23 de gener, 2016

"O GAIREBÉ" Levante-EMV - 23-01-15

Això diu que era un govern municipal que durant dues dècades i mitja, o gairebé, havia actuat amb absolut, o gairebé, menyspreu de la legalitat, de les normes, dels principis bàsics d’una bona gestió pública. Especialment en la gestió de les Festes.
Això diu que era un govern municipal que durant anys posà tots els entrebancs possibles a la creació d’un Patronat Municipal de Festes, que era preceptiu des de feia anys, per raons desconegudes. O gairebé. Diu que ells deien que ho feien per preservar “la independència del món de la festa”. Com si la festa fos d’un món diferent del nostre. I confonent “la independència” amb la “barra lliure”. O gairebé.
Això diu que era un govern, que permetia coses que la llei prohibia. Com ara, tirar traques aèries en espais naturals protegits. I si algú es pregunta com és que els tècnics municipals ho permetien, la resposta és simple…no demanaven mai permís per a res. O gairebé.
Això diu que era un govern, que temerós de passar a l’oposició va preguntar a la Conselleria si algunes de les coses que feia eren realment legals. I la Conselleria contestà que no. Que en absolut. Que de cap manera. Que aquella cosa concreta contravenia directament i textual la llei. I diuen, que un destacat membre del govern contestà per escrit a la Conselleria que això no podia ser, que a ells els feia il·lusió fer-ho igual i que amb aquell document de prohibició es farien una paperina per comprar-li figues albardades a Toni el Figuero. O gairebé. I diuen, veges tu quines coses diuen, que eixa correspondència creuada es produí en els mesos anteriors a perdre les eleccions. 
Això diu que era un govern que ocultà eixa relació epistolar al nou govern. Que no informà la que aleshores era oposició, de la prohibició. I hi ha qui creu que ho van fer amb tot el lleu, per posar al nou govern en una situació de jutjat de guàrdia, o gairebé, si continuava amb la tradició ignorant que havia estat prohibida. Hi ha qui diu fins i tot, que esperaven que el govern no se n’assabentés i seguís endavant, per a poder ser ells mateixos qui ho denunciaren. I quan se’ls preguntés per quina raó ells sí que ho autoritzaven, treure còpia del document, i posant careta de Calimero, dir: “és que ho vam saber en maig, quan ja s’havia acabat la Magdalena”; esperant que la gent emplomés al govern de la ciutat. O gairebé.
No comptava aquell govern, diuen que no comptaven, que també perdrien el control de les Conselleries i del Govern valencià, i que alliberats els funcionaris del jou controlador d’un PP malalt de corrupció i mala fe, o gairebé, estos farien la seua feina. O que els nous dirigents polítics de les Conselleries, informarien el govern municipal en temps i forma per evitar mals majors.
Això diu que era un govern que passà a l’oposició. I això diu que el nou govern volia complir la llei, aplicar les ordenances, sotmetre's al dret públic en totes les seues actuacions. I clar, venint del campe qui puga, del far west popular, allò va ser una xicoteta-gran revolució, o gairebé. 
I es veu que en aquells temps, el portaveu de festes del PP declarava a una emissora de ràdio: "El mundo de la fiesta está muy preocupado con la burocracia excesiva que el nuevo ayuntamiento reclama en Castelló.” Perquè sembla que el nou PP, que diuen ells, és igual d’inconscient que l’anterior, i que el de sempre, o gairebé; i consideren que el sotmetiment a la llei, el compliment de les ordenances, el final de l’opacitat absoluta i el respecte per les normes; és “burocràcia excessiva”. I és per això que el PP de les seues pròpies ordenances no en complia cap. O gairebé. 

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Magnífic, Enric.

xavi ha dit...

Molt ben escrit Enric.

Tàfol Nebot ha dit...

I, si tan il·legal era el que feien (vaja! si n'era, era. Ni molt ni poc), no es pot denunciar la prevaricació? Ser coneixedor que no s'ha complit la llei i no denunciar-ho seria encobriment, no?
Els ciutadans mereixem que ens conteu la veritat, però també mereixem que ens tornen la dignitat perduda, i això vindria fent pagar als culpables.