Jo no sé si com diu Joan, la veritat ens farà lliures. Però no dir-la, ens faria hipòcrites i covards. I val tant per a qui diu mentides, com per a qui calla veritats deixant que les mentides o les interpretacions errònies prenguen volada. La Junta de Festes va fer una proposta de nou traçat per a la cavalcada de Reis. Per raons de seguretat l’ajuntament no el va permetre i van haver de plantejar l’alternativa que finalment vam viure.
Problemes de seguretat, sí, perquè les cavalcades (com altres activitats en locals tancats o via pública) estan sotmeses a mesures de seguretat per evitar riscos innecessaris. Recorden aquell pobre xiquet mort davant dels seus pares, davall una carrossa a Màlaga en plena desfilada? Doncs no volem que passe a Castelló. Ni ho volen els tècnics, ni ho vol la Junta de Festes, ni ho vol el govern municipal, ni ho vol l’oposició, ni ho volen vostés.
I si em pregunten com és que en anys anteriors si que s’havia permés el pas de carrosses pel carrer Major, els demanaré que ho pregunten als que en van ser responsables. Jo no ho sé.
El cas és que en arribar a la Plaça de la Pau, tal com s’havia anunciat (Mediterráneo ho publicava dies abans) les carrosses van seguir camí, però els Reis van baixar per pujar a unes calesses que permeteren el seu pas pel carrer Major. Alguns no ho va entendre, no els culpe, i es van preocupar per si després de l’espera els crios no veien als Reis. I és allí quan la cosa es va complicar i molt.
Alguna gent, evidentment no tota, es posà a cridar, altres a insultar, i fins i tot hi hagué qui va empènyer al President de la Junta entre crits i desqualificacions. Algunes molt greus dirigides a la seua filla, que com centenars de voluntaris, col·laborava en la desfilada. I això és inacceptable. Sempre. Però molt especialment davant de xiquets.
Este final, que insistisc, no és el que la Junta volia, va vindre condicionat pels informes tècnics municipals. S’haurà d’estudiar una millor solució per a propers anys. La Junta i l’Ajuntament hem de fer un major esforç per comunicar recorreguts i canvis, i necessitem la complicitat dels mitjans per a que el missatge arribe a tota la ciutadania.
Crec, com a pare que la va viure al Grau, a Governador i a la Plaça Major, que el trist final no pot deslluir una cavalcada que resultà multitudinària, fresca i nostrada. Tot i això no puc deixar de demanar disculpes pels incidents, a les famílies afectades i molt especialment a xiquetes i xiquets.
Però he dit que ni hipòcrites ni covards. Si els menuts no van entendre que els Reis passaren ràpid, tampoc entendrien que els seus pares els escridassaren. I és ací on em permet fer una reflexió, com a pare d’una cria de sis anys. Cridar i insultar amb la teua filla a galligotes, no em sembla una gran idea. Escridassar als Reis davant dels teus fills, tampoc. Les crítiques són benvingudes perquè ajuden a millorar. Però hi ha actituds inacceptables per a la convivència ciutadana. Més davant de menors. I és possible que aquella vesprada alguns xiquets desitjaren vivament, que els Reis no siguen els pares. Perquè hi ha pares que fan por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada