L'altra nit, vaig assistir a la presentació del col·lectiu del BLOC a L'Alcora. És un grup de gent al que acabava de conéixer i en qui ja em reconeixia. Gent jove, il·lusionada, amb inquietuds socials diverses, i un denominador comú, és preocupen pel seu poble, i pel nostre Poble. El mateix que em passa a mi. A l'hora de tornar a casa, ens vam trobar amb un problema d'intendència. Jo no tenia lloc a cap cotxe. Qui m'havia pujat havia marxat ja. Un cotxe estava ple. I Miquel, que anava sol, havia de dur un faristol gegantí. Després de jugar al cub de Rubik amb seients i faristol, vaig aconseguir un lloguet, a condició de no moure'm gaire. Vaig haver de riure. Pensava en com fan les campanyes els dos partits més grans, amb els mitjans que tenen. Empreses de publicitat, mítins amb una estètica cada dia més americana, televisions, cotxes per als candidats, assessors d'imatge, caps de premsa. I jo anava allí, atapeït contra el seient de Miquel, i amb un faristol absurd pegant-me colpets al muscle.
Vaig recordar aquella mítica serie d'Hombre Rico, Hombre Pobre amb un desllavassat Peter Strauss i un Nick Nolte que apuntava maneres de l'excel·lent actor que és. Reia tot sol per baix del nas, pensant que podríem fer una paròdia per al youtube que es diguera Candidat Ric, Candidat Pobre.
Jo m'hi prestaria gustós i divertit, però em tem que els meus adversaris tinguen altres referents. Intuïsc que Calles, amb això que diu ell sempre de "los Fabra", deu ser més fan de Dinastia. I a l'actual alcalde, més que de series el veig fan d'una pel·licula, El club de los poetas muertos, metafòricament parlant, ben evidentment.
23 comentaris:
igualet que el presi que va en Mercedes. Ànim Enric.
igualet que el presi que va en Mercedes. Ànim Enric.
No, si jo estic molt i molt animat. Ja veieu que m'ho prenc de broma. Ells tindran més mitjans, però no crec que tinguen una gent tan valuosa com la que m'acompanya a mi. I ho dic sense despreciar res ni ningú. Conec gent del PP (com en conec del PSOE) que són bellíssimes persones, que creuen en el que fan, i que treballen honestament pel que represente el seu partit. No és que la nostra gent siga estupenda i la d'ells un desastre. No. Ells tenen gent molt preparada, fantàstica. Però nosaltres també. La diferència, per mi, te a vore amb la fredor d'una maquinària perfectament engrassada, o la proximitat artesana del que nosaltres fem.
Si he d'elegir entre la tècnica i preparació del millor equip de futbòl del món, o un golet solitàri i de puta xamba del Castelló. Em quede amb el Castelló. Em dona calfreds, que un bellíssim gol de Ronaldinho no em trasmet. Tot i que li reconéc el merit i l'art.
Pues si no llega a emocionarte un gol de Ronaldinho es que no sabes mucho de futbol!!!!!!!!!!!!!!!!
Poco no, poquisimo. No en se gent de futbol. Clar que pot emocionar-me un gol de Ronalidinho, o d'un altre jugador amb tocs genials com ell. Però ja m'has entés. Una cosa és admirar l'art del gol de Ronaldiho i l'altra, he de reconeixer-ho, és que m'emocina un gol mig ensopegat d'un davanter de Castelló.
De totes formes reconec que l'exemple no era bo. Em referia a alguna cosa tecnicament freda, i Ronaldinho i el seu futból, és qualsevolcosa menys fred.
Enric estic desabut. M'has deixa't sol a Madrid. Que serà de mi a terres de castella? Amb quí soparé a un mexicà ple de espaldas mojadas al mitic Chueca? . Amb quí riuré a una taberna irlandesa quant posen un gin tonic sense tònica?
Axó no pot ser. Protestaré a Morera quant apareixca amb Panyella i el assesor Romero. Per cert, aniràn acompanyats de la Albiol i la Marcos....?
Replanteja la teva decissió, Enric.
Vine a Madrid.
Son massa baixes del any passat.... no venen la feliç parelleta, la regidora prenyada, la assesora de la passió per castelló..... i tu, també m'has traït!!!!!!!!!!!!.
Feia temps que no et deixava un missatget. El millor de tot és que us imagine a Miquel i a tu, efectivament, jugant al tetris per tal de cabre al cotxe.
Quan sigues alcalde, que ho acabaràs sent, potser vages més ample però estic cobençut que tot i així no tindries inconvenient d'anar de nou contra el seient de Miquel tantes vegades com calguera per donar suport a algun col·lectiu. Crec que una de les coses que la gent més pot valorar de la nostra gent és aixó, la nostra humiltat.
Som gent de poble, fins i tot els migouets i els orelluts, de poble gran però de poble igualment. I això dona caràcter.
Ànim que queden 4 mesos!
Com sé que a aquest bloc entra gent de molts pobles des d'ací volia felicitar a la gent del BLOC de Xàtiva per la seua valenta decisió de presentar-se com una opció netament nacionalista al igual que també ho havien fent a molts altres pobles com Alcoi, Ontinyent, etc..... o Castelló per dir-ne més i fins i tot Torreblanca malgrat a qui tenen per allà. Endavant BLOC.
Home, Pere, em pensava que ja no em volies. T'assegure, que seguiré anant als col·lectius, i que quan siga treball de partit, no hi aniré en cotxe oficial. Això si, procuraré agarrar el meu per si de cas.
Estimat anònim fiturero,no puc anar a Madrid. Se que a més a més, eixa fira de vanitats en any electoral és d'allò més abellidora. Fotos, tv, entrevistes... Però com diu aquell de forment ni un gra. Al final, faré més faena a Castelló que passejant per allí, que això si que és una passarel·la de "pijos" i no l'AVE com deia la sòcia. Però que conste que no en tenen la culpa ni Morera ni Panyella ni Romero. Sapigues que tot en la vida no es pot tindre. Este cap de setmana li vau fotre els tres punts al Madrid, i damunt vols anar allí a riure? No van tindre prou amb el gin tonic? Jo també trobaré a faltar el teu somriure, tot i que la memòria és selectiva. Recordes l'any més divertit, però oblides on em vas portar a sopar el primer any? De poc no m'engarrofe de vore aquell balcó que m'obligava a pensar en el President Pujal pegan saltets, criatura. Això per no parlar de la visita al tanatori radiofònic! En fi, que tens una miqueta de raó i te'n dec una! Anire'm al "tropibamba" a ballar amb els ñetas i els king africa eixos d'Alcorcón
Enric:
Estoy de acuerdo con el comentario de Srta.RockandRoll. (por el tema Ronaldinho).
Yo por si acaso, añado que puede que sepas mucho de futbol, pero no te gusta el arte. (futbolístico).
Ves que bonito es este Blog. Se opina de todo.
Saludos.
Perdó, perdó, perdó, perdó. Mai més tornaré a posar un exemple sobre futbòl!. Jo no n'entenc gens ni miqueta. Com ha quedat demostrat. Les jugades de Ronaldinho em poden fer flipar, són espectaculars i malabars. Demane perdó als ofesos. La sort que tinc és que ma mare no entra en el bloc, o seria home mort. Ella te posters del barça per tota la casa, i pot recitar "de carrerilla" l'alineació del Barça infantil B. És una fanàtica de les grans.
Fins al Barça han jugat futbolistes de Castelló com Ferrer.
Castelló a primera i que tremole el Barça i Ronaldinho.
Sempre he sigut seguidor dels dos equips millors, el Barça i el Castelló.
Per un moment, vaig pensar que et tocava baixar de l'Alcora en taxi(l'haguerem pagat entre tots...).La situació era divertida, un cotxe amb 5 persones, l'altre que pareixia el camió de les mudances i el senyor Nomdedéu al mig la plaça sense saber que fer amb ell.
Però,una vegada més vam demostrar que al BLOC, sense mitjans, sense recursos, però amb esforç (clavar-te allí dins, tela...) i imaginació som capaços de tot i més.
L'anecdotari el tenim ple. Recorde el "cotxe-avió" de don Rafael Menezo quan vam fer la campanya al Senat...Anavem com a "figues en cofí" i això que eixe cotxe és gran.
Peró nosaltres n'erem molts treballant i desplaçant-nos per fer-li costat al candidat, com farem ara. En serem molts al teu costat, treballant amb tu,amb els mitjans i els recursos que tinguem, però amb il.lusió, amb convenciment, perquè ens creiem el nostre projecte per a la nostra ciutat,la xafem cada dia, la vivim,la patim i la gaudim. Ens creiem el nostre projecte perquè l'hem fet nosaltres.Sense "negres" (enteneu-me)que ens escriguen ni una ratlla.
No vaig a donar-te ànims, sé que en tens i molts,com tots nosaltres
Ui! Jo en recorde moltes d'anecdotes. Però molt especialment la de les municipals del 2003. Romero, el nostre candidat d'Orpesa ens havia demanat que anarem al seu mitin. Toni estava en una entrevista no recorde en quin mitjà, i es va allargar i allargar. Era impossible que estiguerem a temps. Vam ixir en el cotxe de Falo (novament) i pitant cap Orpesa. El rellotge ens deia que el mitin tenia que estar a punt de finalitzar. Quan per fi vam trovar el teatre, Toni va saltar literalment en marxa del cotxe, jo espantat vaig saltar darrere pensant que s'havia fet mal. Toni corria, jo l'empaitava. Vam entrar al teatre per un lateral, ple de gom a gom, Romero estava lívid disculpan-se per la nostra absència i donant per conclós l'acte. Quan se li enllumenà la cara en vore a Toni. Era, salvant les distancies, com quan als apostols se'ls aparegue el "nostre senyor" resucitat. Toni va pujar a l'escenari, i sense ni tan sols deixar de correr va començar a parlar. Va ser, amb molt, el millor dels mitins que li he sentit a Toni. I n'he sentit molts. La gent es va alçar a aplaudir d'una forma generosa. Tu hi eres, crec. No?
Tres, dos, un....
Com si d'una carrera de 9000 metres es tractara; pels carrers de Castelló s'olora un suau però a la vegada estrany olor a campanyes electorals; el tret d'eixida ja l'han donat i avui més que mai es nota i palma l'ambient electoral per tot arreu del poble. I si, dic poble perquè al fi i al cap en tenim aquest sentiment, tenim les costums i tradicions de poble; ens coneixem, sabem les deficions electorals de les famílies més conegudes (o arrelades). Al mateix temps volem ser ciutat, ciutat innovadora, renovada, tecnòlogica...
Les campanyes han començat a fer ressó; ja es parla que si Calles, que si Alberto, que si Nomdèdeu, que si la xiqueta.... tot són comentaris, comentaris deguts a la presència en la seua majoria d'aquests polítics no habituals a les tertúlies de barri o als locals d'oci.
Els del PP més mudats que de costum i passejant pels carrers parlant en un, en l'altre ( a vegades poses l'orella en les converses i semblen ser molt absurdes)vaja diguem que fent posicionament per seguir captant a la gent, i això és el que veem però no vull pensar com serà la seua presència en les associacions rumanes, segurament en tindran a un concejal guardant el torn día i nit!!
Els del PSPV prou tènen en donar a conèixer al seu candidat, així que un día com ahir es van dedicar a passejar i entrar en tots els comerços i presentar-se a la gent, d'això es diu campanya a peu. Una persona molt ben ataviada, molt ben acompanyada per gent de sobra coneguda i estimada, i amb gran estil: educat, simpàtic, atent, preocupat... D'això en va dir el ex president de Catalunya la gran campanaya electoral, vos explicaré per què: el president Pujol es va dedicar en cos i ànima a passejar per tots els indrets de Catalunya i conèixer a tots els pobles, quan a l'any següent tornava s'arrecordava de tot el que passava i li havíen demanat, d'aquesta manera (a més d'unes altres) Pujol va aconseguir ser durant molt de temps ser President. Això només és degut, a la importància que la societat dona a sentir a un polític proper.
D'altra banda, hem de parlar d'EUPV, sorprendentment, la candidata (véase la xiqueta) es va mostrar receptiva a tota la joventut freqüentant un pub on si no fos per la posició que ocupa i la necessitat de vots que té no haguera entrar en la seua vida, ja que no l'àmbit del local no segueix massa les seues ideològies ni tampoc el seu ambient...
Als del Bloc no he tingut ocasió de vore’ls en plena campanya…
Increïble però dona la sensació que la campanya ens fa a tots més solidàris, més atents, més preocupats... sembla que estiguem en Nadal on tots ens tornem solidàris amb els saharauis i sí per als polítics de Castelló estem en Nadal.
PVS
Bonic. Un text bonic. I encertat. Ja ens voras fent campanya de proximitat. Però segurament no cridarà gaire l'atenció, simplement perquè no sera extranys vore'ns en tal o qual pub, o en aquell establiment, perquè nosaltres més que campanya de proximitat fem política de proximitat. Si vaig a la Pacheca, ningú no es sorprendrà gaire, Ximo en cridarà pel meu nom, em preguntarà per la meua dona i sense dir res sabra que vull prendre. Tampoc no sorprendrà vore'm al teatre o a la cua del cinema. I vaig amb freqüència. Ni comprant a les botigues del meu barri. Per mi la campanya electoral serà intensificar la meua vida privada. No m'hauré de fer passar per allò que no soc.
jjej, era una broma! Viva el Barcelona y viva el Castellón (aunque no haya tantos motivos para vitorearlo, es el nuestro así que igual hay que apoyarlo más!)
mare de déu la que has organitzat. jeje
Quina gràcia de post. La veritat és que fer campanya a un partit com el nostre és molt divertit. Els cotxes particulars es converteixen en miniseus. Per la carretera ens podem reconeixer perquè pel maletero sempre guaita algun cartell, alguna vietnamita, o qualsevol cosa d'eixe estil. No saben el que es perden la resta de partits. Nosaltres és que tampoc sabem fer campanya d'altra manera... Com algú va dir una vegada: "Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit" (però per desfer-lo és millor convidar a algú ;p ). Besets!
Ei Sar, m'agrada vore't pel meu bloc. Si, ens agrada fer-ho així, la veritat. Jo no em trobaria còmode si algú em fera l'agenda i els discursos. Crec que la nostra naturalitat en les formes de fer i dir, ens diferencien positivament d'altres partits. Que visca la diferència!
Ei Sar, m'agrada vore't pel meu bloc. Si, ens agrada fer-ho així, la veritat. Jo no em trobaria còmode si algú em fera l'agenda i els discursos. Crec que la nostra naturalitat en les formes de fer i dir, ens diferencien positivament d'altres partits. Que visca la diferència!
Per cert, PVS, l'altre dia parlava de Ximo de la Pacheca, i resulta que està operat d'una fractura de tibia i peroné, d'una caiguda de la Harley.
Si ja ho s'havia, encara que no freqüente massa el seu pub, ja saps ací ens coneixem tots, però sembla que ja està prou bé!El risc de les Harleys sempre és el mateix. Jo el vaig veure divendres i anava bé!
Publica un comentari a l'entrada