"LA COSTA NOSTRA". Mediterráneo. 15.10.09

Ricardo Costa i Marichalar, són dos fashion victim, l’un te gust pels fulards i els bermudes estrambòtics, i l’altre pels colls emmidonats i els rellotges cars. I això, els perjudica, els converteix en personatges parodiables, en objectiu fàcil de totes les crítiques. Hi ha més similituds. Tots dos han tingut problemes domèstics, i en ambdós cassos, es volen resoldre amb un “cese temporal de convivencia”.
En el cas de Marichalar i l’Infanta, m’és del tot indiferent de qui és la culpa. En el cas de Costa i Camps la cosa canvia. Que Costa està implicat fins a les orelles és una obvietat que confirma el seu cessament, però eixes mateixes evidencies confirmen que no està sol en la trama. La trama és prèvia a la seua designació com Secretari General, i necessita d’algú en el govern que adjudique les obres. Tot això es desprén també de l’informe que el Jutge amic no va voler incloure en el procés contra Camps.
Que ara Cospedal, que aleshores no va badar boca, d’un informe de més de 70.000 folis, només done credibilitat als folis que sembla podrien exculpar Camps, és simplement patètic. El que passa és que el PSOE és tan maldestre, i tan intervencionista, que no fa més que sembrar dubtes sobre la parcialitat dels procediments legals.
En resum la trama Gürtel consisteix bàsicament en el finançament il·legal del PP (ja vorem si només a València i Madrid), i això es fa amb dobles comptabilitats i augmentat els costos de l’obra pública, a canvi de comissions. I, en això té raó Costa, l’obra pública l’adjudica el Govern, no el partit. I la mateixa credibilitat que li dóna Camps al famós informe, per cessar temporalment a Costa, li l’hauria de donar per cessar al seu Vicepresident Rambla. Per tant, Camps és culpable, ja siga de connivència amb la trama, o de no saber de qui es rodeja al partit i al govern. Qualsevol de les dues opcions l’invalida per continuar com President. Però encara n’hi ha un altra, el dòping. Camps va guanyar fent trampes, com Ben Johnson, Marco Pantani, Marion Jons, Martina Hingis i tants altres. Els atletes van haver de tornar les medalles. Camps hauria de tornar allò que va guanyar fent trampes, amb més mitjans que els altres competidors. Camps ha de dimitir.