Les coses simples, són sovint les més útils.
Fa uns mesos, l’ajuntament va fer obres a la tercera planta, on està confinada l’oposició, els sindicats i uns pocs funcionaris. Tampoc no creguen que va ser gran cosa, van pintar-ho tot d’un absurd color verd pistatxo (ve Sr. Pepe como escribo un valenciano normal, no digo “festuc”) que fa mal als ulls, i van sanejar la instal·lació elèctrica. Això sí, en allò que podríem anomenar un balafiament (“derroche”, Sr. Pepe) d’ingeni, van deixar tots els despatxos sense interruptors. De forma que el primer en arribar havia d’anar al panell de comandaments i enllumenar tota la planta. Algunes vesprades que vaig a fer hores, buida i desèrtica com està aquella planta, he hagut d’encendre el llum dels 7 despatxos per poder il·luminar el meu. Absurd.
Quan el PP va anunciar mesures d’estalvi energètic en un plenari, vaig comentar este despropòsit. L’Alcalde em va mirar amb cara de sorpés. Ho entenc, l’Alcalde no pot estar en els detalls del dia a dia. No és faena seua revisar la instal·lació elèctrica, o la dieta de Moliner. No el vaig culpar de res, però m’alegra pensar que em va escoltar, perquè la setmana passada va vindre un electricista i va posar interruptors a tots els despatxos.
Fantàstic. Ara només caldrà que l’empresa passe una nova factura de treballs extraordinaris en manteniment d’edificis municipals, pels interruptors. Sembla que l’empresa estiga contractada per endoll (“enchufe” Sr. Pepe).

19 comentaris:

Escèptic ha dit...

Absurd completament. No puc entendre com coses que no passarien en casa del particular més curtet poden passar en obres d'una administració pública.

Parlant de l'estalvi energètic. A veure si acaben amb la moda de les oficines hermètiques, aquelles que no tenen finestres que es puguen obrir, que no tenen cap tipus de ventilació que no siga l'aire condicionat i que no tenen cap forma de regular la temperatura que no siga l'aire condicionat.

tonet ha dit...

Avui mirant per Internet el diari Levante he llegit que sobre la taula rodona que farà el BLOC sobre urbanisme parlen d'Ali Jamba en lloc d'Ali Brancal i del Centro Cultural La Nave. Tenim uns traductors que són massa per a la carabassa.

Nomdedéu ha dit...

Un altra vegada? Al final, hauré de pensar que forma part de la campanya abanderada per un periodista (un sol i d'eixe diari) demanant que enviem les notes e castellà, perquè com és un manta no té gaes de traduir. Au, ja està dit, i ara que s'enfade.
És el mateix que te telefona per preguntar-te que opine de no se què i quan li contestes que la teua opinió està en el seu correu electrònic en forma de nota fa 4 hores et diu que no l'ha obert. O el mateix que et diu, que a partir de les 18 hores no obre el correu sinó no podria marxar a casa a les 9.
Eixa és la vocació periodística.

Anònim ha dit...

I, saps que pasa amb el generador electric de la plaça del "mercadillo".
Fa mes i mitg que esta en marxa i no pareix que tinga un final proper.

Nomdedéu ha dit...

Doncs ja s'ha denunciat varies vegades, però de moment l'empresa enara té permís d'obra en vigor, i dret a tenir-lo allà.
El problema és el de sempre, el dret a tindre un generador, no implica que puga fer el soroll estrident que fa este, molestant la gent que viu o treballa en eixe entorn. Però sincerament, este és un d'eixos cassos en els que em reconéc incapaç de fer raonar l'equip de govern.
Insistirem

Anònim ha dit...

Y si denunciara ante al Inspección de Trabajo?.

Nomdedéu ha dit...

El que? això del soroll? No té competències, tret que foren els propis treballadors de l'obra els que es queixaren. Tinc la sensació que si es queixa un empleat de Casa Elietes, li diran que ha d'anar per un altra via, ja que el soroll no es produeix al lloc de treball propiament.
Definitivament, crec que correspon a l'ajuntament intervindre.

Anònim ha dit...

Pero.
Es que la botiga de roba fa mes de 40 dies que está oberta i funcionant amb la llum d'aquet generador.
No pense que es queixen els obrers perque no hi son.

Nomdedéu ha dit...

dncs que es queixen a Treball els empleats. Però insisitisc que no crec qe siga cosa d'Inspecció de Treball.
És greu, però és l'ajuntament qui ho ha de resoldre

Anònim ha dit...

Dema fare el preguntad a un inspector de treball.
Pense que el soroll perjudica tan si eres treballador con si no.

Anònim ha dit...

Enric acabe de llegir l'entrevista que enllaces a la columna dreta. Igual no m'he enterat, però m'ha deixat sense paraules:

Tot un Verd (amb majúscules) parlant de la possibilitat de pactar amb els democristians (posant condicions però deixant la possibilitat de governar junts). I, a la vegada, dient no a un pacte amb La Izquierda.

I, ací, agafant-se-la amb paper de fumar.

Toni

Nomdedéu ha dit...

Per això l'he penjada. A mi em sembla lúcida. Exemplificadora

Anònim ha dit...

Enric, disculpa, pero no sé on trobar el teu correu personal per enviar-te este article.

Trobe que és molt interessant de Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia de hui sobre la por a fer política (per si ens passa a nosaltres):

http://reggio.wordpress.com/2008/11/25/miedo-a-la-politica-de-francesc-marc-alvaro-en-la-vanguardia/

Si ho creus convenient borra el missatge

Toni

Nomdedéu ha dit...

gràies. ja me'l mire. sempre que vulgues pots gastar alcalde@nomdedeu.net.
tu i tothom que vulga un contacte més discret

Nomdedéu ha dit...

lúcid! M'ha agradat, més d'un company de viatge (de fora i de dins de casa) n'hauria d'aprendre.
El linke via twiter

Anònim ha dit...

El frio hace insufrible las noches de los sin techo.
Prensa y Tv. nos sacan secuencias de esas gentes.
Nos pasan la responsabilidad a los que si tenemos techo.
Mientras tanto, techos como la antigua residencia de suboficiales del ejercito, no sé si de tierra, mar, o aire, sigue desocupada y sin darle utilidad alguna.
Triste.

Anònim ha dit...

He llegit l'article de Francesc Marc Álvaro. Molt bona l'anàlisi. Però eixa és la situació d'ICV, no la del Bloc. El Bloc no és un partit antisistema, encara que per a molta gent els semble un partit d'extraterrestres, potser perquè el Bloc fa política compromesa amb el nostre País. Un País que no se'l creuen ni el PP ni el PSOE, els del "sistema". Un País que no té consciència nacional, que està desvertebrat i que ha arribat a aquesta situació després de patir duríssimes batalles identitàries i de simbologia. No sóc militant ni tinc cap vincle amb el Bloc; però com a ciutadà, el Bloc em demostra cada dia, als ajuntaments i a les Corts, que té idees, que té propostes, que té clars quins són els problemes dels valencians. Mentre que els polítics del "sistema", el establishment PP-PSOE, estan als llimbs. El gran problema és que el Bloc no sap presentar-se davant els ciutadans d'aquest País. No sap vendre's. Manca una estratègia electoral adient per a aquest País en coma. Si demà mateix el Bloc arribara al govern de la Generalitat, n'estic segur que no tindria cap crisi d'identitat ni cap complex com ICV. Es dedicaria a governar per als valencians i les valencianes, senzillament perque els politics del Bloc s'estimen el seu País. No un País abstracte, teoritzat en tantes ments il.luminades, sinó el País real, en definitiva els seus ciutadans. Això és el que s'ha de transmetre als electors.

Nomdedéu ha dit...

Estic d'acord. Nosaltres no som antisistema. Els nostres socis si.
Per això jo pensava que erem incompatibles. I sembla que no m'enganyava.
La política són moltes hores de treball, són acords, són consensos, i són també discrepancies severes quan l'acord no és possible.
El que no és la política és dir una cosa a l'oposició i un altra al govern. És dir que no a tot. És oposar-se per sistema al que diu un determinat adversari, fins i tot quan té raó.
Eixa no és la política que fa el BLOC, i evidentment no és la que faig jo.

Anònim ha dit...

Ser un partit antisistema pot ser útil de cara a un sector de l'electorat. Per a eixos votants un partit amb unes consignes maximalistes els pot paréixer molt guai. Però si alguna vegada aquest partit arriba al govern, llavors deixa de ser simpàtic. Perquè la política, com algú la va definir, és l'art del possible. No vull dir amb això que ens hem de resignar amb el sistema que tenim. Ni molt menys. Hem d'intentar canviar-lo i per a això cal il.lusió, estar convençut que les coses poder ser diferents. Però, això sí, sent realistes i coherents. Cosa que no és ICV.