Fa uns dies vaig publicar a este mateix diari un article titulat “BIG BROTHER” on intentava posar negre sobre blanc, i amb alguns exemples, l’estratègia popular de manipular les paraules de l’oposició, i perdre el cul per anar a explicar-li-les a les associacions o persones implicades. Això si, passades prèviament per la batedora popular que converteix en digerible qualsevol mentida o exageració malintencionada, per absurda que esta siga.
Hui toca la segona entrega. Per al PP fer-li oposició a l’oposició és més senzill i menys compromès que governar bé. Per això, si s’hi fixen, una part fonamental de declaracions institucionals, no són dedicades a explicar la seua gestió al cap davant del govern, sinó a criticar a l’oposició per criticar-los a ells.
Esta mateixa setmana hem vist un cas paradigmàtic. Vaig celebrar una roda de premsa on explicava que un seguit d’indicis, documents i manifestacions del Director Territorial de Transport, Sr. Dómine i el Vicealcalde Sr. Moliner; deixaven clar que anava a produir-se una completa remodelació de la plaça Cardona Vives. Com a sobre, l’empresa que està elaborant el Pla de Mobilitat, proposa eixa plaça com un emplaçament privilegiat per fer-hi una estació d’autobusos per a Benicàssim, Almassora, el Grau, i les línies urbanes que hi tinguen correspondència, és més que plausible un remodelació a gran escala.
Ho vaig explicar i vaig advertir que la zona verda que hui hi ha a la plaça podria córrer perill, i vaig avançar que formularia les preguntes oportunes en la comissió corresponent. Que volen? Ens fa temor que el TVRCas acabe sent el cavall d’Àtila, i arrase tota zona verda que trobe al seu pas.
La portaveu adjunta, la Sra. Gallén, va comparèixer davant els mitjans i va dir que jo “habia cometido una desfachatez”. És una de les coses més simpàtiques que m’han dit des que sóc regidor. En valencià és menys agressiu. La Sra. Gallén diu que sóc un descarat, el que em deia la iaia, quina gràcia, no?
També diu la regidora que el que he fet és una deslleialtat. No és cert. Sóc lleial a qui he de ser-ho. A la meua ciutat, al meu partit, als nostres lectors, a la institució on treballe. Però la lleialtat no té res a vore amb el que estem parlant. Si la Sra. Gallén m’hagues dit en un ascensor i a soles “saps Enric, anem a remodelar la plaça, i talarem els arbres”, i jo ho explicara, aleshores si que seria deslleial. Però no recorde haver estat mai sol en cap ascensor amb la portaveu adjunta. Persona a qui aprecie, i a qui reconec una carrera meteòrica. Però des de l’estima que li tinc, em permet recordar-li que tots els meteors acaben estavellar-se. Sovint contra terra. De vegades contra el seu propi sostre.
Jo no sé si ella ho recorda, però quan en nom del BLOC vaig ser el primer en qüestionar el pas del TVRCas per dins del Ribalta, el Vicealcalde, va criticar que em queixara “massa tard”, quan el projecte ja està en marxa. Ara, em critiquen perquè diuen que he corregut massa. Que encara no està clar. I que en qualsevol cas (gràcies Marta per confirmar els nostres temors) seran unes marquesines per a les parades de bus i poca cosa més.
El que volen queda clar. No hem de parlar ni massa tard, ni massa prompte. No hem de parlar. Doncs no callaré!
Hui toca la segona entrega. Per al PP fer-li oposició a l’oposició és més senzill i menys compromès que governar bé. Per això, si s’hi fixen, una part fonamental de declaracions institucionals, no són dedicades a explicar la seua gestió al cap davant del govern, sinó a criticar a l’oposició per criticar-los a ells.
Esta mateixa setmana hem vist un cas paradigmàtic. Vaig celebrar una roda de premsa on explicava que un seguit d’indicis, documents i manifestacions del Director Territorial de Transport, Sr. Dómine i el Vicealcalde Sr. Moliner; deixaven clar que anava a produir-se una completa remodelació de la plaça Cardona Vives. Com a sobre, l’empresa que està elaborant el Pla de Mobilitat, proposa eixa plaça com un emplaçament privilegiat per fer-hi una estació d’autobusos per a Benicàssim, Almassora, el Grau, i les línies urbanes que hi tinguen correspondència, és més que plausible un remodelació a gran escala.
Ho vaig explicar i vaig advertir que la zona verda que hui hi ha a la plaça podria córrer perill, i vaig avançar que formularia les preguntes oportunes en la comissió corresponent. Que volen? Ens fa temor que el TVRCas acabe sent el cavall d’Àtila, i arrase tota zona verda que trobe al seu pas.
La portaveu adjunta, la Sra. Gallén, va comparèixer davant els mitjans i va dir que jo “habia cometido una desfachatez”. És una de les coses més simpàtiques que m’han dit des que sóc regidor. En valencià és menys agressiu. La Sra. Gallén diu que sóc un descarat, el que em deia la iaia, quina gràcia, no?
També diu la regidora que el que he fet és una deslleialtat. No és cert. Sóc lleial a qui he de ser-ho. A la meua ciutat, al meu partit, als nostres lectors, a la institució on treballe. Però la lleialtat no té res a vore amb el que estem parlant. Si la Sra. Gallén m’hagues dit en un ascensor i a soles “saps Enric, anem a remodelar la plaça, i talarem els arbres”, i jo ho explicara, aleshores si que seria deslleial. Però no recorde haver estat mai sol en cap ascensor amb la portaveu adjunta. Persona a qui aprecie, i a qui reconec una carrera meteòrica. Però des de l’estima que li tinc, em permet recordar-li que tots els meteors acaben estavellar-se. Sovint contra terra. De vegades contra el seu propi sostre.
Jo no sé si ella ho recorda, però quan en nom del BLOC vaig ser el primer en qüestionar el pas del TVRCas per dins del Ribalta, el Vicealcalde, va criticar que em queixara “massa tard”, quan el projecte ja està en marxa. Ara, em critiquen perquè diuen que he corregut massa. Que encara no està clar. I que en qualsevol cas (gràcies Marta per confirmar els nostres temors) seran unes marquesines per a les parades de bus i poca cosa més.
El que volen queda clar. No hem de parlar ni massa tard, ni massa prompte. No hem de parlar. Doncs no callaré!
16 comentaris:
Enric... a tu no t'han tocat deu números a la loteria? No t'han tocat dos milions d'euros? El teu "company" Fabra no t'ha convidat a res? Per cert, a qui es telefona per a netejar diners quan no sap com i fer que la gent crega que t'ha tocat tot en la loteria? Hi ha molta gent imbècil...
jo no jugava. Per la resta, em preguntes com és comét un delicte? No ho sé. Mai no n'he comés cap.
I no dius res sobre el teu "company"? Et sembla normal? Creuen alguns polítics que som tots subnormals? Et quedaràs en la cadira sense dir-li res sobre açò? Et pareix normal? No et sembla que açò és una monarquia bananera i lamentable?
Moltes preguntes Enric, moltes!
En este bloc opine sobre política. No sobre "negocis famniliars". No se el que creuen alguns polítics, jo crec que tu no t'ho creus. El mal no és tindre moltes preguntes, és no tindre respostes. Si tens les respostes t'acompanyaré gustós als jutjats. Però allí no podràs dir-te rasputin, hauras d'ensenyar el carnet d'identitat. No és el mateix dir una cosa des de l'anonimat, que donant la cara. I com jo la done...
Des de tot el meu respecte per a vostè (no per al seu company), com vostè comprendrà jo no tinc les eines ni els diners i sincerament, Enric, pensa vostè que un treballador amb quatre euros al banc com la immensa majoria tindria collons a fer-ho? Jo ja sé que vostè també deu tindre por, però com ens eixim de tot açò.
Jo crec que per a açò calen tantes proves com per a saber que el PP va mentir aquell 11 de març per a manipular el vot, com fa sempre.
Ara, un tio com el Fabra amb tota la barra ens vol fer creure que li ha tocat això netament en la loteria.
Doncs, com a mínim, si més no, jo tinc el meu dret a no creure-m'ho, dic jo. Però el que tracte de saber és... i vostè? en qui tants castellonencs han confiat, vostè s'ho creu Enric?
Moltes gràcies.
Clar que té dret a no creure's res. I jo tinc dret a parlar del que crec oportú i a pronunciar-me o no sobre presumptes delictes, que com el que vosté imputa, en funció de les probes. I francament, no en tinc cap. Ni és el meu treball. És treball de la fiscalia. Sempre he dit que a Carlos Fabra se l'ha de guanyar a les urnes, que la seua gestió al capdavant de la Diputació dista molt de ser modèlica, útil i bona. Però amb massa freqüència, l'oposició ha preferit obviar eixa gestió i confiar en que el jutjat els hi lleve un contrincant.
Que el jutjen, i si és culpable, que el tanquen. Però mentre, des de la política hem de desmontar eixa imatge basada en el no res, de que és un gran gestor i que la "provincia" ha avançat molt amb ell. I hem de desmontar-ho perque és fals. Jo sóc regidor i em dedique a això. Si vulguera perseguir delinqüents em faria fiscal o superheroi.
Amb tot el respecte, raputin. I no es tracta de tindre por. Jo no en tinc. És tracta de responsabilitat i de com entenc el meu treball públic.
si tinc proves, d'este o qualsevol altre delicte acudiré al jutjat. Mentre, intentaré demostrar que el PP no és la millor opció de govern.
I si no en té proves per què no les busca? Lluite, de cor li ho dic, per molts treballadors nugats del coll amb collar de gos com hi ha a Castelló, amb família, hipoteca i fills, que no som bobos i que hem de tragar les malifetes d'aquesta gentola.
No pretenc que es convertisca en Jesucrist superstar, però si està en el Bloc supose que serà perquè encara creu en la política, en cas contrari supose que seria del PSOE... o del PP.
Vaja, que veig que no es vol mullar. Deu ser que la cadireta és massa còmoda...
Mire rasputin, no he contestat, precisament perquè estàva en el jutjat. On m'han dut per unes declaracions a una ràdio. Jo em mulle.
I el convide a vindre al despatx el mati o vesprada que vulga. Li ensenyaré el meu compte corrent, seurà a la "cadireta" i ja em dirà vosté sio hi han motius per dier això que ha dit en el darrer missatge.
El convide de veres. Crec que està bé que gent com vosté conega a gent com jo. Hi ha massa malentesos. Alguna gent pensa que els que fem política som una espècie diferent. Vora com no.
Li demane disculpes si li he ofès. No conec més que el que diuen els "mass media" i el que puc llegir ací.
Vaig a pensar-me si accepte la seua invitació.
He reconegut en el missatge que jo sí que tinc por.
Sols li he expressat la meua preocupació perquè pense que l'única esperança d'opinió crítica a Castelló capital a hores d'ara resta en vostè i en el Bloc i en el cas que li puguen fer els mitjans de comunicació.
Accepte cordialment la invitació, sempre i quan ho haja dit sincerament i no per un emprenyament momentani, que tots podem tindre.
Com puc posar-me en contacte personalment amb vostè?
Li desitge molt d'èxit amb aquest procès.
Gràcies i salut.
Hola Enric.
Totalment d'acord amb les teues opinións.
Els polítcs hem de plantejar alternatives polítiques, els fiscals imputar posibles culpables, els jutjes jutjar i la policia detindré a qui haja comés un delicte.
El que no es de rebut es que periodistes facen de fiscals, polítics de jutjes i jutjes de polítics com pasa molt a sovint a este País (i a l'estat).
Per que al final ni es jutjen als culpables, ni hi ha alternancia política, que es el que està pasant actualment.
Enric si pots explica un poc que ha passat al Jutjat pel tema de les declaracions a la ràdio.
Gràcies.
S'han lluit els amics Morera i Panyella recontratant a Carles Mulet al grup de Compromís ( diari Levante d'avui) una persona que va intentar fer tot el mal que va poder al BLOC des de fa molt de temps.
Rasputín, no m'he ofés en absolut. De veritat, i l'oferiment és sincer. PEr contactar amb mi és molt senzil, marque el 010 (telèfon gratuit de l'ajuntament) i demane a qui li passen amb mi. Estic a la seua disposició.
M'agrada coincidir, Joan.
Tonet, sobre el jutjat no és massa important, però venia bé per la conversa amb rasputin. Fa un any llarg, en una tertulia de la ser vaig fer un critica contra determinats representants del moviment veinal de Castelló. Allò va destapara dos dies on tots els mitjans van anar fent crèixer la polèmica (un viatge a Brusel·les). Un dels liders veinals és funcionari, i en mitjans va apareixer que estàva de baixa laboral. Després va resultar que havia demanat l'alta el dia abans d'eixir de viatge però que el seu responsable directe no l'havia entregat per mecanització. De forma que a l'ajuntament constava de baixa. A sobre, l'alta amb data de dia 8 (és un exemple) estava signada pel metge el dia 10! Embolica que fa fort. El cas és que el funcionari que tenia una assignatura pendent amb un periodista concret, el va demandar. Només a ell. No a mi, ni a cap altre periodista, ni alt mitjà, el que demostra una inquina personal contra el periodista en qüestió.I este, va revelar les fonts (cosa èticament reprobable des de la praxi periodistica, segons afirmen tots els periodistes a qui he consultat). No té més importància, només era un demanda, i per tant, anant com testimoni no podien imputar-me. I en qualsevol cas hauria d'haver-me demandat el funcionari, que ja m'havia dit, que ell havia fet seguiment de totes les meues declaracions, i el que jo havia dit en pública era cert. Així, que més enllà d'una xicoteta i amable polèmica amb el jutje per parlar en valencià, tot ha sigut ràpid i senzill.
Només volia exemplificar, que vaig fer la denuncia que vaig creure oportuna. Que vaig dir en públic el que era una critica política justificada i que jo podia provar, i tot i així, encara que siga colateralment, al jutjat!
"El que no es de rebut es que periodistes facen de fiscals, polítics de jutjes i jutjes de polítics com pasa molt a sovint a este País (i a l'estat).
Per que al final ni es jutjen als culpables, ni hi ha alternancia política, que es el que està pasant actualment."
Sí, però l'acció jurídica també és política. Si més no hi ha maneres de sol·licitar investigacions i subratlle "sol.licitar" perquè pense que és molt important.
Ja sé, Enric, que no pots parlar públicament sobre el tema per si et denuncien, com li ha passat al teu company periodista, però... aleshores, com se suposa que ho hem de fer? Se n'anirà aquest caradura amb els seus 2 milions d'euros ben netejats i sense mes? O amb moltes altres coses... Una altra cosa... li envien bombes químiques als jutges que han de jutjar al Fabra... perquè això de la substituta del substitut de la substituta de la...
Ens els corredors no li dius al Fabra que té una mica de barra com a mínim?
Fa cinc anys que sóc regidor. En els quatre anteriors, Carlos Fabra no va vindre a més de 4 plenaris. I sempre o bé va arribar amb el plenari començat o va marxar abans dels precs i preguntes. Ara, com si no està ell no tenen majoria absoluta, ha de vindre, però també marxa d'hora. Jo no he vist mai, MAI, a Carlos Fabra en l'ajuntament, tret d'eixes ocasions. Vull dir que és regidor d'ací però no ho sembla. És una crítica. No coincidim als corredors. Ja m'agradaria, perque voldria dir que ve a treballar. PErò viu políticament a la Dipu, on jo no hi vaig.
Que li diria en privat? Home, si ho dic en públic, deixaria de ser privat, no trobes?
Respecte a tot el procés de Nules diré que és evident que la justicia si no és ràpida no és justa. PErò diré també que els canvis de jutges en el jutjat no són pel fet que estiga allí el tema de Fabra. La llei (votada pel PSOE i el PP) permet que els jutges i jutgeses, demanen canvi de destí als 7 mesos d'haver pres possessió d'un jutjat. El de Nules, és (amb tots els respectes) un jutjat menor, de temes menors (tret d'este), on els magistrats no fan carrera. Qui vol fer carrera, passa per Nules com qui passa per San collonets de les macetes, és a dir, el temps justet. Si a sobre es troben amb este cas, imagina que encara tenen més ganes de fugir. Em preocupa molt, per això he parlat amb gent de la judicatura, amb advocats, i són ells els que m'expliquen això dels 7 mesos, i em diuen també tots, un altra cosa tranquilitzadora. El procés està en marxa, avançat. El canvi de jutge instructor, no atura el procés, que va fent via al marge de qui siga el titular. Els retards (similars als de qualsevol altre procés d'esta complexitat) és fruit basicament de les citacions, i dels testimonis aforats, que tots retarden el més possible la seua compareixença.
És urgent, molt urgent que finalitze la instrucció i es puga jutjar el cas. PErò tinc la sensació que això passarà abans del que alguns creuen, i abnas del que alguns desitgen.
Això de les bombes químiques, més enllà del naranjax, no sé a que fa referència. No ho he llegit. PErò també és de veres, que el Cas Fabra em preocupa, però no m'ocupa. Vull dir, que no he fet un seguiment al milimetre del que es publica. Això voldria el PP. Que m'entretinga mirant un procés en el que dificilment puc influir, en lloc de dedicar-me a fer oposició municipal, defensant el programa electoral del BLOC.
Publica un comentari a l'entrada