"TÒPIC DE CÀNCER". Levante-EMV.07.03.09

Aquells que hagen llegit la novel·la de Henry Miller, “Tròpic de Càncer”, convindran que la seua escriptura té una clara tendència a la prosa poètica, un ús del soliloqui i cert regust a autocomplaença intel·lectual. Reconec que el joc de paraules del títol de l’article i el de la novel·la és molt rebuscat. Ja em disculparan, però és que no se m’ha acudit res millor. Tot i així intentaré explicar-me.
Crec que els tòpics en les entrevistes periodístiques, els apriorismes, són un dels pitjors càncers del món de la informació.
Per què dic això? Doncs perquè este cap de setmana, al Congrés Nacional del BLOC, em va abordar una periodista, per fer-me algunes preguntes. Totes elles tòpiques, totes elles filles d’un monòleg interior de la periodista, i ben adobades amb l’autocomplaença intel·lectual, que sura en l’aire de la redacció de la revista on treballa. Una revista amb nom de butlletí meteorològic.
“Quina opinió té vosté de la polèmica dels símbols?” “No sé de quina polèmica em parla -li vaig dir-, s’ha fet un debat seré”. “Però vosté que en pensa?” Insistia ella. “Doncs mire, per mi, la vexil·lologia és la taxidèrmia de la política. La meua bandera és el territori, la balança fiscal, les infraestructures, la cultura del meu país...”. No li va interessar gaire, i no va escriure molt del que li deia. Va fer algun altra pregunta tòpica, que en no rebre la resposta que el seu soliloqui havia imaginat, tampoc mereixia que prengués nota.
Finalment, el tòpic dels tòpics. “Se’ls acusa a vostés d’aliar-se amb el PP per desallotjar al PSOE del poder”. Desallotjar! Va usar el verb desallotjar, que si bé és obvi que el llenguatge mai no és neutral, no sé jo si es pot ser més tendenciós a l’hora de triar verb! Li vaig respondre que no. Que qui “desallotja” al PSOE de les institucions és la Guardia Civil, com a Alcaucín, que s’emporten l’alcalde socialista i a una dotzena més de persones per lladres. Nosaltres, en alguns poquíssims cassos, hem participat en democràtics canvis de govern. I ho hem fet en aquells llocs, on el PSOE és incompetent, i ho deixe ací, per amabilitat. O que pretén esta senyoreta i la seua revista, que siguem els escolanets del PSOE? També els hi semblarà malament, supose, que a Elx exigim una investigació, ara que ha quedat clar que l’Alcalde socialista paga amb diners públics les factures del seu partit.
De la meua resposta tampoc no en prengué nota. Estava decebuda. Potser esperava a les seues preguntes tòpiques i teledirigides, respostes tòpiques i induïdes. Amb mi punxen en os. Tinc un gran respecte pel PSOE, però no pels socialistes que no ens respecten, o no respecten la legalitat. Com tinc un gran respecte per la premsa, però no em deixe acoquinar pels comissaris polítics que escriuen al dictat de l’adversari electoral.