Com a pare d'una xiqueta que s'ha entestat a fer-se preadolescent (és a dir, és una xiqueta però ella comença a creure que ja no ho és tant), el concepte de Festa de Pijames m'evoca un grapat de congèneres seues, rient esbojarrades damunt dels llits, o compartint matalassos a terra, i negant-se a dormir molt dignes perquè encara és d'hora... Mentre les seues parpelles ja fa estona els hi porten la contrària.
Però com a polític, si sent parlar de Festa de Pijames em ve al cap Sónia Castedo, la que fou alcaldessa popular d'Alacant, polimputada i immersa en totes les trames de corrupció que s'han produït en aquella ciutat en els darrers anys. I sobretot em ve al cap aquella imatge icònica de Castedo en pijama, asseguda per terra del corredor d'un hotel, amb alts càrrecs del PP i NNGG, familiars, amics, i el que pagava la festa, Enrique Ortiz. El adjudicatari més gran de la ciutat. Hi ha una foto en la qual Castedo fa ullets d'haver fumat Bisontes. Una fotografia absolutament pornogràfica (no perquè deixe vore cap tros de carn pecaminosa) que és la representació gràfica d'una època indecent. La de «la fiesta no se acaba nunca en la Comunidad Valenciana». La de les bacanals amb diners públics, o de caixa B, de la qual el Govern del Botànic encara ha d'anar pagant les factures i netejar les conseqüències reputacionals.
La nit del dimecres al dijous, teníem Festa de Pijames a totes les Conselleries. No és que de tant en tant quedem per a passejar-nos en negligé pels despatxos oficials, ni que ens hàgem apuntat fervorosament a eixa moda d'anar pel carrer vestits amb uns modelets caríssims que semblen pijames i batins (que difícil s'està posant ser fashion sense perdre la dignitat!). En absolut. Li diem així, de broma, a una de les nits més llargues de l'administració valenciana. La que penja entre les dues jornades del debat sobre l'estat del país.
Dimecres durant tot el dia, a les Corts es produeix el debat. El President exposa tot allò que s'ha fet en el darrer any, allò que està fent-se, i normalment aprofita per a avançar algunes propostes de calat per als mesos vinents. Una anàlisi de com estem com administració i com societat. I després tots els grups parlamentaris, tenen el seu torn per dir la seua. I les rèpliques, i tot això que vostés ja coneixen. Eixa mateixa nit, els grups tenen fins a les 22 tocades, per presentar Propostes de Resolució. Que en definitiva vénen a ser propostes d'accions o programes que els hi agradaria que feren les diferents Conselleries. I com la segona sessió del debat parlamentari és l'endemà dijous, a segona hora del matí el govern ha d'haver contestat argumentadament totes i cadascuna de les propostes. Les que s'accepten tal com venen, les que es rebutgen, o fer alguna proposta de transaccionar aquelles que amb alguns canvis podrien ser assumibles.
Això vol dir que a totes les Conselleries, allò que podríem anomenar l'staf es concentra als locals disposats a estudiar, debatre, decidir la resposta, argumentar-la, escriure-la, i remetre-la a qui s'encarrega de recopilar totes les respostes per fer-les arribar als grups. Tot, perquè el dijous en la segona sessió, es votaran una darrera l'altra. Dimecres se'ns van fer les quatre del matí.
Però el PP ha convertit esta saludable pràctica en un disbarat. Perquè alguns, creuen que en política compta la quantitat i no la qualitat. El PP, per exemple, va presentar 1.017 propostes de resolució. Un vertader SPAM parlamentari. Van arribar fins i tot a registrar per error la plantilla en blanc en la que anaven afegint noms de monuments per demanar que foren BIC. Alguns inexistents des de les Guerres Carlines. Demanaven construir escoles ja inaugurades i amb alumnat. En fi. Pura vocació de fer obstrucció, castigant no només al govern, sinó sobretot al funcionariat. Una burla a les Corts. Una pèrdua de temps i recursos. Una estratègia patètica per poder dir que no consensuem res. Però saben què? A nosaltres ens serveix per a evidenciar que si governant eren tan perillosos com Castedo, fent oposició són tan incompetents com per deixar-se fotografiar en picardies, amb els «sospechosos habituales».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada