08 de febrer, 2009

"GUERRA FREDA". Mediterráneo. 12.02.09

Diuen que a les facultats de periodisme s’explicava una història de quan la guerra freda. Sembla que es va organitzar una cursa de cavalls, amb només dos competidors un nord americà i l’altre soviètic. Va guanyar l’americà, i el dia següent el New York Times titulava: “El cavall americà va guanyar la cursa, mentre que el rus va ser l’últim”. Per la seua banda el Pravda va obrir amb: “El gloriós cavall soviètic va entrar segon, mentre que l’americà acabà penúltim”. Cap no mentia, però ningú no deia tota la veritat.
Com a l’Ajuntament de Castelló, que també sembla que estem en plena guerra freda, i potser tot el que diuen uns i altres no és mentida del tot, però òbviament no és tota la veritat.
La guerra freda era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça i en l’intent per expandir les àrees d’influència respectives. I ni aleshores van aconseguir sumar significativament adeptes, ni ho aconseguiran ara. Perquè els seus discursos, els dels uns i els dels altres, no neixen de la voluntat de convèncer nova gent, sinó de refermar els convençuts. No els entenc.
Cap dels dos grans contrincants, el PP i el PSOE, no diuen tota la veritat, amaguen coses, menteixen doncs. I ho fan per tal d’aconseguir que els seus fidels ho siguen cada colp més, inconscients, potser, del que això significa de confrontació social. Una ciutat, ho he dit moltes vegades no pot costruir-se contra el trenta o el quaranta per cert de la seua població. S’han de bastir ponts, no enderrocar el que han alçat els altres. I precisament això és el que fan PP i PSOE, alimentar una guerra, que fa impossible construir una ciutat.

14 comentaris:

josep ha dit...

Potser en aquesta guerra freda, tant el PP com el PSOE fins i tot callen determinades irregularitats i casos de corrupcio molt greus de l'adversari, per por que l'altre destape les irregularitats i casos de corrupcio propis? Si es aixi, es degut a una mena de pacte de silenci entre cavallers? O be es una estrategia d'intimidacio, com van fer americans i sovietics amb la bomba atomica?

Nomdedéu ha dit...

Jo crec que tots dos saben que l'altre, també, té la bomba atòmica.
És l'equilibri de la por.
I com sempre, juguen a casa dels altres.
Quan americans i soviètics s'amenaçaven mutuament, ho fein amb Europa com tauler de joc, amb Àsia com a poc, quan el més senzill seria girar-se i massacrar-se els uns al altres a través de l'estret de Bering.

Laura-E ha dit...

La guerra freda és una situació política i social ,principalment,molt agresiva y que fa molta por eh,Enric?.No és qüalsevol cosa.Per favor,no pensem en coses aixina i,el que és més important,que no ens passi.Que arriben sol·lucions aviat.Tot està creant un malestar general i prou greu.Es veuen casos espectaculars de neurosi,i ansietat ,a causa de les situacions que ens envolten,no tan sols en adults ,fins i tot amb criatures. Fa molta pena.

Andreu!.. ha dit...

ha tornat!
http://eldivendres.blogspot.com

Andreu!.. ha dit...

ha tornat!
http://eldivendres.blogspot.com

Nomdedéu ha dit...

i veig que ha torat amb força!
És molt frutrant, Laura, vore com pesa més el que manen els partits, que el que molts regidors (de tots els partits) volem fer en ralitat.
Sempre dic que conéc gent del PP i del PSOE que estan en política pel mateix que jo, per intentar millorar les condicions de vida de la gent. Però al final, ens passe més temps discutint de bestieses que treballant per la ciutat. I això és el fruit de la vocació de les estructures dels partits majoritaris, més peocupats de la confrontació i de crar un mal clima, que de treballar per la ciutat.
I no hi ha diferència entre uns i altres. En això tampoc

Anònim ha dit...

Hola Enric, sabies d'esta noticia...
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020900_8_553426__Economia-agricultor-denuncia-IVIA-deja-patentar-supernaranja

Nomdedéu ha dit...

doncsno ho coneixia, però és una notícia una miqueta rereta.
no sé molt bé que s'espera que diga jo, francament.

Anònim ha dit...

si que és algo rareta, només era per saber algo més, si és desmostrara que aquesta noticia és com forme la conten,seria una miqueta forta, tants anys d'inversions en "investigacions" per solutzionar el tema de la taronja, tema capital en aquest país. I que resultara que un paio de forma natural tenia la solució per prolongar el temps de collita. I que l'organisme responsable d'aquest tema no vulguera saber res del tema... algo sospitos

Nomdedéu ha dit...

La veritat és que és sorprenent.
jo tinc una experiència personal semblant.
Fa uns mesos vaig acompanyar a Panyella (President de la Comissió d'Agricultura de les Corts) i a una empresa valenciana jove, a una reunió amb la directora autonòmica d'exportació de la Conselleria (el càrrec no és exacte, però ja ens entenem).
L'empresa presentava uns envasos fets d'ensenalls i plàstic, tot reciclat al 100% i 100% reciclable, que podia substituir les caixes de fusta que gastem per exportar.
Les caixes són les que permeten als EUA aturar i tirar enrere les nostres exportacions. Problemes de fumigació i tal.
La nova caixa, pel seu procés de fabricació a altíssimes temperatures, evita al cent per cent la possibilitat de paràsits, i per tant, no cal fumigar la fusta.
Els hi va semblar brillat, interessantíssim, havien de fer unes proves, els facilitarien parlar amb cooperatives (cosa que no calia, l'empresa ja ho havia fet, però les cooperatives volien opinió oficial de la Generalitat), i exportar una partida menuda amb eixos embasos per tal de vore com funcionva la cosa.
Reultat? Res. L'empresa encara espera.
Els nostres emprenedors inverteixen diners en I+D, i els poders públics no els hi donen cap suport. Esta és la gent que ens governa

josep ha dit...

Però si som un referent mundial en tot allò que ens proposem. Enric, és que no has vist mai Canal 9?

Nomdedéu ha dit...

Poc, la veritat. Ara eixim en les planes judicials dels diaris.
I espera que ja voràs.
En caurà un de València abans que Carlos Fabra. Ja ho voreu

Nomdedéu ha dit...

Poc, la veritat. Ara eixim en les planes judicials dels diaris.
I espera que ja voràs.
En caurà un de València abans que Carlos Fabra. Ja ho voreu

Laura-E ha dit...

Avui estic amb una perfecta liaçon amb els meus pensaments.Estic pensant en veu alta,que en un blog equival a dir que els he d'escriure.Avui fa uns quants centenars d'anys que un feliç Rei d'Espanya amb unió de la Esglesia decretá negar l'ensenyament al medi rural i camperol.Amb una gran part de Espanya lerda i burda tot serien guanys i privilegis per l'altra classe no rural.Va durar prop de 200 anys,el decret.Segurament la monarquia,nobles i religiosos pensaven que el xiquets anaven millor xiulant pels camps,tirant pedres al aire pur,abans de seure i escoltar al "maese" alliçonant-los. ¡¡¡Quines idees més glorioses,més brillants i boniques,tenien eh..!!!
Ho deixe ací,només era un record per tan negatiu comportament.