La desimputació (un verb tan infreqüent que no figura a cap diccionari) d'Alfonso Bataller mereix una reflexió en profunditat, perquè té un bon grapat de repercussions.
La primera de caràcter moral, personal i familiar. Alfonso Bataller neteja la seua imatge. Imatge que estava qüestionada, no ho oblidem, perquè la fiscalia va decidir imputar-lo en la peça separada 5 del cas Gürtel que estudia el finançament il·legal del PP. Que les explicacions que ell va donar hagen sigut suficients per desimputar-lo és sense cap mena de dubte una bona notícia per a ell, tant a nivell personal (segur que ha estat incòmode tot este temps), com a nivell familiar (les famílies dels polítics pateixen la nostra exposició pública), com a nivell polític (un entrebanc menys per a intentar ser candidat del seu partit a les eleccions). Això darrer explica la felicitat de Vicent Sales, que no té en la seua fulla de ruta, una derrota electoral.
Convindria, però no oblidar, que el que va passar dijous, va ser que de les 33 persones imputades, 27 van ser processades, i 6 desimputades. Entre les 27, dos ex Consellers de Sanitat a les ordres dels quals va fer la carrera pública Bataller. Òbviament no és una bona noticia per al PP. Tot el contrari.
La suma dels dos paràgrafs anteriors em duu a la següent reflexió. Les felicitacions, besos i abraços de l'equip de govern en privat, tenien tot el sentit dels companys contents. Els aplaudiments a Bataller en arribar a la roda de premsa resultaven una obscenitat, perquè semblava que el procés global contra el PP no anés amb ells. I que celebraren que un d'ells no serà processat. La resta, però, sí. Deixant clar que el PP és un partit farcit de gent sospitosa de delinqüent, sobre un coulis d'imputats, i coronat per algunes condemnes. La de Carlos Fabra, per exemple, pare putatiu de tota esta tropa, que ha de fer 4 anys de presó per defraudar al fisc i no poder explicar d'on va traure més de 3.000.000 euros.
El dia deixà imatges peculiars. Bataller li va fer una cobra en viu i en directe a Mulet. I Gallén que estava tot el matí amb més morros que un trompetista de jazz després de menjar-se un quilo de pipes Monfort, li va regalar una abraçada mentre mussitava “deja que los que hemos sufrido esto contigo te abracemos”. Només Pérez Macián, el tercer acompanyant a la tribuna, estava amb cara de satisfacció sincera. I jo que me'l conec, diria que més pensant en que a ell li correspondria donar canya a l'oposició que en altra cosa.
Per cert, i no deu ser casual, que els Mulet i Gallén que se'ls veia amb un somriure postís, foren els mateixos que no fa un mes es van deixar fotografiant dinant a La Coma amb Carlos Fabra. Bé, però tot això no és més que una miqueta de safareig. El més important, trobe, és la reflexió sobre tot el que hem dit o deixat de dir mentre Bataller ha estat imputat.
Nosaltres vam demanar la seua dimissió. No ens penedim. La vam demanar en compliment de la doctrina d'Alberto Fabra, i sobre tot, en coherència amb la nostra. Perquè tant Ali Brancal com jo, l'any 2012, abans que imputaren a Bataller, ens vam comprometre públicament a dimitir si se'ns imputava per alguna raó relacionada amb la nostra activitat pública. Per tant, no ens hem de disculpar per demanar a Bataller el que nosaltres ens hem autoimposat.
Seria just que Bataller hagués deixat l'alcaldia i ara quede lliure de sospites? D'entrada la pregunta és si és just que Bataller ocupe l'alcaldia quan anava de número 5, però la resposta és no. En lo personal no seria just. Però políticament és necessari. La carrera de Bataller, i no cal dir la meua, valen molt menys que el deteriorament que significa per a la política en majúscules el fet de tindre un alcalde sospitós de col·laborar en el finançament il·legal del seu partit. I si hem arribat a este punt, en el que alguns creiem que és millor una injustícia personal, que el dany que es fa a la política, és precisament per culpa del partit de Bataller.
El PP té un desena d'alts càrrecs en presó o camí d'ella, i més de 100 imputats en causes de corrupció, tràfic d'influències i un seguit de delictes fastigosos, comesos a l'empara del poder. Tal és la cosa, que el dia que envien al jutjat a mig partit, fan una festa perquè un se'n lliura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada