En els darrers mesos la tensió política ha augmentat d'una fora alarmant. Fa la sensació que per alguns, tot val. S'han llançat per un tobogan de desqualificacions, que ningú no sap on pot anar a parar. Uns i altres busquen la formula per seguir colpejant l'adversari en recerca de l'OK del seu electorat que és com el KO de l'electorat dels altres. I jo no crec que siga bo. No ens convé la tensió. Socialment vull dir. Posa en perill la convivència, i castiga al sistema.
La deriva és evident. Hem passat del negre de Peonia als Peones Negros. I francament, no és una bona cosa.
Per això me n'alegre que haja arribat la Magdalena. Espere que servisca per apaivagar els ànims. Hauria de ser temps de festa, de diversió, de conversa amable. Estos dies els diferents mitjans organitzen tertúlies informals als hotels i les places de la ciutat. Els polítics correm d'u
n lloc a l'altre, a fer-se una foto amb uns, a prendre una copa amb els altres, a provar el pernil de no se qui, o el ja tradicional arròs del Levante-EMV. Espere que Alberto Fabra no es disfresse de Carpanta i es menge tots els canapés. Si ho fera s'engreixaria més que el cens electoral de Cabanes, Argelita i Vall d'Alba junts. Però no crec, en l'últim episodi de Mortadelo, es va vestir d'Arguiñano i va esbudellar un pobre pollastre davant dels objectius. Segur que ara només menja el que cuina ell.
En qualsevol cas, està bé que estos dies ens dediquem a menjar, a vore si tots recordem que amb la boca plena no es parla, i el silenci forçat, servix
per que les coses tornen al debat seré. Així ens estalviarem declaracions com les del representant de NNGG, que pel que sembla, deu creure que un home il·lustrat és un tipet ple de tatuatges. Pobre PP, si el seu "dofí" és una "sardina". Algú hauria de dir-li que abans de llegir el Princep de Maquiavel, hauria d’entendre el Petit Princep de Saint Exupery.
En fi, que passen bones festes.
La deriva és evident. Hem passat del negre de Peonia als Peones Negros. I francament, no és una bona cosa.
Per això me n'alegre que haja arribat la Magdalena. Espere que servisca per apaivagar els ànims. Hauria de ser temps de festa, de diversió, de conversa amable. Estos dies els diferents mitjans organitzen tertúlies informals als hotels i les places de la ciutat. Els polítics correm d'u
n lloc a l'altre, a fer-se una foto amb uns, a prendre una copa amb els altres, a provar el pernil de no se qui, o el ja tradicional arròs del Levante-EMV. Espere que Alberto Fabra no es disfresse de Carpanta i es menge tots els canapés. Si ho fera s'engreixaria més que el cens electoral de Cabanes, Argelita i Vall d'Alba junts. Però no crec, en l'últim episodi de Mortadelo, es va vestir d'Arguiñano i va esbudellar un pobre pollastre davant dels objectius. Segur que ara només menja el que cuina ell.En qualsevol cas, està bé que estos dies ens dediquem a menjar, a vore si tots recordem que amb la boca plena no es parla, i el silenci forçat, servix
per que les coses tornen al debat seré. Així ens estalviarem declaracions com les del representant de NNGG, que pel que sembla, deu creure que un home il·lustrat és un tipet ple de tatuatges. Pobre PP, si el seu "dofí" és una "sardina". Algú hauria de dir-li que abans de llegir el Princep de Maquiavel, hauria d’entendre el Petit Princep de Saint Exupery.En fi, que passen bones festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada