Es queixa estos dies Carrasco, i li fan el corifeu el seus coreligionaris, de que Enric Porcar, regidor d’esports del Govern local, presenta algunes importantíssimes activitats esportives que tindran lloc els propers dies. Té raó.
No fa encara mes i mig que governem, i òbviament, els esdeveniments que tindran lloc en els primers mesos, especialment aquells de gran importància mediàtica, estan tancats i contractats des de fa temps. El campionat d’Espanya d’atletisme per exemple, que es celebrarà a Castelló en pocs dies.
Diu la portaveu, que la memòria és curta, i que tot això ho va organitzar ella. Cert és, com és cert, que res de tot això s’hagués pogut fer sense les modificacions de les últimes setmanes, i les inversions addicionals que la retransmissió televisiva exigia. Eixe és el mèrit de Porcar, del govern local, fer possible allò que el PP va programar…malament.
Però no li lleve raó a Carrasco quan diu que l’hemeroteca és molt soferta. I l’hemeroteca diu que el seu intent de passar per ser la gran descobridora de l’esport de competició com reclam turístic, no es sosté. Si a algú li hagués de correspondre eixe mèrit, seria a Vicent Sales, anterior regidor d’Esports. Va ser ell qui va dur els primers grans campionats de natació, o de futbol, o va crear la primera marató. Quan Carrasco va continuar amb la tasca i es va fer fotos a la meta de la marató de Castelló, mai se’ns va ocórrer criticar-ho. Va continuar el treball anterior. Té lògica. Si és bo, es continua. Si és un error, es canvia. És exactament este enunciat el que dibuixa el pensament del govern municipal. Per això hem fet l’esforç econòmic i tècnic, per a que es pogués celebrar amb garanties el campionat d’Espanya d’atletisme. Un campionat que mereix la ciutat, però sobretot, s’ha de dir, el Palayas d’Atletisme, que és un club d’un talent inesgotable.
Però tornem a Sales. Deguera ser a meitat del 2007, ell tot just començava la seua carrera política precisament com regidor d’esports. En un plenari el PSOE va proposar que Castelló esdevingués subseu d’uns més que improbables jocs olímpics a disputar-se a Madrid. Jo em vaig posicionar en contra. I vaig explicar que això no era més que un cant al sol, sense recorregut. En primer lloc perquè resultava gaire bé impossible que Madrid fos l’organitzadora. I el temps em donà la raó. Ja no recorde si dues o tres vegades, en tot cas, tantes, que Madrid ja ha renunciat a organitzar-ne cap. També vaig explicar que les subseus havien de complir unes característiques determinades, que malauradament Castelló no complia; i que la història ensenyava (Barcelona 92) que les úniques subseus a més de dos-cents quilòmetres de la seu, havien estat les de futbol. I que desgraciadament, en este cas, tindria més números Vila-real que no pas Castelló. (I ara si tingués mala llet, recordaria ací un altra activitat esportiva que havia programat Carrasco per a la Plaça Major de Castelló i que finalment no es va celebrar ací). I en aquell debat, repassem l’hemeroteca i els vídeos dels plenaris, vaig dir que el que havia de fer Castelló és apostar per esdeveniments esportius de nivell. I vaig posar exemples, com un campionat d’Espanya de natació, ja que tot just estrenàvem les piscines del carxofar. Afegint, que el turisme que deixaria més diners a la ciutat era el vinculat a l’esport, que a sobre, vinculava el nom de la nostra ciutat a una activitat amb molt bona imatge, l’esport. Encara vaig anar més lluny per dir, que a efectes de turisme, un campionat aleví o infantil, era una millor opció. Primer perquè resultava més fàcil aconseguir ser designats com organitzadors. Segon, perquè mou famílies senceres, que dormen, mengen, prenen un refresc i descobreixen la nostra ciutat.
Tot això explica perquè Compromís ja des del 2007 parlava de fusionar els Patronats Municipals d’Esports i de Turisme (també el de Festes), per crear sinergies, estalviar recursos, i acceptar la realitat de que el turisme que millors redits ens deixa. Era, insistisc, el 2007.
Sales contestà amb cert grau de sorpresa, preguntant-se en veu alta, si algú ens havia filtrat els seus projectes, perquè el grau de coincidència en l’anàlisi era absolut. I clar que no. El que passa, és que el que Compromís pensava el 2007 sobre el particular, coincidia amb el que pensava Sales del PP. Carrasco va seguir en la bona direcció, per això mai no la vam criticar. Ara ella remuga. És la calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada