06 de març, 2014

"JUSTÍCIA POÈTICA" - Vilaweb - 06.03.14

Hagués pogut ser pitjor? Sí. Hagueren pogut encomanar l'Aeroport de Castelló a Calatrava i aleshores sí que seria la més cara i la pitjor executada de les obres públiques que la nostra generació podrà recordar. 
Ara no és l'aeroport més car. El de Ciudad Real el guanya. No és l'obra més inútil. Alguns ramals d'AVE de Castella ja han hagut de tancar. Però és segurament l'obra d'enginyeria financera en més estúpida que mai ha pogut imaginar una administració pública. Un regal per al concessionari. Si guanya diners, per a ell. Si en perd, l'administració pública paga la diferència! Jo tinc una germana aturada, amb estes condicions acceptaria obrir una sabateria, pose per cas.
AeroCas ha estat un despropòsit des de l'expropiació dels terrenys, fins a l'adjudicació en condicions inacceptables. Tot passant per faltes de permisos, retards en l'obra, pistes que s'han hagut de refer perquè cas d'haver aterrat un avió, no hagués pogut girar volta i tornar a enlairar-se. Portes d'hangar tan estretes, que no permetien el pas dels conenidors. Milions en publicitat fraudulenta. Cessions de les instal·lacions per a fer curses de Fórmula 3. Contractes de falconeria a preus desorbitats...
Després vingué la berlanguiana inauguració de “el aeropuerto peatonal” i el “¿os gusta el aeropuerto del abuelito?”, amb un Carlos Fabra pletòric i un Francisco Camps en plena psicodèlia argumental. I després res. Moltes dates, i cap avió. Després la promesa del grup inversor libi, que mai va comparéixer, i tot això i tot allò.
I la terrible pressió que hem patit els que hem qüestionat el procediment, el sistema de gestió... Ens hem hagut de sentir de tot. De tot. Recorde que en un dels plens de la Diputació on vam debatre sobre els molts despropòsits comesos amb tot això d'AeroCas, el portaveu del Partit Popular, va dir que l'Aeroport seria un punt d'inflexió en la nostra economia. I va voler adobar-ho amb una citació cinematogràfica: “Serà – va dir- el principi d'una gran amistat”. Vaig replicar-li que hauria de ser una miqueta més curós a l'hora de buscar exemples, perquè aquella pel·lícula, “Casablanca”, acaba amb un aeroport buit i fosc, i el protagonista del bracet d'un gendarme. Tota una metàfora.
I ves per on, com en una sort de justícia quasi poètica, per arrodonir tot aquet Cafarnaüm administratiu, judicial i econòmic, finalment s'ha adjudicat la gestió de l'Aeroport a SNC-Lavalin. Una empresa canadenca implicada en escàndols per corrupció si més no, en dos continents; i vetada formalment pel Banc Mundial, per als propers 10 anys. Quan li van preguntar al Vicepresident Ciscar per tot això, va dir que era un problema específic amb uns directius, no amb l'empresa, i després d'un sospir (supose que degués pensar en el seu grup parlamentari) va afegir, “això pot passar en qualsevol organització”.
Scorsese no hagués signat un guió d'empreses i polítics corruptes, amb una final millor.