Una empresa concursa per prestar un servei públic, i guanya. L’Ajuntament consigna en el pressupost quantitats insuficients per pagar l’import anual, de forma que es retarda en els pagaments. L’empresa, conscient, augmenta els preus, per compensar els interessos bancaris dels crèdits que ha de demanar per poder seguir operant. Primera conseqüència: el servei ens ix més car.
Amb la crisi, l’Ajuntament encara es retarda més, tant que els bancs ja no volen ampliar la línia de descompte de l’empresa, i esta comença a retardar-se en els seus pagaments. Els proveïdors li diuen que si tarda en pagar li han de modificar les condicions i augmentar els preus (en un cercle d’inflació provocada pel mal pagament de les administracions). Finalment, deixen de servir-li, i l’empresa concessionària ha de buscar uns altres proveïdors que amb freqüència, tot i ser més econòmics, ofereixen un producte pitjor. Segona conseqüència: pitjors prestacions.
Arriba un punt en què l’ofec de l’empresa és tal que es retarda en el pagament de les nòmines i quotes de la Seguretat Social. Ha de fer un ERO i enviar temporalment a l’atur a part del seu personal. Tercera conseqüència de la política de l’Ajuntament: augmenta l’atur.
L’empresa, ara deutora de la Seguretat Social, aporta com aval els deutes que l’administració local manté amb ella, però la Tresoreria no en vol saber res. Quarta conseqüència: com que és deutora, no podrà participar en concursos públics.
L’Ajuntament, conscient que és culpa seua, acaba per acceptar un pitjor servei, un retard en la seua prestació i pèrdua de qualitat. Fins i tot, podria retardar la convocatòria del proper concurs, fins que l’empresa trobe un soci amb qui fer una UTE, o una solució legal que li permeta tornar a concursar amb garanties. Cinquena conseqüència: ruptura dels principis de legalitat i transparència.
Resum per a l’examen. Per quina raó el govern municipal posa menys diners al pressupost dels que sap necessitarà per pagar el contracte?
Perquè tot el pressupost és un artifici comptable. Menteixen minorant les despeses
fixes, per intentar enganyar-nos fent-nos creure que faran el que després no poden fer. I té greus conseqüències.
5 comentaris:
Una molt bona explicació sobre la situació actual de moltes empreses del País Valencià que es troben ofegades per culpa dels deutes amb l'administració, sobre tot els ajuntaments, però també la Generalitat i les Diputacions estàn acabant amb moltes xicotetes i mitjanes empreses i estan provocant que la crisi siga encara més greu al País Valencià que a la resta de l'Estat.
Enhorabona per l'entrada, molt ben escrita.
Moltes g`racies David
Enric, t´expliques com un llibre obert !!!!
espere que siga un llibre d'economia d'anar per casa, Juanjo. Gràcies
Com estem en ciència supose que cap la ciència ficció també:
"Temps era temps que un país la banca tenia per costum fer treballar 'lliurement' per les vesprades excedint les 8 hores de la jornada.
En aquest país hi-havia un servei d'inspecció de treball que 'casualment' sempre inspeccionava un dels pocs dies l'any que els treballadors tenien reunió de treball fora de les oficines.De fet no es coneixien casos de denuncies en tot el país per aquest motiu.
La retribució de aquestes hores era per un sistema conegut com el sobre, totalment arbitrari, que al parèixer era una forma d'evitar el càlcul exacte de les hores extres, i perquè no dir-ho fer-les sortir mes barates.
Es veu que el esmentat sobre, sí tributava per renda, però al parèixer estava fora de les bases de cotització.Vaja, que era mes barat treballar així que contractar mes gent !.
Va venir una crisi i el govern volia pujar els tributs per les rendes de treball als ciudatans deixant intacta la banca, la premsa no denunciava aquest fet, ni els sindicats, i la dita que deia 'Con la iglesia hemos topado', es va canviar per 'Con la banca hemos topado' ".
Conte comptat ja s'ha acabat i aplaudeix si t'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada