"MONIATO" - Levante-EMV - 07.12.13

El President Fabra, que no parla valencià ni per prescripció facultativa, ha reviscolat un paraula molt valenciana, “moniato”, com qualificatiu personal. Segurament no era la seua intenció, però feia temps que l'accepció endormiscada d’una paraula, no agafava una embranzida tant potent. “Moniato”. No és que m’agrade que s’insulte a la gent, ni a les autoritats democràtiques, ni tan sols com és el cas quan són més autoritàries que democràtiques. No m’agrada, però de tots els exabruptes que sentim, “moniato”, té alguna cosa de poètic.

He anat a buscar la definició acadèmica de moniato, per vore si era capaç de trobar un significat específic, que associar a les persones definides així. I no tinc èxit. No crec que tinga a vore amb el fruit carnós, ni tan sols amb el color...però aprenc coses. Per exemple que és una planta que ens arribà de la mà dels conqueridors espanyols. I d’altra banda, que es tracta d’una planta invasora que quan creix, ofega tot el que té al seu voltant.

I veges tu! No crec que el pensament col·lectiu siga tan elaborat, però l’han clavat. Perquè efectivament Alberto Fabra és com una mena de tubèrcul (segur que la part més interessant ha d’estar soterrada, perquè el que es veu fora...) i és en política, una aportació dels conqueridors espanyols. Fabra és President de la Generalitat, no per la voluntat de les valencianes i valencians, expressada a les urnes, sinó per la voluntat de la direcció espanyola, espanyolista i espanyolitzadora del PP. 

I d’altra banda, és un planta invasora que ofega tot el que té al voltant. Que li ho diguen al seu propi grup parlamentari, que en privat tira les pestes que no té valor de tirar en públic. Que li ho diguen a l’staff que ha vist com es disminuïa el seu poder, no tant per la lògica substitució pel cercle pròxim al President, sinó pel seu cercle íntim. I ja s'entén el que dic. 

Expliquem coses. Al principi d’esta legislatura, molt al principi, Alberto Fabra va ser inquirit a peu d’escó, a les Corts, i en veu baixa i amable, sobre si tenia alguna possibilitat real de ser ell el substitut d’un Camps, que ja feia olor a adéu. I va dir que en realitat sí. Justament, perquè no era de ningú, i ningú no el recolzava, i per tant, tampoc no tenia enemics declarats. Una miqueta com el moniato. Que no acabes de conéixer a ningú que hi estiga entusiasmat, però tampoc algú que l’avorrisca d’entrada. 

El cert és que arribà a President. I amb eixos padrins, no és senzill. I en un partit fortament jerarquitzat com el PP, és impossible sense el padrinatge directe de Rajoy. Per tant Fabra és una aportació dels “conqueridors espanyols”.

I res del que està fent no s'improvisa. A diferència del que diu molta gent, jo no crec que Fabra ordenés tancar la RTVV perquè es va toflar i no va fer bé els números. Fabra va decidir tancar-la, i l’anul·lació judicial de l’ERO només ho va precipitar. Però l’insubstancial Fabra, segueix ordres, i segueix un guió.

Quan arribà a València, tant gent del meu partit, com periodistes de la capital, em van demanar que en fes un xicotet perfil polític, ja que jo l’havia tractat a l’ajuntament de Castelló. Vaig dir, i ho mantinc, que no és un home brillant, però que no és el tros de pa sucat amb oli que alguns creuen. És un home que sabent-se mediocre, sap que la seua força és la determinació. És, vaig dir i també mantinc, un diessel, i actuarà quan toque, com un bulldozer. Ja li ho hem vist fer a Castelló amb els seu govern municipal, quan els instints més baixos d’alguns dels seus, feien trontollar fins i tot les fotocopiadores de no diré quina planta municipal. Va fotre un colp de puny sobre la taula i va treure a tothom de la seua zona de confort. 

El dubte era si podria fer el mateix a València, amb el govern de país, sense suports, sense ascendent sobre la gent... Però és que si que el té el suport. Té el suport de la doctrina FAES, dels grups de pressió mediàtica de la dreta madrilenya. És el seu heroi. El tio que ha tancat una d’eixes “peligrosas y adoctrinadoras televisiones regionales públicas”. El primer. Tancar RTVV li pot costar el càrrec? És possible. Però als grups mediàtics que es repartiran els bocins, els hi importarà poc deixar-lo caure, una vegada hagen consolidat el balanç comptable. Aznar i l’ultradreta recentralitzadora. Editorials i grups mediàtics que opten a fer calaix. Tota esta gent li donaran cobertura i suport. Mentre els siga útil. Només mentre els siga útil. 

A mi, que sóc molt respectuós amb les institucions em fot molt haver de dir-ho, però Alberto Fabra (no la dignitat de la presidència valenciana, sinó ell com a polític) és un autèntic “moniato”.I amb el moniato es poden fer pastissets, però és impossible fer un país. I els que el mantenen a la cadira, ho saben. I tant que ho saben!