12 de gener, 2019

"LA LLIÇÓ ANDALUSA" - Levante-EMV -12-01-19

He titulat en singular però potser caldria fer-ho en plural perquè el que ha passat a Andalusia ens n'ha deixat unes quantes de lliçons. La primera l'evidència de què el PSOE sol no és capaç de canviar el model productiu, ni de fer grans transformacions socials malgrat haver governat ininterrompudament durant tres dècades i mitja. Fins i tot malgrat l'esforç inversor de l'estat a eixe territori, amb el primer AVE espanyol, que va servir més per a deslocalitzar empreses andaluses camí a Madrid, que no pas per al contrari. O malgrat les multimilionàries inversions de l'Expo que no van saber capitalitzar. I això segurament és així, perquè el PSOE ha perdut en gran part, i especialment a Andalusia, la pulsió transformadora, acomodant-se i conformant-se amb la gestió. Gestió plena de dubtes judicials allà. I perillosament clientelista.

Molta gent es preguntava que anava a passar ara a Andalusia, jo era partidari de preguntar-me si haguérem arribat a esta situació si el PSOE no hagués menystingut un acord d'esquerres a favor de pactar amb Ciudadanos, que en quant ha tingut ocasió li ha fet el salt. Alguns fan responsable d'això a Susana Díaz, de qui diuen representa la part menys progressista del PSOE, però és que Pedro Sánchez acaba de dir que vol representar l'espai liberal. Segona lliçó que tampoc no semblen haver entés. Botànic en castellà es diria Botánico. No és tan difícil d’entendre.  I  Adelante Andalucia també hauria d’assumir responsabilitats. En tots els sentits ho dic.

Una altra lliçó és que el PP menteix més que alena i alena més que un porc. S'ha passat anys dient que ha de governar la llista més votada, parlant d'aliança de perdedors, de tripartits ruïnosos... Ara ja no cal que els hi recordem com arribà al poder Zaplana o Rita Barberà, només cal mirar Andalusia. Canvien de discurs quan els convé. Ho deia l'altre dia Xavier Albiol: «Andalusia és un cas excepcional. I Catalunya si haguérem sumat, també seria un cas excepcional», és a dir, la norma és bona quan guanyen ells, quan perden però poden pactar amb altres, és una excepció.

També hem aprés coses de Ciudadanos. Concretament sobre el seu cinisme. Mentre a casa nostra ens acusa de no sé quina mena de relació onírica amb les forces del mal (per a ells el mal és tot el que tinga pronoms febles), ells directament pacten amb l'extrema dreta. I ho fan de forma tan covarda que ho justifiquen dient que no són ells, que és el PP... Obviant que ells pacten amb el PP. I això de l'extrema dreta és com les malalties de transmissió sexual. Quan tens relacions amb una persona, les tens amb ella i amb totes les seues exparelles. És com allò de l'acudit. «Mari, que m'han dit, que el teu xiqüelo és gai?», i la Senyora Maria contesta: «No, no. Ell no. El gai és el seu marit».

També l'extrema dreta eqüestre ens ha deixat una lliçó. Les immorals exigències que plantegen per a pactar, no són més que una fanfarronada per obligar a la resta de la dreta a assumir una part del seu missatge. Cosa que fan sense cap problema, perquè en realitat, està dins el seu propi ADN. No oblidem que VOX no és més que una excrescència del PP. El pus d'un malalt greu. Una infecció que creix i devora l'organisme. Una fascitis necrosant. (Fascitis ve de fàscia, que és una estructura de teixit connectiu molt resistent que s'estén per tot el cos com una xarxa tridimensional; i que explica bé la relació entre tots dos partits. Tot i que no desprecie la feliç coincidència fonètico-etimològica, que puga fer pensar que «fascitis», ve de l'italià «fascio», que traduiríem com feixisme.) 

En definitiva, estes i algunes altres lliçons, que convindria tinguérem presents de cara a maig, ací al país. Els acords del PSOE amb Ciudadanos, són una passarel·la per arribar a acords de Ciudadanos amb VOX, fent sandvitx amb un PP desesperat per tocar poder. L’única cosa que els manté vius, i que els hi dóna vida. Tothom hauríem de passar unes horetes a la cadira de pensar. 

2 comentaris:

Joan ha dit...

Siguem rigorosos, per favor. Zaplana no arribà al poder (alcaldia de Benidorm) fent una coalició de perdedors, sinó que directament va comprar una tràsnsfuga del PSOE, la famosa Maruja. Tota una lliçó de democràcia.

Nomdedéu ha dit...

Sóc rigorós. Parle de la Generalitat. PP 42. PSOE 32. IU 10. Empat. UV 5 i així es trencà l'empat.