La paradoxa de Curry té lloc en teoria ingènua de conjunts o en lògiques ingènues. Intuïtivament, la paradoxa de Curry és: "si no m'enganye, Y és veritat", on Y pot ser qualsevol declaració lògica ("el negre és blanc","el món acabarà en dilluns”, “que l’alcalde siga el candidat del partit més votat és més democràtic”); si s'anomena esta declaració X, aleshores hem d'afirmar "Si X és veritat, llavors Y és veritat".
La declaració X "Si esta declaració és veritat, l’elecció de l’alcaldable de la llista més votada és més democràtic," serà abreujada com "si X és veritat, aleshores Y". Per tant, en assumir X, Y és veritat. La declaració anterior es pot reformular "si X és veritat, llavors Y". Perquè esta declaració veritable és equivalent a X, X és veritat. Per tant, Y és veritat, i el més democràtic és que l’alcalde siga el… Marededéunostresinyor quin embolic m’estic fotent!
He volgut exemplificar amb una paradoxa matemàtica per a fer-me el xulo i ha estic més perdut que un minotaure bufat en un laberint dissenyat per Escher.
La cosa és així: des que Don Manuel Fraga (que en pau descansem) defensava fermament “la política de alianzas y coalicones” (ABC 8/2/86), a Rajoy formulant “un alcalde no puede salir de una coalición de cinco que han perdido las elecciones” (ABC 1/7/14), han passat algunes coses. Per exemple l’assalt de Zaplana a l’alcaldia de Benidorm per mitjà d’una moció de censura per a la que es va servir de la trànsfuga Maruja Sáncez, “la Bienpagá” fent fora de l’alcaldia a qui havia guanyat les eleccions. O la gran Rita Barberà que es feu amb l’alcaldia del Cap i Casal, gràcies a sumar als seus 9 vots, els 8 de l’UV de González Lizondo (que en pau descansem també) per desbancar a la socialista Ródenas, que havia guanyat les eleccions amb 13.
"No puede ser que las coaliciones entre partidos impidan que sean alcaldes quienes han sido elegidos por los ciudadanos” (Levante 1/7/14), va dir també Rajoy, i un no pot evitar pensar que a José Luís Gimeno el van triar els ciutadans com alcalde, però el seu propi partit el va obligar a plegar (a canvi de fer-lo alcalde honorari -i onerós- de la Ciutat de les Llengües), fent alcalde al "Ciudadano Alberto" Fabra que anava un poc més avall en la llista. Els valencians i les valencianes vam triar a Camps com President, per ser qui encapçalava la llista més votada, però entre les seues mentides, les seues trampes, el TSJ i Trillo en nom de Rajoy, el van fer plegar, i van nomenar Administrador Concursal de Generalitat Valenciana S.L a Alberto Fabra.
Fabra havia estat triat com alcalde de Castelló, ara sí, per ser cap de llista de la llista més votada, però al final ens van deixar com alcalde un tal Alfonso Bataller que no havíem vist mai. Ni en campanya.
Així que totes estes són les coses que han passat entre el moment en que la dreta espanyola minoritària defensava les coalicions com instrument de construcció de majories polítiques, i ara, que vol canviar la llei per tal d'impedir que la suma de dos o més puga imposar-se democràticament a un sol.
Resumint. El PP li ha vist les orelles al llop. Té por. Pànic. Paüra. Perquè el PP és com els ciclistes, si deixa de pedalar, cau. Si deixa de guanyar es desintegra. Perquè al voltant del poder han bastit un entramat d'interessos i negocis, no sempre lícits, que mantenen desenes de famílies a canvi de vots. I els números no li ixen. De cap de les maneres.
Les seus polítiques posades al servei del paràmetres macroeconòmics, signifiquen pèrdues de drets socials, i de capacitat econòmica per a la majoria de les famílies. I això que fa poca gràcia, s'ajunta amb un clima de corrupció generalitzada al partit, que fa que cada dia més persones abandonen la papereta electoral del gavinot. I front a això, en lloc de replantejar les polítiques, en lloc de preguntar-se per quina raó són incapaços de trobar un sol soci en un altre partit, decideixen canviar la llei electoral, per a “cabeza de ratón”, salvar butaques, sous i poder. Un poder que ens castiga.
La proposta del PP no només és indecent per formular-se just ara, amb les enquestes sobre la taula i a 10 mesos de les municipals. Ho és sobretot, perquè és profundament antidemocràtica tal com es presenta. I persegueix, via modificació legislativa, intentar conservar el poder, malgrat que les majories socials puguen dir un altra cosa.
El curry pica, això fa vomitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada