02 de setembre, 2017

"LA MINISTRA SANTERA" - Levant4e-EMv- 02.09.17

La Ministra d’Ocupació ha fet unes declaracions, i és reincident en la matèria, afirmant que la crisi laboral està poc menys que superada i que l’ocupació que s’està creant és de major qualitat que la prèvia a la crisi. Este atreviment ha generat una reacció gairebé unànime, desmentint-la.
El cert és que costa d’entendre tanta gosadia, sembla que la Ministra visque en un univers paral·lel, sense relació amb el mercat laboral. I el cas és que així és. Segons el web del propi Ministeri, la Ministra no ha cotitzat ni un sol dia de la seua vida en cap empresa, ni ha aprovat unes oposicions que li conferisquen la condició de funcionaria. Nascuda el 1967 es va llicenciar en dret i econòmques-empresarials. Però la seua vida professional no comença fins als 30 anys, així que ho li va costar un poc llicenciar-se, o va estar una llarga temporada plegada de mans. Perquè encara que al web diu que entre 1993 i 1997 va desenvolupar la seua activitat professional en el sector privat, deguera fer-ho en negre, perquè ningú va cotitzar per ella.
La suea vida laboral està vinculada al seu partit. Entre 1997 i el 2000 va ser alliberada del PP andalús primer i membre del Consell d’Administració de RTVE més tard. I d’allí, ja diputada al Congreso des del 2000. Esta senyora que mai no ha treballat ni com professional autònoma, ni en cap empresa privada, és l'artífex de la més perniciosa reforma laboral que ha patit Espanya en els darrers 35 anys. Això sí, és llesta. Molt. He tingut l’oportunitat de debatre i negociar amb ella, i passa del somriure postís a l’agressió verbal carregada d'arrogància, en el temps que li costa a Mariano Rajoy dir: “se fuerte”.
No compartisc amb la Ministra ni tan sols el diagnòstic de la situació. Perquè dir que tenim una elevada taxa d’atur, no és més que assenyalar un símptoma, però el diagnòstic està per fer. Entre altres moltes raons, perquè tota la informació estadística amb la que treballem tant el Ministerio com la Conselleria, és limitada i sovint molt poc útil. La distribució sectorial que es fa, s’ajusta poc a la realitat, és impossible desagregar fluxos i les dades territorialitzades són només xifres amb una baixa capacitat explicativa. És per això, que una de les tasques fonamentals del Govern del Botànic està sent refer les estadístiques i elaborar una diagnòsi acurada del país, a través de programes com Avalem Territori.
El que sí que semblava que compartíem, és l’evidència de la simptomatologia. Gent que no treballa, famílies senceres que no reben cap renda salarial, sectors de població fora de cobertura per part del Ministeri… Però ara ja crec que no compartim ni això, a la vista de l’alegria amb la que la Ministra afirma que el pacient evoluciona tan bé, que ja està millor que abans de caure malalt. Que ja ha deixat l’UVI per passar a planta, i que el dia menys pensat li donen l’alta.
En tot cas, el que és segur que no compartim és el tractament necessari. El Ministeri tira d’homeopatia. En el cas de la Ministra, direm que fins i tot de la Santeria, ja que s’encomana a la “Virgen del Rocio” per resoldre els problemes que a ella li van grans. Perquè els resultats trimestrals de l’enquesta de població activa, que ella irresponsablement presenta com a símptoma de recuperació, és pur efecte placebo. Quan veus que baixa el nombre de persones aturades, et trobes un poc més optimista. 
Però no hi ha cap evidència científica que avale que l’ocupació que es crea és de major qualitat que la prèvia a la crisi. Tot el contrari. Una anàlisi el més rigorosa possible del mercat laboral allò que diu és que mai abans hi havia hagut tanta gent que està en el rang de pobresa, malgrat treballar. Mai abans havíem tingut tant de treball precari. Hui hi ha menys contractes fixes que abans de la crisi i molts més d’eventuals, de temporals, de contractes a temps parcial. I això, en bona part, és el resultat directe de la Reforma Laboral d’una Ministra que mai no va treballar.

Cap comentari: