18 de febrer, 2014

"PEL·LÍCULES" -www.castellonoinformación.es- 19.02.14

Dissabte, un grup entusiasta de gent, va fer una representació teatral al Palau de la Festa, dins del marc de la presentació d’una gaiata, a la que no citaré per no contaminar-la amb la polèmica.
Com ve sent habitual, els guionistes, coreògrafs i directors d’escena, junts a actrius i actors, tots amateurs, s’esforcen any rere any en oferir el millor de les seus habilitats artístiques, i busquen ser originals en un acte que no ho és. Ni per estructura, ni per reiteratiu. Dèneu comissions han d’esforçar-se durant dèneu setmanes consecutives, per fer d’un acte protocol·lari, un espectacle dinàmic, simpàtic i agradable. No és fàcil. I quan fa desenes d’anys que la litúrgia es repeteix, és directament, difícil.
Les tradicions, la visió costumista del Castelló rural...tot això ha estat ja representat desenes de vegades. Jo mateix vaig fer de ferrer amb un gran davantal de cuir, sense camisa, amb una martell gran com el de Thor i una enclusa. Era l’acte de presentació d’una gaiata, a l’antiga Pérgola. El gran Xato Prades feia de narrador.
Però és cert que ja quasi tot s’ha fet, i per això els sectors han d’anar a buscar inspiració en temes que poc tenen a vore amb les nostres festes. És un intent de donar espectacularitat i ritme a un acte sobri i encotillat. De vegades tenen més èxit en les pretensions. D’altres menys.
Abans les musses vivien al Parnàs, ara sembla que s’han traslladat a Hollywood, i amb certa freqüència recreen pel·lícules populars. Algunes, diguem-ho clar, amb un difícil encaix amb l’estètica d’una presentació de Gaiata. Però què hi farem! Agradarà més o agradarà menys però darrera hi ha un treball desinteressat i quilos d’il·lusió.
Esta setmana van recrear “A la recerca de l’arca perduda” de la nissaga d’Indiana Jones. El difícil maridatge entre l’arqueòleg i una gaiata, donà imatges tan sorprenents com vore que l’escenari on seia la Cort d’Honor, el presidia una gran estàtua d’una deïtat egípcia. Però a estes coses sembla que ja ens hi hem acostumat. No és pitjor que vore a l’escenari a Micky Mouse o al Chapulin Colorao. El problema és que a la pel·lícula apareixen uns malvats nazis, i és impossible representar la pel·lí sense fer-los apareixer al Palau de la Festa. Diguem-ho clar, era un risc fer desfilar uniformes amb la creu gammada. Bàsicament perquè no calia. Hi ha més pel·lícules on inspirar-se. També d’Indiana. Però el pitjor va ser no haver caigut en el detall de que les dames foren escortades per uniformes nazis, feria sensibilitats fins i tot de qui no en tenia.
I és que el que el llenguatge cinematogràfic explica i justifica, no sempre qualla si ho trasllades a un presentació de Gaiata. No cal fer-ho més llarg.
Però deixaré una reflexió. Si l’acte s’hagués inspirat en “Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall”, per seguir amb la nissaga, és possible que les dames hagueren hagut de desfilar uniformes soviètics, i insignes amb la falç i el martell. I em tem que qui ara li lleva importància al que ha passat posaria el crit al cel, i qui posa el crit al cel, no ho voria tan greu.
Al final el resum és que una idea poc reflexionada, i sense cap voluntat apologeta, ha servit per fer un munt de demagògia partidista. Mala cosa. Mal negoci barrejar la política amb la festa. Però alerta! La festa també faria bé de vigilar no ferir susceptibilitats a l’hora de triar referents.

7 comentaris:

vicent ha dit...

M'agrada molt com escrius i per descomptat el que raones en els teus articles però crec que aquest el podies haver estalviat, sincerament crec que s'ha tret de polleguera tot, que no hi ha per a tant.
No m'agrada gens el feixisme, però no crec que els xics i xiquetes que feren això volíem ofendre a ningú.
De tota manera no sóc ningú per a dir- té que has de publicar al teu blog i m' encisat llegir-lo.

Nomdedéu ha dit...

Si eres lector tens tot el dret a opinar.
En l'article dic textualment i com a resum:
"Al final el resum és que una idea poc reflexionada, i sense cap voluntat apologeta, ha servit per fer un munt de demagògia partidista. Mala cosa. Mal negoci barrejar la política amb la festa. Però alerta! La festa també faria bé de vigilar no ferir susceptibilitats a l’hora de triar referents".

Perquè estic d'acord en que en cap cas hi havia voluntad d'ofendre i menys de fer apoligia de res. Estic d'acord també en que s'ha tret de polleguera, per això parle de la hipocresia política, i que si hagués estat un altre símbol totalitari, se n'hagureren queixat uns altres.
I si que trobe, que era un risc innecessari. Massa sensible. Hi ha massa pel·lícules.

En cap cas vull alimentar una polèmica, per això també evite dir el nom de la gaiata, perquè li podia haver passat a qualsevol.
Podia haver no escrit res, sí, però també hi havia qui demanava que ens posicionarem. He intentat ser just.

En fi... gràcies per la deferència.

jaume berenguer ha dit...

Jo, no entenc aquestos guiri gais, mes que res que sense montar cap follo u pregunta.
Jo, com a col·leccionista de miniatures de soldats de plom tinc en casa figures que representen els carlistes en la guerra civil´tinc americans de la segona guerra mundial, i estic pintant una unitat de la Waffen SS, no tinc mai cap mirament d'aquest tipus, si porten aguilot, serà per que el duien, si duen esvàstica, pos que vols que et diga, eren aixi.
fa uns mesos es muntava un dos de maig per una fira de material militar i segons tinc entés era, material per a recreació, i ja em direu si no serà normal representar les coses com eren.
Trobe que aquesta mania que li ha pegant a tot el mon de voler amagar al nazisme per que eren dolents, al final el que farà es que els oblidem i en eixe moment tornaran.

Nomdedéu ha dit...

Jo en canvi, trobe que no és el mateix. No li trobe cap problema a la pel·lícula. Ni a cap pel·lícula, obra de teatre, col·lecció de miniatures, llibre...que explique la història, o tot simplement l'ensenye. O com en el cas de la pel·li, reinvente fets impossibles en una realitat històrica. És cine. O literatur.
Tampoc crec que s'haja d'amagar la història. Ni les barbaritats del franquisme ni les que van fer-se surant la segona república. D'un bandol i de l'altre.
Em va agradar molt la Cabana de l'Oncle Tom, i hi havia gent del KKK.
Crec que el problema no és eixe. Per a mi el problema és que no tot és per a tots els públics. Ni tot és traslladable d'un àmbit a l'altre.
Si una gaiata representa la Cabana de l'Oncle Tom, farà poca gràcia que acompanyen a les dames un grapat de persones amb cucurulles i llençols, amb les sigles KKK.
Gilda és una gran pel·lícula, però jo no la representaria davant de joves, ni en una presentació de Gaiata, on hi ha públic de totes les edats i formacions.
Per a mi és eixa la diferència.

vicent ha dit...

Ara entenc el per que de l'article i espero que els xics i xiques tinguen unes bones festes, si més no així ho desitge jo.
Moltes gràcies per la
resposta bona nit

Nomdedéu ha dit...

Doncs la veritat és que la polèmica els va tallar una miqueta el gaudi, però vaja...les festes venen de cara.
Em sume al desig
Salutacions

jaume berenguer ha dit...

Disculpa Enric, la meua critica no anava a l'article, que com tots em sembla perfecte, si mes que res a aquesta costum que s'ha agarrat certa gent de en el moment que es veu una esvàstica ja esta muntat, no se com que no estava allí una pregunta es notava que era un a representació de la pel·lícula?, o semblava un acte de apologia del nazisme? Tu, cap al final de l'article poses la punxeta amb el recordatori de la ultima pel·lícula de la saga.
en fi que la cosa no passe de res mes que una anecdota , que es el que es, i a gaudir de les festes