11 de febrer, 2009

"DÉJÀ VU". Levante-EMV-14.02.09


Esta mateixa setmana, al Congrés dels Diputats, allà a Madrid, nova capital mundial de la novel·la d’espies, s’ha produït un debat sobre la crisi econòmica que patim. No vaig poder sentir el President Rodríguez Zapatero des del principi, però vaig sentir sencer a Mariano Rajoy.
Va formular algunes preguntes com ara: “¿Que soluciones nos puede proponer un gobierno que piensa que todo lo malo nos viene de fuera y que no tiene ninguna responsabilidad?” i va deixar anar algunes frases contundents: “Este gobierno forma parte del problema y no de la solución”, “actúa sin método, según se le ocurren las ideas”.
L’escoltava i tenia la sensació d’un déjà-vu, com si tot allò que deia aquell senyor de barba ho hagués sentit dir ja a algún altre barbut..
Mariano Rajoy continuava entre tics i gracietes: “Cada día inventan un método nuevo, señalan un culpable nuevo.” I preguntava de nou: “¿Cuales de sus medidas han dado un resultado positivo? Todas sus medidas son escenarios de cartón piedra.”
I la sensació d’haver-ho viscut era cada colp més poderosa, fins que finalment vaig reconèixer que la practica literalitat del que deia Rajoy, és exactament el que jo li dic a Alberto Fabra, a Pérez Macián i a Masip, en els debats econòmics que fem a l’Ajuntament. Idèntics arguments, similars frases.
Ara els més malvats diran que si jo dic el mateix que diu Rajoy, ha de ser perquè jo sóc de dretes. Farien millor en pensar que en realitat, el que passa, és que les polítiques que fa el PSOE estatal són tan incoherents, tan poc elaborades, tan improvisades i tan inútils, com les que fa el PP local. Per això la crítica és la mateixa. Perquè els errors són idèntics.
Duran i Lleida es queixava que el Pressupost General de l’Estat no era un pressupost per època de crisi, és exactament la mateixa crítica que vaig fer jo al Pressupost Municipal. I incomprensiblement el PSOE de Calles no va votar en contra (ni el de Colomer, ni el d'Alarte) del pressupostos del PP. Possiblement perquè al final, ni els uns ni el altres no tenen formules màgiques.
I si et descuides, és que no n’hi ha. Farien bé doncs, deixant de perdre el temps discutint, insultant-se, mentint, i fer un esforç per resoldre problemes estructurals, dels que tots dos són culpables.
Al cap i a la fi, si la crisi és global, vol dir que és municipal, és valenciana, i és espanyola. I en eixos tres àmbits, es reparteixen les responsabilitats. I les culpes.

11 comentaris:

Laura-E ha dit...

Ja fa temps que en el terreny polític tinc un déjà-vu,darrere un altre déjà-vu.Sobre tot quan veig apareixer a Rajoy i als seus "ahora no te ajunto por espía,ahora te vuelvo a reajuntar,ahora no por corrupto,ahora te ajunto de nuevo".El déjà-vu ja ens apareix abans d'hora,la qual cosa ja frega temes paranormals.
El embolic és tan gran que ja ens angoixa.Ens han de deixar respirar i surar una miqueta.Que ens deixen en un plàcid letarg i a vore si mentrestant van arreglan-se tots ells.Malgrat la crisi,la corrupció,els espies,haurien de deixar-nos una miqueta de pau i tranquilitat per caritat.No tenim ganes de abultar més les consultes dels psicòlegs.No ens mancava més que això ,si el viure en constants sobresalts entre tants fantasmagòrics personatges no fora ja un bon repte.

tonet ha dit...

i què passa al voltant del toc d'atenció europeu contra la política urbanística del PP-PSOE ?

Anònim ha dit...

Hoy no he podido comprar el periodico Levante de Castellon.
A las 8:30 no estaban a la venta en mi barrio.(3 puntos de venta).
Que raro.

Nomdedéu ha dit...

És fascinant això del PSOE. Ara es posen d'acord amb el PP en tema d'urgnisme, just en el moment que des de la UE se'ns torna a dir que fem el pitjor i més depredador urbanisme d'Europa.
El Sr. Alarte és com Pla, però sense acta de diputat. Un desastre. Un desastre majúscul.
Estem sols. El PP i el PSOÉ són la mateixa cosa.
Pacten Estatut, pacten urbanisme depredador, els socialistes s'abstenene en els pressupostos del PP... Que algú em diga quina és la diferència.
I després els immorals i innobles socialistes critiquen al BLOC si tenim acords en alguns municipis, obviant que tenen 40 alcaldies gràcies al BLOC.
El LEvante? A l'ajuntament tampoc no ha arribat. Algun problema hi haurà. Mirarem d'esbrinar-ho. Però no vos feu plalles mentals.
Quan fa uns mesos El País no estàva al quiosc i portava una notícia de Carlos Fabra, tohom va donar per sentat que escamots del PP havien segrestat les furgonetes, o que tots els quiosquers eren corruptes, o que una cunyada de Fabra havia comprat tots els exemplars de la província a les 6'43 del matí.
En realitat, El País va tindre un problema en les rotatives com després va explicar.

Anònim ha dit...

Tengo la ventana abierta. Entra claramente los balbuceos, charradas, de un niño, que deduzco bebé.
Me ha venido a la cabeza que desde prensa, radio televisión, nos bombardean con que gracias a la inmigración, tenemos mas cotizantes a la seguridad social, mayor consumo, etc.
Nunca he leido, que los abuelo, iaios, avis, con su aportación desinteresada, permiten que los padres (del pequeño/a), puedan trabajar los dos, generar riqueza y pagar la hipoteca.
Somos los olvidados.
Enric: piensalo.
A ver si algun dia nos dedicas alguno de los comentarios que haces en la prensa. Te lo agradeceriamos.

Nomdedéu ha dit...

és ben cert, de fet personalment crec que s'abusa dels avis.
però és un tema xulo, sí. un dia n'escriuré, promés

Enric 2 ha dit...

Hui he vist uns minuts del ple de control de les Corts, just quean intervenia Mònica Oltra i després Enric Morera. M'han agradat, i més encara amb les respostes de Camps, les quals m'han paregut de tirar pilotes fora, que ací tot són flors, i la culpa de tot els socialistes i els catalans (la conspiració judeomaçònica de tota la vida, vaja). Hui ha sigut un d'eixos dies en què m'he alegrat d'ahver votat Compromís (el de veritat, l'actual). I és veritat, veient el PSOE esteu a soles (als ajuntaments i a les Corts).

I per ceret, la foto d'ahir del Rajoy i els seus no vos va recordar la de Ramon Calderón fa algunes setmanes? Després va haver de domitir. La pregunta que me faig és qui és el nanín del PP.

joan cebolla ha dit...

El problema amics , és que mentre ells es tiren els trastos o les culpes un a l´altre, la casa està per agranar, amb una crisi cada dia que passa més gran i afectant a més gent i ací no val esperar a la criada o un miracle. Cal buscar solucions, l´excusa de que la crisis és mundial sols és una constatació que molts han fet també les coses mal, però algú tindrà la culpa de que ací la doblem.
Com van els preparatius del Congrés?.

Nomdedéu ha dit...

A vore, és la tercera volta que intente contestar i no es publica.
Enric, me n'alegre, espere que a més gent també li satisfaga haver votat.
Això que dius de Calderón és molt potent, no ho havia pensat. Dos dies més tard va plegar.
Joan, he llegit que hi ha acord en el tema de la ponència política. Espere amb ganes que ens envien la documentació del congrés per vore com ha quedat el tema de les esmenes a l'organitztiva, que per mi, és fonamental si volem eixir amb força de l'embus en que ara estem.
Sobre l'EN no en sé res de res. Absolutament res.

josep ha dit...

Cada vegada és més evident que el PP i el PSOE no es diferencien a penes en matèria econòmica. Més bé són com germans bessons. No ens fem il.lusions amb un canvi de govern a la Generalitat (ja siga encapçalat per Alarte o per Joaquim Puig). Si el PSOE valencià continuara hui en dia encara governant, la situació del País no seria molt millor. Mireu, per exemple, el cas de Catalunya, on, tot i tenir un govern d'esquerres, es troben també ofegats per l'urbanisme salvatge dels darrers anys.

Trobe que ara és l'oportunitat del Bloc, de presentar-se davant els ciutadans amb propostes concretes i factibles per superar la crisi. Hem de convéncer els ciutadans que no hi ens hem de resignar amb el consorci PP-PSOE, que un altre model econòmic és possible (i no em referisc al comunisme). En eixe sentit, la ponència política pot ajudar moltíssim a dissipar els recels d'aquells votants (una immensa majoria de l'electorat) que només veuen el Bloc com un partit marginal i extremista que només està interessat a crear conflictes identitaris. Qui crea els conflictes (llengua, símbols, aigua, TV3, ...) és el PP, amb la connivència dels pseudosocialistes del pseudo-PSPV. Espere que el Bloc sàpia aprofitar aquesta oportunitat amb el proper Congrés. No vull que el maig de 2011 torne a ser una altra estació en el via crucis del nacionalisme valencià. Ens hi juguem l'economia d'un País, el nostre. Poca broma.

Anònim ha dit...

Per això hauriem abans de canviar de Secretari General, de President i de Secretària d'Organització, i fer una excutiva professionalitzada con cal.
Espere que el Congrés serveixca per alguna cosa, i no per canviar-hot tot per a que no canvie res.