FUM

Esta matí he anat a la tintoreria a dur uns pantalons i una jaqueta. Quan els he tret de la bossa, la senyora m'ha preguntat directament si ahir vaig estar a les paelles de Benicàssim. Esta volta no he picat com quan vaig anar a comprar un matalàs, he tingut clar que ho ha sabut per l'olor a fum impregnada a la roba.
A mi mateix em va costar força llevar-me l'olor a la dutxa, vaig haver de fregar fort, fins i tot darrere de les orelles com em va ensenyar la mare quan era un xiquet. Esta olor a fum de llenya costarà d'anar-se'n, i costa d'oblidar.
A mi, però em costaran d'oblidar altres coses d'ahir. D'entrada com ens reb el col·lectiu del BLOC a Benicàssim amb quina atenció i amabilitat, any rere any, i això que jo sóc dels que sempre repetix de la paella de Xaro. Fantàstica. La paella. I Xaro.
També em costarà d'oblidar la cara d'un company comensal, quan va anar a menjar-se la morelleta que s'havia reservat per al final, i que amb un ràpid moviment aprofitant que no mirava, li vaig fotre a colp de forquilla. Ja se que està lleig, però és que m'agrada molt la morella, i Tirig, i Herbés, i en general tot el meu país. (M'he alçat gracioset hui, veges tu).
Tampoc no oblidaré les converses a la taula on Enric Morera, participava actiu, respecte a les prevencions que hem de tindre per no decebre els nostres votants, ara que estem a les portes d'obtindre els millors resultats que mai no ha tingut el nacionalisme valencià. L'any 2007, tres cents anys després de la desfeta d'Almansa.
Ressonen també poderoses les assenyades paraules de Josep Antoni Casañ. Tens raó Casañ, compartisc el que em vas dir, i en eixa línia treballarem.
Les paelles de Benicàssim, tinc entés que més de 700 enguany, han adquirit en un parell de dècades una dimensió insospitada quan van començar. Carrers i carrers plens de gent, d'arròs, de llenya, de periodistes buscant encontres casuals entre candidats dispars, de musica de rialles i de fum. Havia ja parlat d'això del fum.
Dic això de les 700 paelles, perquè passejant i saludant a dreta i esquerra (en tots els sentits), de colp et topetes amb un recinte tancat, taules vestides, paella monumental d'encàrrec, funcionaris d'uniforme... és la paella dels populars, la menys popular de les paelles. Qüestió d'estils. O de falta d'estil. Ja s'ho faran, a mi mentre em convide Xaro!
Un altra cosa que em va cridar poderosament l'atenció i que sense falses modèsties vull dir ací, és el seguiment que fa la gent dels meus articles setmanals a Mediterrani. Estic super agraït. Gent que et comenta un article concret de fa 3 mesos perquè vas dir no se molt be quina cosa que li va arribar, gent que et diu que es divertix llegin-te. Moltes, moltes gràcies. És una recompensa més que suficient. Jo m'ho passe d'allò més bé quan sec a escriure'ls, i no tenen gaires pretensions, ni lúdiques, ni polítiques, ni molt menys alliçónadores. Simplement em crec molt la faena que faig, m'agrada fer el que faig, i m'apassiona transmetre i comunicar. Saber que el que escrius per ser llegit, és efectivament llegit, et dona ganes de seure a escriure.
M'hi haguera quedat a Benicàssim, però al final Morera i jo vam haver de marxar, com dos salmons fumats a l'Alcora. Presentàvem allí el nou col·lectiu del BLOC.
Gent jove, preparada, preocupada pel present i el futur del seu poble i del nostre Poble. Quan veus gent així t'identifiques de seguida. Són com tu mateix. També allí vam seure a taula després de l'acte i vam xerrar molt i bé. També, perdoneu per ser tan pesadet, van parlar dels articles, tinc un fan a l'Alcora. Veges tu! Esta finestreta de Mediterráneo s'obre en més cases de les que pensava, i m'hi deixen entrar, fumat i tot.
Gràcies de nou. Esta vesprada Sant Antoni a la Marjaleria i Bèsties de Foc (i fum) al Grau. Per la nit La Pergola. Gaiata. Un esclat de llum sense foc, ni fum! Ja era hora!