16 de març, 2014

"BEEFEATER" - www.castelloninformación.es - 19-03-14

A la Torre de Londres es conserven les famoses “joies de la Corona”, i els encarregats de protegir el lloc, són un reduit, selecte i exclussiu grup de guàrdies. Actualment per formar-ne part, s’han d’acreditar, si més no, 22 anys de servei a les Forces Armades Britàniques, i haver estat guardonats per bona conducta. 
El premi és l’honor de formar part d’eixe minso grup, que competeix en peculiaritat amb la Guàrdia Suïssa del Vaticà, i que hui han esdevingut en la pràctica, guies de la torre per a visitants, i ells mateixos atractiu turístic. Si tenen l’ocasió d’anar a Londres, no haurien de perdre l’oportunitat de fer una ullada a la seua peculiar indumentària; si no els va bé el viatge, sempre poden anar a Mercadona i mirar l’etiqueta d’una botella de ginebra Beefeater, perquè així és com es diuen els personatges.
L’explicació més extesa del seu nom, que en valencià significaria “manjadors de carn”, vindria a dir que al segle XVII (així ho testimonia, per exemple el Compte Cosino, Gran Duc de la Toscana) estos soldats rebien com part de la paga grans racions de vaca per a dinar. En aquell Londres el menú diari no incloïa carn ni de bon tros. La creïlla era reina, així que ser “beef-eaters” (menjadors de vaca, menjadors de carn) era un privilegi que es justificava per la necessitat de que qui protegia les Joies de la Corona, tingués un bon to muscular, i estiguen fort i ben alimentat. La carn era cosa de rics.
En la postguerra espanyola, hi havia un document dit “cartilla de racionamiento” que era un de talonari format per cupons, en el que es feia constar el producte i el tipus de mercaderia. N’hi havia, fins i tot en un trist i indecent document com ara este, de diferents categories, en funció del nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de família. A més a més, es subdividien en dos tipus: uns per a carn i altres per a la resta. Cada persona tenia dret a la setmana a 125 grams de carn, 1/4 de litre d’oli, 250 grams de pà negre, 100 grams d’arròs, 100 grams de llenties ràncies amb habitants no desitjats, un tros de sabó i alguns altres articles de primera necessitat. 
Això era sobre el paper. En la pràctica el que es repartia eren cigrons, moniatos, bacallà, oli, sucre i cansalada. Molt rarament llet, ous…i no cal dir-ho, carn. La carn només es trobava al mercat negre i havia esdevingut un article d’autèntic luxe. Com al Londres del XVII.
I ara alguns volen que hi tornem. L’estat espanyol és el lloc de la Unió Europea on l’escletxa entre rics i pobres ha crescut més en els darrers anys. Els creixents desequilibris socials són des del punt de vista sociològic (i sanitari, i ètic, i polític, i econòmic, i…) del tot alarmants. Les classes més poderoses ho són més del que ho havien estat en les darreres èpoques. La classe mitjana s’ha empobrit de tal forma, que ha perdut eixa condició per baixar un escaló en la catalogació. I les classes més humils, són ara pobres com als anys 50. No cal més que vore les cues als menjadors socials, als serveis socials dels ajuntaments. Famílies que fa dos o quatre anys formaven part d’allò que se’n deia “normalitzades”, viuen hui de la solidaritat i la caritat. La carn? Un producte de luxe.
I davant d’això, els experts contractats pel Partit Popular per a idear una reforma fiscal, proposen duplicar l’IVA dels productes de primera necessitat, dels aliments! La carn passaria de tindre una càrrega impositiva del 10% de tipus d’IVA, al 21%, fent que el que ara és difícil per a molts esdevinga directament un privilegi per a molt pocs. Els mateixos als que beneficiarà el PP amb rebaixes de l’IRPF, fent baixar el tipus màxim del 50 al 44%, situant Espanya a la cua de la Unió. 
El PP i la seua malvada arquitectura social, ens vol retornar a la postguerra, a l’edat mitjana, perquè el PP, com el Mercader de Venècia, vol cobrar els nostres impostos amb una lliura de la nostra pròpia carn. Són autèntics Beef-eaters.