El Corte Inglés és el gran magatzem de referència. Va inventar el dia del pare, per tal que els fabricants d’aquella pudor embotellada que és diu Brumel, puguen vendre l’excés d’existències. És eixe magatzem, i no Botticelli i la seua Venus, o la simfonia de Schumann qui marca el inici de la primavera. Abans, la primavera evocava aquell crit de llibertat que va produir-se a Praga quan la guerra freda, i que van ofegar el comunisme i la invasió russa. A Praga espera ara impacient la primavera i els primers raigs d’un sol mandrós, l’amic Peralta.Hui, quan El Corte Inglés decreta el canvi d'estació, pots acudir, corre cuites a comprar pràctics objectes de la Xina de quan la dinastia Quing. Poc més. Ja no hi ha poesia!
Diumenge vaig vore a la tele com el magatzem escenificava el final de les festes. Els empleats s’apressaven a despenjar garlandes, boles, estrelles i lluentons; i substituït tota eixa parafernàlia pels cartells anunciant les rebaixes. Quina gran metàfora de la vida política! Finiquitat el Nadal, els politics correm a desar en una caixa de cartró tots aquells estris festers que no gastem al llarg de l’any. Els bons desitjos, l’exaltació de l’amistat, el bon rotllet, el somriure permanent... I obrim l’altra c
aixa, la que posa “rebaixes” i comencem a traure’n ara que venen eleccions. Rajoy diu que rebaixarà els impostos per compensar els que augmenta Alberto Fabra. El PSOE subvenciona fills, emancipacions i tot el que puga votar. Uns duran l’AVE en 6 anys, els altres ho rebaixen a 5. Han arribat les rebaixes! Ho diu El Corte Inglés. A vore si també rebaixem el quilets de més que hem guanyat amb tanta festa.
9 comentaris:
Fem apostes? A veure qui posa més ordinadors per alumne
Guanya extremadura. Allí, amb els nostres impostos ja en tenen un per aula. Sona dur, però no ho dic només jo. El Sr. Pedro J. Ramirez ho va explicar amb tot luxe de detalls en un dinar al que vaig assistir.
Explicava (ho he dit en algun post anterior) com el País Valencià és contribuent net a Espanya. Com ací és molt més car viure, i com en llocs com extremadura, porten anys i anys rebent ajudes, tenen un millor sistema educatiu que ací, etc.
I a sobre durant anys hem hagut d'aguantar a Rodriguez Ibarra dient que els nacionalisme som insolidaris. Que no entenen com podem plantejar reivindicacions nacionals, quan "las naciones no pagan impuesto de la renta, lo pagan las personas". Però Extremadura ha rebut subvencions (no inversion) a fons perdut d'impostos recaptats parcialment al nostre país, i singularment d'Europa.
N'hi ha d'ell que no té vergonya, i Rodriguez Ibarra, un dels socialistes més jacobins, n'és un.
algu te un decim preiat de la loteria?
Mira Enric, aquest comentari em pareix un mica fora de to, amb tot respecte i entenent perquè ho dius. Si el Rodríguez Ibarra, que no és que em caigue massa bé, aconseguix per als seus el que pot, doncs, molt bé per ells. El problema el tenim nosaltres ací, no culpem als altres i crec que, en gelat, tu veus això més clar que jo. Després, no conec personalment Pedro J. però d'ell em refie ben poquet, em dóna igual si va de cara com si va de cul.
I açò dels ordinadors, et diré que no sé el que ells (Extremadura) han tret d'Europa, però si et dic que ells van apostar molt fort des de ja fa uns anys en el tema del programari lliure i això segur que s'ha vist recompensat des d'Europa. El que és una realitat és que el PL suposa un estalvi en llicències que pot revertir en una economia local de programari i serveis al voltant, si es recolça adequadament i si no es pren com l'última moda a la que "me apunto para ser más guai". En última instància, "Programari lliure per a una societat lliure".
Per cert, quan es podrà disposar de les bicis?
sobre les bicis no es sap res. diuen que a meitat de gener. jo també tinc pagat el carnet i estic com la resta de ben intencionats. esperant i a peu.
Sobre això d'Extremadura. Anem a pams. Nacho, tu pots dur l'aigua al teu molí si vols, però no parlem de programari lliure, que és un altre debat molt interessant. Parlem d'inversions de l'estat en unes comunitats o en altres. Parlem de producte interior brut. Parlem d'impostos. Parlem de solidaritat. I parlem de la cara tan dura i el cinisme que té Rodriguez Ibarra, que diu que les comunitats no paguen, però que accepta que la seua cobre com a tal. Parlem d'això. I no li tire la culpa a ell. Si mires amb atenció el que he escrit, voras que és una reclamació històrica del nacionalisme. Dic que no és just, que uns paguem més que els altres, i que eixos altres tinguen millors serveis. És culpa només d'Extremadura? En absolut. La seua culpa és la mateixa que la d'Andalusia (i parle d'economia). Porten decades rebent fons de compensació d'ací i allà, i la seua situació econòmica no ha millorat. No creen llocs de treball al mateix ritme que el País Valencià, pose per cas, malgrat que reben moltes més inversions de l'Estat. I eixos diners en part eixen d'ací. Clar que hem de ser solidaris. Sempre dic el mateix, inversions si, subvencions no. Si invertim en millorar les condicions de vida d'altres països o zones, jo content, però vull vore resultats. No puc transferir fons constantment i que no genere riquesa. Només serveis. I que eixos serveis que paguem nosaltres siguen millors que els que nosaltres rebem. Hi ha una part de culpa important en el govern valencià? Evident. PEr que gasten centenars de milers d'euros en parafernalies i coses que no generen qualitat de vida, mentre tenim un sistema educatiu precari, que només salven el professorat. El mateix de la sanitat pública. Eixa és la cosa. No el programari lliure. De veres.
Sobre Pedro Jota, només diré que a mi m'agrada tan poc com a tu. Però jo tinc l'obligació d'escoltar el que diu tothom i analitzar-ho. I les xifres que ell va donar, quadren amb les del ministeri d'hisenda. Quadren.
Y lo que tú pagas al Estado resulta suficiente para costear todos los servicios públicos que recibes?
Los ricos, da igual donde vivan, son los que pagan más de lo que reciben. Los menos ricos puede que paguen igual que lo que reciben. Los menos pudientes, ésos, son los que reciben más de lo que pagan.
Tienes un discurso rancio y retrógrado, que sería comprensible en un señorito con cortijo del siglo XIX, pero grotesco para quien dice vivir con lo puesto.
P.D. Perdón, se me olvidaba una perla:
Oí decir una vez a un nacionalista de postín que, porque no era gilipollas, creía en la SOLIDARIDAD ... siempre, claro está, que “los suyos” obtuviesen de “los otros” más que la media (¿?) ...
Toma ya ¡
¿Es compatible la inteligencia humana (en su más noble sentido) con el nacionalismo?, ¿o se trata solamente de listillos?
com és l'onomatopeia d'un que xiula avorrit de sentir bajanades?xiiiiu, xiuuuu?
Publica un comentari a l'entrada