24 de gener, 2011

"DECLARACIÓ DE MALS" - COPE Castelló - 24.01.11























La política fa una fortor important a corrupció, a amiguisme, a gent que se n’aprofita, a privilegis, a trampes, a ganivets clavats a l’esquena (més ara en temps de llistes).
De les urnes, d’on hauria d’eixir l’olor a pa recent fet, l’olor a llençols nets, ix un ferum putrefacte que tot ho ocupa. I subratlle que ix de les urnes, perquè son vostés, som tots nosaltres, qui dins de les urnes ho posem. Els polítics no naixen per generació espontània, als polítics els tria la societat; i si trien polítics corruptes, lladregots, immorals, malfaeners o inútils, és la seua responsabilitat. Després no miren al cel i s’exclamen!
I no s’autoenganyen dient que si hi hagueren llistes obertes... Les llistes obertes també tenen perills. La cosa és més senzilla, no voten llistes amb corruptes o malfaeners, encara que siguen una minoria en la nòmina del partit que els hi agrada més. Voran com quatre anys més tard, el partit farà neteja.
Bé, dic tot això, perquè per culpa d’un minoria nefanda, per tapar les seus trampes i corrupteles, per amagar les seues vergonyes, han decidit que totes les persones que participem en la vida pública hem de donar publicitat als nostres bens. Ja està, ja figuren al BOP per qui vulga conèixer-los.
Ho he fet, clar, sóc respectuós amb el compliment de la llei, i no tinc res que amagar. Però em rebel·le, no hi estic d’acord. La gent té dret a saber quants diners públics ingressem (però això ja ha sigut sempre públic), quin sou tenim, si tenim privilegis en forma de pensions, d'assegurances de vida, de viatges gratis, del que siga. Ja els dic ara que els regidors no tenim res de tot això. I tenen dret a saber si en el nostre pas per la política hem augmentat de forma cridanera i injustificable el nostre patrimoni. Això també se sabia ja, perquè presentem una declaració de bens quan arribem i una quan marxem. I òbviament, esta informació està a disposició de la policia judicial i d’hisenda.
Però no veig perquè he d’explicar si la casa on visc va a nom de la meua dona, o si el meu cotxe de més de 10 anys el vaig pagar a terminis o al comptat. No veig perquè ho he de fer, per culpa d’uns pocs delinqüents que fan eventualment de polítics, com podrien fer d’inversors, sindicalistes, fusters, constructors o cantants d’òpera buffa. No accepte que jo siga sospitós, només per ser regidor, de ser immoral. No entenc ni vull entendre perquè per culpa d’aquells que abusen de la presumpció d’innocència la meua en queda vulnerada.
Ens demanen una declaració de bens. Fem-ho al revés, que ens demanen una declaració de mals. Això és el que a vostés els hi hauria d’interessar.
No saber si em queden tres o trenta tres termines de la hipoteca, sinó saber qui s’omple les butxaques, qui gasta cotxe oficial per qüestions particulars, qui rep favors d’empreses o particulars, per la seua condició política. Qui i com finança els partits, fent que els processos electorals tinguen més pràctiques il·legals que la Federació Espanyola d’Atletisme.
Una declaració de mals. De males pràctiques públiques. De males pràctiques en la gestió, en la forma d’engreixar el patrimoni personal. No es tracta que de fer-nos declarar els bens, sinó els mals.
I que vostés trien. Trien bé.

22 de gener, 2011

CARTES GAL·LÀCTIQUES. COLUMNA D'ONDA 0 . 20.01.11


Estimada Gal·la:

El pare ja torna a estar a casa. La mare m'ha dit que ahir em buscaves. Supose que quan es té, com tu, un any i mig, les rutines són importants. I quan ve l'hora fosca, poc abans de que comences a cridar “trona, trona”, que nosaltres traduïm per un: “tinc gana”, el pare et banya.

Vaig anar a Madrid, perquè es celebrava FITUR, una fira de turisme.

A vore com t'ho explique... És un poc com Benlliure, la verduleria on comprem nosaltres. Però en lloc d'exposar pomes, creïlles o bajoques, exposen llocs on anar a passar les vacances.

I Castelló és un bon destí. Es tractava d'ajudar a vendre Castelló a gent d'altres llocs.

No és que jo siga exactament un venedor, però tinc una porció de responsabilitat en que les coses de Castelló funcionen. El pare és regidor a l'ajuntament, i encara que no governa, té obligacions i responsabilitats amb la ciutat.

De moment renuncie a explicar-te això de que l'oposició té que ajudar al govern en determinades coses, perquè he estat incapaç de fer-ho entendre altres opositors que tenen molts més anys que tu, així que no et cansaré.

A FITUR es tractava d'explicar que la nostra ciutat té algunes coses que la fan ser privilegiada. Tenim platja i tenim Sol (això ho vas descobrir l'estiu passat), tenim cultura (teatre, música...ja tindràs temps), tenim alguns restaurants realment interessants (hi ha vida més enllà de la papilla), però sobretot tenim el privilegi d'estar situats justament on ho estem.

A la vora del mar, però també al costat de la muntanya. Tu ja coneixes Vilafranca (on viu la tia), i Morella, i Benicàssim (on els avis tenen l'apartament), i Borriana (el poble del tio Jose), o Villahermosa (allà on vam anar este estiu, te'n recordes?)... Però hi ha molts llocs que vull que conegues. Hem de pujar a Penyagolosa, i anirem a la Serrà d'Espadà. I a Peníscola. I que no se'ns obliden les aigües termals de Montanejos sinó Sandra ens renyarà. Tenim moltes coses, una geografia privilegiada, pobles bonics, paratges naturals com el Desert, el Prat de Cabanes o les Columbretes...

I tenim les festes de la Magdalena. I enguany el govern de Madrid (recordes?) ha reconegut que són unes festes amb interés internacional. El pare confia en que si fem les coses bé, ajudarà a que molta gent conega Castelló i vinga a visitar-nos. Això crea riquesa, crea llocs de treball, ajuda a la gent a guanyar diners. I fan molta falta, que cada pot de llet teu val 22 euros, filla, i te'n beus dos al mes.

Tu encara no ho entens, però la situació econòmica ara és molt difícil. Hi ha molta gent que no té treball, que no sap com omplir el biberó. I per això et deia que el pare, encara que no governe, té l'obligació moral d'ajudar a que les coses milloren.

Queixar-se d'allò que no està bé és necessari, i segons com pot ser fins i tot útil. Però un polític que només és queixa, no ho és d'útil, o dit d'altra manera és un inútil. Ara toca ajudar, per això ahir el pare no hi era.

Però hui no et fallaré, hui ens toca banyera.

"BOCATA DE CALAMARES" - Levante-EMV- 22.01.11



La Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com LOAPA per les seues sigles castellanes, va ser una llei aprovada per les Corts Espanyoles el 30 juny 1982 mercè un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD. Tot i que el President Calvo Sotelo es va escarrassar a dir que la idea era anterior, al text legal sempre se li ha pressuposat una forta influència de l'intent de Colp d'Estat del 23-F. Siga com siga, resultà una cessió als colpistes intel·lectuals, alguns dels quals seien al Congrés i tenien acta de diputat, si hem de creure les informacions de l'època i els llibres posteriors. Confiem en Wikileaks.
El Govern Basc, la Generalitat de Catalunya, CiU i Partit Nacionalista Basc van contestar amb la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per considerar que els Estatuts, normes integrants del bloc de constitucionalitat, no podien estar limitats per una llei estatal. El 13 d'agost de 1983 el Tribunal Constitucional va negar el caràcter orgànic i harmonitzador de la llei, declarant inconstitucional 14 dels 38 articles de la Ley. Amb la part que es va salvar es va aprovar la Llei 12/1983, de 14 d'octubre, del procés autonòmic, desproveïda de caràcter harmonitzador ni orgànic.
Han passat quasi trenta anys, i PSOE i PP semblen haver oblidat aquella sentència. Tornen a plantejar una harmonització de competències, fins i tot una retallada, en favor del govern central, de les competències transferides. Òbviament el Govern català ha recordat, que això és el fruit d'allò que s'anomenà “café para todos”, i que com diu un amic meu, ara sembla que PSOE i PP volen convertir en “tallat per a tots”. Des de Catalunya es recorda, i ja m'agradaria a mi que fes el mateix el govern valencià, que ací el problema és que el PSOE, amb la connivència dels que es deien centristes i la dreta, va desvirtuar allò que en matèria d'autonomia preveia la Constitució del 78. Per ocultar la realitat plurinacional de l'Estat, van reconvertir el dret històric d'alguns en una descentralització administrativa, arribant fins i tot a l'absurd de crear una autonomia per a Madrid. Com deia un destacat polític català, mentre alguns cridaven “libertad y amnistia”, d'altres cridàvem “llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia”. No era casual. En alguns llocs l'autonomia política era un anhel, en altres va ser com si a Belen Esteban li regalen un llibre. Un cosa que mai no ha desitjat, que no sap com funciona, i que acabarà gastant per calçar una taula coixa o ves a saber per a què. Quan et regalen alguna cosa que no volies, ni li dones valor, ni la gastes com toca.
Potser també paga la pena de recordar que es va vulnerar greument el procés autonòmic, tot permetent a Andalusia accedir a la condició d'autonomia històrica, malgrat que Almeria havia votat que no en referèndum, mentre que van relegar al País Valencià a la via lenta, obviant que més municipis dels que la llei exigia havien votat favorablement al reconeixement de la seua condició històrica emanant del Regne de València. Van defecar directament en l'article 142 de la Constitució.
Així van escriure la història. I tot aquell despropòsit en l'arquitectura de l'estat constitucional i les seues competències, porta hui als autors materials a voler-ne somoure la cimentació. Ells, PSOE i PP, ara reclamen la contenció de la despesa pública de les autonomies oblidant que governen a totes. A totes tret de Catalunya i només des de fa un mes. Seria més pràctic que tragueren de les llistes electorals tots els seus dirigents “regionals” que malgasten els diners públics. Camps sense anar més lluny.
Perquè el dèficit autonòmic té dos orígens. Els mals governants (el cas valencià seria paradigmàtic) i un problema estructural. La major part del dèficit autonòmic és dèficit transferit. L'estat transfereix educació i sanitat, per exemple, amb tot
el seu dèficit econòmic darrera. Transfereix les competències però no els mitjans econòmics.
Fem-ho al revés. Un concert econòmic, i aleshores no tindrem dèficit, el tindran uns altres.
Perquè no ens enganyem, el “bocata de calamares” de Madrid, és una metàfora d'Espanya. Ells posen el pa, els calamars els posem nosaltres.

21 de gener, 2011

"BELGICA" - Mediterráneo - 20.01.11


De vegades, poques, pense que m’agradaria ser belga. Flamenc o való, quasi que m’és igual. I no només perquè allà cada territori tinga la seua llengua com a oficial, sinó perquè ara mateix porten més de 250 dies sense govern, i tot continua funcionant, fins i tot millor que quan en tenien. I clar... la temptació està servida, un té ganes de demanar-li a qui siga el responsable del Negociat de Governs i Desídies, que done festa a l’equip de govern durant una temporada. Descansaran ells, i descansarem nosaltres.
Pense en eixa ocurrència (la diferència entre una idea i una ocurrència és un informe tècnic o un quart d’hora de reflexió prèvia) de fer que dues línies d’autobús que arribaven a la UJI deixen d’arribar-hi, tot obligant els usuaris a que fem un transbord per així maquillar les esquifides xifres d’usuaris del TRAM. Ridícul, profundament ridícul. I més, quan s’intenta justificar tot dient que el temps que es perd baixant del bus, esperant i pujant al TRAM, es compensa perquè en anar este per via reservada corre més. Haurien de saber, els qui prenen les decisions, que la gent busca la comoditat del porta a porta en el transport públic. I obligar-te a baixar per pujar a un altre vehicle és un molèstia que no compensa ni un hipotètic estalvi de dos minuts de temps. La història és senzilla: estem com estem perquè la Generalitat insulta a Castelló amb les seues actuacions en matèria d’infraestructures. Tots estos anys per a què el TRAM faça dos ridículs quilòmetres. Si es tracta d’estalviar, desen el TRAM a la cotxera i aprofiten la via reservada per als autobusos. Ja traurem a passejar eixe vehicle (que tampoc no s’assembla en res al que ens van prometre) quan el seu trajecte siga útil a la ciutat.
I la nostra queixa no devia estar tan poc fonamentada, quan ara el govern municipal, a instàncies de la UJI, retarda la posada en marxa de la mesura, i anuncia que en tot cas serà provisional, per vore què tal funciona! Quina tropa! Si ho hagueren passat prèviament pel Fòrum de Trànsit ens estalviaríem el ridícul d’un govern municipal sense control, que ara diu blanc i demà negre, per acabar sent profundament gris. Semblen socialistes.