14 de març, 2014

"AVENTURES I DESVENTURES" - Levante-EMV- 15.03.14

Fa nou anys que escric un blog. En ell hi he penjat alguna reflexió personal, o alguna opinió sobre com van les coses al meu partit, però bàsicament, el que hi penge cada setmana són els meus articles d'opinió publicats en premsa. Sumen poc més de 1200 articles, la qual cosa òbviament no em converteix en escriptor, però sí en articulista.
No tinc forma de saber quanta gent llegeix els articles al diari, més enllà d'algun comentari que em puguen fer: “em va agradar”, “no valia res”, o el freqüent “mira que eres animal!”. Però si que puc saber quanta gent llegeix cada article a través del meu blog. I de tots els articles publicats, el que més lectures ha aconseguit, va ser un que vaig publicar al Levante i que es deia “L'Alqueria Negra”.
Per fer-ho curt explicava com en un acte públic, una diputada del PP a la que no vaig citar pel nom, en la mateixa setmana en que s'havia anunciat el tancament de Canal 9, li preguntava a una actriu allà present com s'acabava la sèrie perquè clar... no es volia quedar amb les ganes de saber-ho. Insensible és poc.
Alguna gent em va preguntar qui era la peculiar diputada. Ara ho diré. Era Maria Fernanda Vidal. I ho dic no perquè jo tinga ganes de remoure allò, sinó perquè ella s'ha guanyat a pols, tornar a aparéixer en este espai, i no per la seua gran tasca parlamentària (cosa inexistent) sinó per la seua inconsistència intel·lectual, la seua falta de sensibilitat, i el seu cinisme majúscul.
Fran Ferri, el jove diputat de Compromís (per cert, dels pocs que compagina la seua tasca pública amb el seu treball al sector privat, en el seu cas com a enginyer) va defensar la necessitat de crear una comissió d'estudi sobre l'emigració valenciana des del 2008. El fenomen migratori creixent és especialment sever amb la gent més jove, que és general, també la millor formada. De forma que el drama és doble o triple. Gastem molts diners públics (i per culpa de les retallades, cada colp s'ha de complementar més amb diners de les famílies) per formar a la gent jove. I quan es graduen, han de marxar fora a buscar feina. El valor afegit que ells aporten a les indústries d'altres països europeus, després l'hem d'importar, pagant per segona vegada per uns coneixements de la gent que nosaltres hem format. Poc eficient econòmicament. Dramàtic des del punt de vista social.
La diputada Vidal, va justificar que el seu partit votés en contra, perquè “la emigración es por espíritu aventurero”. Segons ella “no tiene nada que ver con la emigración de los años 60”. Ella pensa que té més a vore amb la globalització i eixe esperit aventurer, que no pas amb la manca de treball. Dit d'altra manera, quan els joves ixen de la facultat, amb un grau i un màster sota el braç, en lloc de treballar a 60 quilòmetres de casa on les ofertes és compten per milers, decideixen abandonar la família i anar a buscar feina a 4000 quilòmetres, canviant de país, de llengua, d'entorn... només per vore món. 
Diu Maria Fernanda Vidal que “la juventud no puede ser conservadora y acomodada”. Ella es va llicenciar en periodisme a una universitat privada. El seu primer treball va ser als 24 anys com regidora de l'Ajuntament de Castelló. D'allà passà a cap de Gabinet de la Diputació de Castelló de la mà de Carlos Fabra. Després, sense cap formació específica la van nomenar Cap de Recursos Humans de l'Autoritat Portuària. En cap lloc va triomfar gaire a la vista de com la recol·locaven de ràpid. El 2001 la van nomenar Directora General de Castelló Cultural, el 2003 va ser Secretària Autonòmica d'Administració Pública. Des del 2007 és diputada autonòmica, havent ocupat durant quatre anys  el càrrec de Secretària Primera de les Corts. 
És evident que Maria Fernanda Vidal és el paradigma d'allò que ella critica de la joventut, és a dir, “conservadora y acomodada”. La senyora Vidal no ha cotitzat un sol dia fora de l'Administració Pública. Ha desenvolupat càrrecs importants, sense haver acreditat cap formació específica, i òbviament, sense tindre cap experiència prèvia. 

Per a que no se'n riga el dimoni, reconeixeré que Maria Fernanda té un agosarat costat aventurer, de fet, l'any 2005 fou escollida regina dels CXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València per la Junta de Govern de Lo Rat Penat. I tinc la sensació que ella va acceptar en vore el logo, tot pensant que podria conéixer a Batman.