“Me tiraste un limón, y tan amargo, con una mano cálida, y tan pura, que no menoscabó su arquitectura y probé su amargura sin embargo” va escriure Miguel Hernández. Hi he pensat repassant les sorprenents declaracions que va fer el responsable de la hisenda local. Preguntat per l’IPC amb el que s’havien gravat taxes i impostos, va dir que ningú no sap com es calcula i que pensa que “si los limones suben, quitan de esa bolsa del IPC los limones y ponen pomelos...", tot assegurant que el govern central canvia al seu antull els productes de la cistella de la compra, per fer pujar i baixar a 
conveniència el percentatge final. I tots ens vam quedar parlant de llimes i d’aranges, en lloc de subratllar que s’han aplicat percentatges d’IPC diferents pel que fa als impostos i pel que fa a les revisions salarials. El debat per tant, hauria de ser, com i quan compensem a la ciutadania l’augment que ha resultat finalment desproporcionat.
Però no ho fem. Parlem d’un Pepe Masip que va començar afirmant que havien baixat els tipus d’interés per obra i gràcia de la Mare de Déu de Lledó. Després ens va ensenyar a cuinar impostos refrigerats (que no congelats) sense trencar la cadena del fred, i ara diu que l’IPC se l’inventa Solbes de bon matí, prenent café. Tots estos despropòsits han convertit a Masip en un dels millors
humoristes de l’absurd a l’altura Tip i Coll o de Faemino i Cansado, però això no ens pot distreure del problema real, perquè cas contrari, aconseguiran el que volen. Que ens entretinguem en la falacia ad hominem, refutant l’adversari, en lloc de refutar les accions de govern. I torne a Hernández: “No me conformo, no: me desespero.”
conveniència el percentatge final. I tots ens vam quedar parlant de llimes i d’aranges, en lloc de subratllar que s’han aplicat percentatges d’IPC diferents pel que fa als impostos i pel que fa a les revisions salarials. El debat per tant, hauria de ser, com i quan compensem a la ciutadania l’augment que ha resultat finalment desproporcionat.Però no ho fem. Parlem d’un Pepe Masip que va començar afirmant que havien baixat els tipus d’interés per obra i gràcia de la Mare de Déu de Lledó. Després ens va ensenyar a cuinar impostos refrigerats (que no congelats) sense trencar la cadena del fred, i ara diu que l’IPC se l’inventa Solbes de bon matí, prenent café. Tots estos despropòsits han convertit a Masip en un dels millors
humoristes de l’absurd a l’altura Tip i Coll o de Faemino i Cansado, però això no ens pot distreure del problema real, perquè cas contrari, aconseguiran el que volen. Que ens entretinguem en la falacia ad hominem, refutant l’adversari, en lloc de refutar les accions de govern. I torne a Hernández: “No me conformo, no: me desespero.”
15 comentaris:
Jo voldria fer una denúncia.
La mala pràctica que tenen els periodistes de TVE al País Valencià, Aitana. Mala pràctica lingüística.
Es veu que els periodistes parlen valencià amb qui volen entrevistar, però a l'hora de la veritat, quan l'enfoquen i li arrimen el micro, solen dir "en castellano."
Davant d'esta situació el valencianoparlant està indefens, perquè la situació el supera i al final sol claudicar fent el canvi d'idioma.
Algú em pot dir si esta pràctica és una constant per part de l'empresa?
En el cas contrari, vostés, representants polítics, podrien presentar alguna interpel·lació al delegat de govern o a qui creguen necessari per tal de defendre els drets dels que volem utilitzar la nostra llengua als mitjans públics.
Desconéc si és com diu. Ho desconéc perquè la TV pública estatal (dirigida i controlada pel PSOE) ignora al tercer parit polític valencià, amb la mateixa manca d'ètica que ho fa la TV pública valenciana (dirigida i controlada pel PP).
Vull, que mi mai no m'han entrevistat, i no tinc constància que hagen entrevistat a cap company de partit. De manera, que no sé si és com vosté diu.
Si ho és (raons tindrà vosté per creure-ho) és greu. Greu pel que representa de conculcació dels drels lingüístics, i greu pel que representa de conculcació de la llibertat de criteri dels propis periodistes a l'hora de treballar.
Però sense més dades, es fa difícil poder fer una pregunta parlamentària, o una queixa formal.
Si em pot aportar alguna dada (nomdedeu@alcalde.net), no dubte que farem seguiment del tema.
Estos periodistes van pels pobles del nord, de festes de Sant Antoni o a comentar altres coses.
El procediment és com li he dit:
1. Busquen l'entrevistat parlant la llengua del poble.
2. Li fan la pregunta en valencià i tot seguit li amorren el micro i li enfoquen la càmera i li diuen la cèlebre frase "en castellano"
Jo pensava que seria per a allò de España Directo, però no, ho trauen tot per el servei territorial de València.
Si vol més informació, diga-m'ho i ja li'n diré més.
Al final va a ser cierto aquello de que, en realidad, el público en general somos idiotas. Con la que les está cayendo en los juzgados, siguen mintiendo como bellacos. Y encima oyes al ciudadano de a pie que les da la razón. No entiendo lo que hacen para que parezca que lo que dicen se lo tomen como palabra de dios, la mayoría, esos que les votan. A todo esto, mi hijo de 5 años, está convencido de que los reyes magos han llevado carbón al alcalde, por malo, por romper el parque.
Julia
d'acord, transmetre la seua queixa i denuncia al grup parlamentari, tot i que tractant-se d'una televisió estatal, les competencias seran del seu consell assessor allà a Madrd. Ja li diré com queda la cosa.
Julia, el problema és que quan els xiquets deixen de creure en els Reix, comencen a creure en el PP.
És el que passa, els acostumes a creure en subjectes de ficció, que treballen un dia a l'any i damunt és mentida, i clar. S'hi acostumen
La seua adreça electrònica nomdedeu@alcalde.net em retorna el correu que li he enviat.
Pot facilitar-me'n una de nova?
perdó, és alcalde@nomdedeu.net
Jo puc confirmar que això és així, et demanen que parles en castellà ja que l'excusa és que pot eixir per tot l'estat.
a mí en van entrevistar poc abans de les eleccions del 2007 pel tema dels censos unflats.
entesos.
Vos tinc que confessar que una de les meues fantasies sexuals és ser entrevistat el dia de les paelles a benicàssim per a tot l'estat i parlar en valencià... mentres l'entrevistadora, la traductora i la que posa els subtitols començen a sentir picor davant el meu accent varonil de mascle del nord... la que porta la camera ho mira lascivament, i comença l'acció.
Potser que siguen temps de crisi i hi haja reducció de plantilla, i no faja falta tanta gent per a fer una entrevista... i ja sabem la feina que representa subtitular en swahili la llengua circasiana. Pero el que més me preocupa del meu somni és que justament la part eròtica siga la menys fantàstica
Que gran eres Tropilla. Quan siga jove vull ser com tu.
Enric, amb la teua valentia habitual, ens podries comentar alguna cosa sobre el que ha publicat l'Avui, puix la direcció del partit calla i qui calla...
No he llegit l'Avui, però si com diuen diu que es fa marxa enrere en temes de simbologia, no sé si és cert.
El que és cert, és que les Ponències estan en procés de debat i esmena. I com era d'esperar (i és lògic en un procés democràtic) hi ha gent que esmenarà algunes parts. Entre elles el tema simbòlic.
El que jo he sentit dir al Secretari General és que ha recomant als ponent que tinuen l'habilitat de trobar una redacció que puga agradar al màxim possible de la militància. Això està bé. Quan jo vaig ser ponent d'Estatuts també em van demanar un esforç en eixa línia. Lògic.
Si els ponents aconsegueixen una redacció, que sense desdir-se del necessari avanç en la línia d'obir-nos a un espai de conciliació amb les diferents sensibilitats del valencinisme (així ho reclama la ponència), puga aconseguir un consens major en l'organització hauran fet molt bé el seu treball.
És molt difícil en general, i en temes simbòlics (més emoció que racionalitat) aconseguir que tothom estiga content, així que era d'esperar que alguna sensibilitat creies que no s'està fent bé, o que és massa explicit, o massa poc...Jo ja vaig dir que la ponència tal qual estava a mi m'agradava. L'hagués votat. Vorem com queda després del procés d'esmenes. Espere que agrade a més gent encara, i que no em desagrade a mí. Seria un bon senyal.
Però (ara va la valentia que amablement m'atribueixes)de la mateixa manera que molta gent de bona fe ha presentat esmenes, han aparegut també pesacadors de rius revolts, que aprofiten per calentar la cosa, per reenviar esmenes "apadrinades" a diferents comarques, per traure avantatge d'un debat que ells volen convertir en tensió.
És tan vell com la història d'este partit, creen irresponsablement tensions inecessaries, aprofiten per desacredita a algun grup que els molesta i es plantes davant el candidat a la reelecció a la Secretaria General i li diuen: "el Congrés no serà tan senzill, veus com ens necessites? Vull este i aquell càrre, i vete a esta o aquella persona."
I alguna d'esta gent, és la que diu que defensen a Morera.
En el tema simbòlic el BLOC s'ha de plantejar dos coses:
1) El cost electoral
2) Els beneficis
Pel que fa al cost electoral a la província de Castelló, cal dir que hi hauria molta gent que si se li diu que el BLOC ha acceptat la senyera amb franja blava, esta gent el deixaria de votar.
Pel que fa als beneficis, jo crec que el BLOC aglutinaria el vot valencianista si apadrina la simbologia que se li atribuïa als "blaveros". El BLOC es trauria els complexos de damunt, allò de "catalanistes". Es podria convertir, si es fan bé les coses i s'expliquen bé, en el partit hegemònic nacional valencià.
El BLOC, no ens enganyem, és un partit que a ulls de molta gent és un partit catalanista i d'intel·lectuals.
I no cal que vos recorde que dividint entre valencianistes i catalanistes només hi ha un guanyador, els espanyolistes.
O s'assumeix tota la simbologia valencianista ara, o mai.
Estic ben d'acord amb tu.
Publica un comentari a l'entrada