01 de juliol, 2016

UN APUNT MENUDET SOBRE ELS RESULTATS 30.06.16

Sec a escriure amb la modèstia de qui sap que no és un analista, i de qui reconeix que possiblement abans d'escriure això, caldria una reflexió més profunda. Una anàlisi detallada de resultat, taules comparatives i tot això i tot allò... Però no, no és una anàlisi, és una opinió que no pot obviar una certa experiència, ni ignorar el que sí que ha llegit i sentit, i amb tot és, ho reconec, més intuïtiu que científic.
Allò del Brexit, és possible que haja rescatat votants populars de l'abstenció, però òbviament no explica el resultat d' A la Valenciana, perquè ningú que hagués decidit votar esta opció, va canviar d'opinió al saber que Regne Unit vol picar sola...encara que siga al preu de deixar de ser un regne unit.
Que en política 3 + 6 no fan 9 (em cansa el 2 + 2) és ben conegut. Jo mateix ho deia ja quan el primer pacte amb EU fa dècada i mitja. El cas de Compromís és diferent (i ací em vaig enganyar, ja ho he reconegut sovint, perquè no era una suma, sinó una nova formació, i l'èxit el representa Gent de Compromís). I ara, era evident que tampoc no anava a sumar. Ja no va sumar a desembre, que sembla que se'ns oblida. Una altra cosa és la davallada entre setembre i juny. I ací caldrà vore per quina raó no vam mobilitzar els sectors més joves, com ens afectà l'estratègia de Podemos al Congreso en les investidures, si la campanya va ser ben dissenyada, si estem perdent l'ocasió explicar la gestió que fem al país i ajuntaments, si vam errar el missatge, si ens vam enlluernar volent Ministeris i canviar Espanya en lloc de reclamar finançament i infraestructures…
En tot cas, sobre la conveniència o no de pactes, ací el debat en clau interna va servir per a fer molta literatura (en general barata). Que si compten les idees i no els resultats...com si es pogués fer política sense resultats. Que si el que compta és arribar...com si arribar servís de res si quan arribes ja no eres tu. En fi, fem un resum. Jo crec que alguns pensaven que tot i les renuncies i dificultats pagava la pena l'acord per poder tindre 4 escons al Congrés i 3 al Senat. I altres que pensaven que no pagava la pena. I no vaig a jutjar ni a uns ni a altres. El que sí que diré, i m'agradaria pensar que forma part de l'estratègia global, és que tot això podia tindre sentit només en el cas de les generals on sense l'acord, no tindríem representació per les comarques del nord, per dir alguna cosa que s'entenga des d'on jo escric. A banda de l'evidència de què l'opció de Compromís sol (que tanta gent vam votar) no era possible per la negativa de part de Compromís.
Ciudadanos és Rivera. Quan ell s'enganya baixa, quan ell està consentit pels mitjans amics puja. És, tot i que no ho accepte, la dreta jove. I en este cas sí que podria ser que el Brexit hagués decantat algun vot cap al PP. Però sobretot, crec, el seu intent de pacte amb el PSOE. Els votants de Rivera són espanyolistes i de dretes. I no els va agradar.
Ara bé, hi va haver una altra noticia en els dies previs a les eleccions que crec que sí que va ser fonamental per a la millora del PP. El cas del Ministre de l'Interior. Si Espanya fos un país democràtic i amb moral pública, el Ministre hagués estat destituït immediatament i aniria a judici. El que les gravacions demostren, és que el PP ens fa viure en un cop d'estat permanent. Ja no és només la corrupció o la mala gestió, és l'ús del clavegueram de l'estat per fer front als adversaris polítics. La meitat de la meitat, en un país democràtic, insistisc en què Espanya ja només ho és formalment però no en l'essència, hagués representat un dalt avall electoral per al partit del govern.
Ací, però, el va premiar. Perquè molta gent respirà alleugerida en descobrir que Rajoy "sí que estava fent alguna cosa contra la independència de Catalunya". Que el que estiga fent siga il·legal, immoral i no democràtic, no importa a la catalanofòbia espanyola, i menys encara a la valenciana. Eixa catalanofòbia, xenofòbia a la fi, està instal·lada amb força en moltes capes de la societat valenciana i espanyola, és transversal. Però sobretot habita amb potència en el cos social de la dreta de Ciudadanos i PP. No tothom que els vota ho és, clar, però l'estructura dels partits sí. No oblidem com i per a què neix Ciudadanos. I no oblidem les campanyes del PP de recollides de signatures, o tot això d'ara amb el Ministre. Ací diré que és cert que Zapatero i la seua declaració de què acceptaria el que digués el Parlament, per acabar fent el contrari tampoc no ajudà gens. Tampoc no sorprén.
Que el PP haja muntat un GAL judicial contra l'independentisme català els hi dóna vots. És com la corrupció, que dóna vots a qui la pràctica, però no està tan clar que en done a qui la combat. (Tot i que eixe combat ha de fer-se en favor de la justícia social i la legalitat, i no buscant rendabilitat electoral).
No sorprén que l'altre dia, un regidor català d'un partit espanyol, just després de les eleccions expliqués, que tot i que mai ho hagués pensat, abandonava tota esperança de reformar Espanya, i es passava al bàndol de qui lluita a Catalunya per fer un estat nou...que s'assemble estructuralment el menys possible a esta Espanya. 
I sé que això no ho explica tot, però explica alguna cosa. 

Cap comentari: