A casa planxant, m’agrada posar la tele, i mirar programes insubstancials. Em fan companyia. Ara no ho sabria dir, però crec que va ser al “Sé lo que hicisteis...” que reien de vore com els periodistes, oferien sense èxit la carxofa al Sr. Alfonso Díez (del que van dir, no sé si amb ironia, que l’interessen les antiguitats) per preguntar-li si es casa o no amb la seua enamorada, la Sra. María del Rosario Cayetana Alfonsa Victoria Eugenia Francisca Fitz-James Stuart y de Silva, Duquessa d’Alba.Els periodistes, que tots els matins esperen al tal Díez, a la porta del seu treball, fan preguntes i preguntes, ell calla, com a molt els dedica una caiguda d’ulls o un somriure comprensiu.
Angel Martin, el presentador, es compadia dels preguntadors. Hauria de vindre un dilluns a les Comissions Informatives (que ja el nom és tota una ironia), per vore com algunes de les preguntes que planteja este humil regidor, que planxa camises en hores lliures, es queden sense respostes.
Fa més de dos mesos que vaig demanar un llistat de les sentències dels diferents tribunals, que han condemnat les pràctiques urbanístiques populars i que costen diners a les arques municipals, en forma d’indemnitzacions. No han contestat. Tantes n’hi ha que els costa de fer el llistat? No és que el PP no aplique la llei, és que aplica la Llei de Murph
y. Tot el que pot eixir malament, ix malament. Tampoc no m’han contestat quants diners corresponen a Castelló d’eixos 8 mil milions d’€ que diu destinar la Generalitat als municipis. Els de l’Estat si que sabem, quants i com. Dels que gestiona el PP no en sabem ni pruna.Tinc més èxit marcant la ratlla dels pantalons.
9 comentaris:
Més val que planxes,Enric,i estigues per la feina.A vore si per mirar programes insustancials ,comm dius ,cremes alguna roba.Y com el que mires no fa bona companyia ,ya saps això de que val més estar sol que mal acompanyat.
Malgrat ser home, tinc la capcitat de fer dues coses al mateix temps. Planxar camises i mirar de reull la tele. Fer el dinar mentre xiule una cançó. Caminar i estropeçar. Escoltar els discursos de l'alcalde i badallar...
Uf! Sóc molt versatil
Enric, la imatge que tens a l'esquerra en este blog es l'oficial del congrés del BLOC, incloses les dues peces del puzle (supose que els colors triats no són mera casualitat)?
Veus com calia una ponència política que ho redefinira tot? Quan dius l'esquerra vols dir la dreta, no? hehe
No. No és una imatge coroporativa. És una interpretació estrictament personal que vaig fer l'altre dia que estava avorrit.
Vaja! Gràcies Enric!
Sincerament crec que hui necessitava paraules d'ànim com les teues, i més venint d'on venen! Sóc un simple principiant en tot açò, poc a poc aniré millorant. La veritat és que açò d'escriure allibera tensions, del cos i l'ànima, i és una bona medecina per eixos dies en els que no tot ix com vols.
Bo, moltes gràcies per visitar-me i espere tornar a agradar-te en un futur.
Una abraçada!
La foto de la planxadora és el mateix model que tinc jo a casa. Dissortadament, jo no el gaste massa. No per masclisme ni res, sinó perquè a banda de que no tinc temps sóc tant desmanotat que no m´atrevix a fer més forats a les camises...
Bon article Enric. Veig que estàs molt actiu al facebook. Bona senyal!
Salutacions!
veges tu! així hem descobert, que la teua post de planxar la vas aconseguir amb punts bancaixa....
jo he tret la foto d'allà. hehe
facebook és un pati de veïnes (i veïns) però és també una oportunitat d'estar connectat amb molta gent.
Jo tinc tota la premsa local agregada. Este cap de setmana que havia dit que estava costipat i que anàva al futbòl, s'ha traduït en un "catalejo" al mediterráno dient: "Nomde, pobret que està constipat que se millore, però quin tio, tu, tot i així a Castàlia a fer costat al Castelló."
Molt d'agrir. Si no estiguera a facebook, no ho sabrien.
A mi és un instrument que m'agrada, dona proximitat
Eso que le pasa puede ser consecuencia entre otras cosas del sistema que algunos llaman" democracia"
res no és culpa del sistema. és de qui els pererteix
Publica un comentari a l'entrada