És Melania la morellana de Gran Hermano. Com ací tots sou intel·lectuals no ho sabreu, però és un programa d'eixos de la tele que te tanquen a una casa tres mesos i després vas de plató en plató.
A mi me molaria un partit verd i sobiranista, però això no existeix. El més aprop que hi ha és el Bloc, supose. El problema és que manca constantment el discurs verdós en el partit i es primen altres eixos, com el nacional o l'antiPP (res en contra).
Hola Enric, m'agradaria que explicares una cosa: Si lliges els blogs i parles amb la gent, una gran majoria està en contra de la coalició. Com s'explica que només haja hagut un vot en contra i una abstenció en l'executiva nacional? Significa que eixa executiva és molt poc representativa de la realitat? Què passaria si en el pròxim congrés isquera majoria de què no volem esta coalició? El que està clar és que el teu vot sí que refleja la voluntat de la teua comarca. No creus que en política els representants han de representar als seus representats de manera que representen les seues voluntats ben representades?. Açò és com aquell venedor d'un producte que, a excepció d'ell i la direcció de l'empresa no agrada al públic que l'ha de comprar. Com bé suposes, a la llarga fracàs. Però això sí, mentrestant el representant i la direcció de l'empresa ostenten un càrrec a pesar dels pesars. Però… clar, el "futuro –com deia Antonio Molina- muy oscuro". A pesar de tot, ànim. No cal defallir pels presumptes errors dels què dirigixen el partit, perquè potser som nosaltres els equivocats. És molt difícil esbrinar, però m'agradaria saber a ciència certa si eixa forma d'actuar és sincera, o només és per a arribar a cotes personals i egoistes. Jesús
PD: Per descomptat la xica la que està amb tu. A esta classe de reunions ens podries cridar, no?
Enric, quina mena de canvi? Coalició d'elles dos? Coalició de Morera i Melania? Isaura i jo? El que reclama un discurs verd, atent als proxims dies. Jesús: Tingues clar, que este bloc tampoc no és representatiu. Ací escriu qui vol i llig qui vol. El que ací es pot llegir és cert, però no tralladable com a una mena de "referendum intern" d'eixos que tan agraden als nostres socis. L'executiva té uns resultats, i el Consell Nacional uns altres. Si mirem el que vota l'executiva, semblaria que estic sol al partit. Si mirem el que vota el CN diguem que la darrera vegada la cosa va quedar 79-21, si mal no recorde. Ara que passarà? El que els consellers nacionals decidisquen. Així és la democràcia, afortunadament. Jo, evidentment, votaré en contra de finiquitar el tercer espai i apuntar-se a una fracció del segón. Cap sorpresa.
Per què el bloc no és obertament antitaurí? Per què prefereix replegar els vots (que després no replega) a fer un pacte per la dignitat? Per què em sembla que tot açò entre d'altres coses li fa perdre votants (per a partit ambigus la gent ja té el PPsoE!)? Per què els batlles bloquers són tots ultrataurins? Per a que serveixen aleshores les molt "alternatives" candidatures del Bloc al País Valencià? Per a dir "mira que valencians que som que som del Bloc"???
Per ací a les Comarques del Nord no coneixeràs cap" batlle bloquer ultrataurí" per la senzilla raó que no hi ha cap, ni ultrataurí, ni taurí ni no taurí.
"Per què ha de ser el BLOC antitaurí? Per què per a poder ser nacionalista s'ha de ser antitaurí, antiparany, ultraverd, ultraroig i ultratot? Òstia!" Per a poder ser creïble i moralment defensable, no cal ser "ultratot", com tu dius, cal ser europeu, cal ser humanista, cal ser persona! A Europa aquests lamentables espectables estan prohibits, tot i que es feren en un passat. Al Principat hi ha hagut dos collons per a deixar de defensar aquesta festivitat, però ací no hi ha ni un ni mig colló. La repugnant tortura d'un ser indefens és tan lamentable i repugnant com la desídia, el ninguneig, l'apatia, la deixadesa i "el punt mig" en el que molts es troben tan agust. Això no és ser polític, això és ser un cagamandúrries i un aprofitat. Si no hi ha idees en la política, no hi ha res que valga la pena; sols professionals de la política que guanyen un sou situant-se en un punt mig etern. L'únic color possible del futur de la humanitat és el verd.
En rapidíssima resposta a la carta que el senyor Josep Puy va publicar a l'AVUI ahir, en què criticava el capteniment dels que hem firmat contra la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, el president de VNG Amiga dels Animals, Santi Mas, m'envia per Internet la seva resposta: "No cal que s'estranyi Sr. Puy: efectivament, els qui ara protestem contra l'última pel·lícula de Pedro Almodóvar som els mateixos que habitualment ho fem contra les corrides de toros, que de tant en tant ens manifestem a l'entrada de la Monumental, que fem la guitza a les pelleteries i als importadors d'animals exòtics, que recordem a molts ajuntaments la seva obligació legal d'actuar en el tema dels gossos i gats abandonats, que lluitem contra el maltractament d'animals en festes populars, etc... I no només això, sinó que molts de nosaltres també som els qui participen en ONG dedicades a la defensa dels drets humans, com per exemple la campanya d'Amnistia que acaba de salvar la vida de Safiya Hussaini". He reproduït sencer el paràgraf perquè he cregut que explicava tan fidelment el meu propi pensament que no calia reinventar res. Santi Mas parla, em sembla, per boca de molts. I per boca de molts ha de respondre al retret més tòpic i suat que se'ns fa sempre, als animalistes: "Us preocupen dos gats i no la fam al món", o, com diu el Sr. Puy: "¿On queden aquestes queixes quan hi ha una corrida de toros?" Queden en la lluita diària i sovint anònima de molta gent contra la bàrbarie, contra la incivilitat, contra la tortura. I, amb l'experiència de molts anys de complicitat animalista, he d'afegir que no he conegut mai cap persona entregada a la defensa dels animals que no pertanyi a mil organitzacions humanitàries, que no tingui una gran sensibilitat, que el seu codi de valors no sigui exigent. No val intentar matar el missatger amb arguments d'aquesta mena, perquè no se'n sortiran: l'animalisme és, globalment, un moviment molt generós... en generositat. Però, perquè el Sr. Puy ens pugui entendre, o, si més no, tingui més elements per contrastar, i perquè pugui entendre'ns qualsevol altre lector, val la pena que parlem del tema en qüestió, la pel·lícula Hable con ella, de Pedro Almodóvar, i el boicot que molts ciutadans hem expressat a través d'una signatura pública. En aquesta pel·lícula no hi ha escenes de toreig només, sinó que el que hi ha és la mort real i totalment gratuïta de sis toros, amb generositat de plàstica cinematogràfica -procés de tortura inclòs-, i amb una fatxenderia que ha dut Almodóvar a riure's de les lleis que regeixen fins i tot la seva comunitat. Segons l'article 6 de la llei 1/1990 de la comunitat de Madrid, la filmació d'escenes amb animals per al cinema o la televisió que comportin crueltat, maltractament o sofriment requerirà autorització prèvia de l'òrgan competent i que el dany de l'animal, en tot cas, sigui un simulacre. Però resulta que no només no és un simulacre, sinó que el senyor Almodóvar encara se'n fot, a la roda de premsa, quan algú li pregunta per la manifesta il·legalitat de la seva actuació. "Si de petit penjàvem els conills de dos en dos", sembla que va dir, després d'expressar el seu convenciment que tot això dels animals era literalment una collonada. Probablement també percep com una collonada el sistema legal que l'hauria de regir com a ciutadà. No cal dir que, tot i les denúncies d'Amnistia Animal-comunitat de Madrid, ningú no ha obert cap expedient, ni ha posat cap sanció, ni li ha bufat la fatxenderia. Un Oscar, encara que sigui un Oscar de llauna, sempre serà un nivell superior de prepotència... Des d'una perspectiva animalista, ¿per què no demanar el boicot a aquesta pel·lícula? Hi ha una primera ferida: la barreja de l'art amb la tortura, tan recurrent per desgràcia -Hemingway en va fer bandera- i alhora tan pornogràfica. La sang, la tortura, la mort sempre serà plàstica. Tan plàstica com indecent. I ara que a poc a poc es va entenent justament això, que cultura i tortura no es poden barrejar, i les lleis recullen tímidament aquesta sensibilitat -va ser aquesta percepció legal la que va prohibir la mort d'un brau a l'òpera Carmen de Tàvora-, el senyor Almodóvar no només fa efectiva, per pur caprici, aquesta perversa dualitat, sinó que no es conforma a simular-la. Aquesta és la segona ferida: l'alegria amb què necessita matar realment per a sentir-se content. Si el cinema és ficció, resulta evident que la ficció hauria permès imatges d'extrema crueltat -cadascú té la seva estètica- sense necessitar perpetrar-les. Però, com que Almodóvar és el rei del mambo, i de petit els penjava de dos en dos, i se li'n refot que els animals pateixin o no, i com que és un director tan bo que no pot fer ni una imatge que no sigui real -¿també mata dones quan fa veure que les mata?-, ha necessitat imperiosament, l'home, matar sis animals nobles en un llarg i terrible procés agònic. Així les boniques ments que gaudeixen de l'espectacle de la crueltat podran estar contentes: no són simulades. Podran sentir el patiment, tocar el patiment, saber que hi ha hagut patiment. Olé! La tercera ferida és la legal. Els animalistes estem molt avesats a la derrota. No en va, vivim en un país on una festa inculta i cruel es considera d'interès nacional, i avançar en el camí de la defensa dels drets dels animals és feixuc, dur i lentíssim. Però el que resulta una doble derrota és haver aconseguit establir alguna llei decent -i impedir la tortura real d'animals per fer pel·lícules em sembla una clara decència- i veure com els fatxendes de torn la tracten com paper mullat. Encara riu l'Almodóvar. "¿Permiso, yo, para matar seis toros?, ¡de qué!", com riu en Tàvora, com riu qualsevol d'aquests divins la divinitat dels quals està per damunt de foteses terrenals. I, tanmateix, si Almodóvar no rep cap mena de càstig, el missatge és contundent: les lleis sobre els animals importen una punyetera... Per això és especialment greu el que ha fet: perquè, a part de la crueltat, s'ha rigut de les poques lleis que emparen alguna cosa. En fi, senyor Puy i tots els que pensin com vostè. No s'amoïni per nosaltres. Estem tan bojos alguns que no només boicotegem l'Almodóvar i ho fem saber, també voldríem que algun dia aquesta terra no fos regada amb sang torturada. Som els mateixos que estem en moltes altres lluites i que, de fet, lluitem gairebé sempre en la més absoluta indiferència. És una lluita pels animals? No. És una lluita per l'ètica.
Hola anònim animalista. Feia dies que no venies. No pots defensar el que defenses sense dir que si no se't dona la raó, els altres són "aprofitats, cagamandurries" i no se quantes coses més. El radicalisme verbal i bestialista, no et fa humanista precisament.
La provocació sempre té un efecte de qüestionament de les pròpies actituts. Si bé admet que potser no hauria d'haver utilitzat "cagamandúrries", la d'"aprofitat" no la retire. A més a més no he insultat ningú en concret, qui s'identifique, serà per algun motiu. "Aprofitats" sí, perquè en trauen profit i no posen en molt primer lloc la política, sinó el populisme, ja que molts d'aquests regidors sí són antitaurins i fins i tot alguns animalistes, però sols ho confessen privadament. Aquesta dissociació és incongruent, Enric. Ara bé, hi ha algun contraargument per al segon article? Podem entrar en la descalificació de la descalificació de la descalificació, però pense que com que vostè és regidor i uns dels de més responsabilitat dins del Bloc, l'únic espai polític alternatiu apart d'IU, seria interessant que vostè em contestès, ja que, si més no, m'interessa saber la seua opinió, per si acabe votant a algun verd de veritat que es presente per separat o vote nul. No ho tinc clar i per això qüestione i pregunte. Moltes gràcies pel seu respecte, senyor Nomdedéu.
No´sé si té antiarguments. No l'he llegit. M'interessa la teua opinió, no la d'ella. No per res, però si vulguera llegir a Pilar Raola, té un bloc i ho penja allí. Personalment sóc antitaurí en el sentit que no suporte la idea d'una correguda de bous. Mai no he anat a cap. Tinc contradiccions, he corregut bous de vila, i n'he vist algunes vegades. Encara ara, he anat a festes d'alguns pobles i he pujat al cadafal. Cert que més per la companyia que per l'espectacle que no m'atrau. Als estatuts del BLOC no diu res de ser antitaurí, així que supose que no ho som orgànicament. Això tampoc vol dir que estem a favor de les corregudes. A Barcelona no fan bous? Se que s'aprovà la llei. Però...no fan bous? No ho sé, segur que tu estas més informat, però molt em tem que va ser un cant al Sòl. A les comarques catalanes de l'ebre no en fan de bous de carrer? Això no justifica res, però és per tindre-ho clar. Alguna gent, lícitament, dedica molts esforços a un tema concret. L'antitaurinisme, per exemple. I converteix això (important, lícit, magnífic) en el seu leiv-motiv (s'escriu així?). Si esperes eixe grau de coincidència en una organització que te més de 2500 afiliats, i que representa una coscietat on moltíssima gent és taurina i molta antitaurina, no el trobaràs. El BLOC, no és perfecte. Ni és el vestit a mida per ningú. A tu et sembla que qui no et done la raó en este tema (personalment te la done) fa una mena de frau. Ens dius aprofitats o no se que. Doncs bé. El BLOC no considera que ser antitaurí siga un requisit obligatòri per militar o votar. No considera que siga un dels principals problemes del país.
Alguien me puede orientar sobre dónde dirigirme para que me hagan un análisis del agua potable (a ser posible gratis, pero si es pagando, no importa). Es que el Médico me ha recomendado que beba agua mineral, y me ha entrado la curiosidad de saber el por qué de dicha recomendación. Gracias.
"El BLOC no considera que ser antitaurí siga un requisit obligatòri per militar o votar. No considera que siga un dels principals problemes del país."
Bé, per una part ho "entenc", és a dir, considere que és normal dins de la nostra "normalitat social". Ara bé, si un partit polític sols és més del mateix que ja s'hi troba en la societat crec que no avancem molt. Calen els idealistes.
Cal la gent atrevida.
Per això li done les gràcies per la seua valentia, supose que de valentia en valentia ens envalentonarem.
Però bé, si coneix les corrents de pensament animalistes ho entendrà.
El nazisme també hi era a la societat, però la tradició, el costum, el raonament il·lògic de "tothom ho accepta" sols ens deshumanitza i ens deixa a l'alçada del betun com a èssers humans.
Tots tan orgullosos de la seua espanyolitat taurina, o de la seua valencianitat embolaora...
És possible una evolució o al jovent amb estudis, idees pròpies, amb ànsies de canvi social ens caldrà emigrar a països més desenvolupats?
Una última pregunta...
Faria vosté una moció animalista i antitaurina des de la seua regidoria del Bloc? Si vosté és antitaurí... Gallardón també és del PP i va casar dos gais, vosté que és antitaurí, tot i no ser el sentir comú del Bloc podria fer una cosa semblant, no? De nou gràcies per les seues respostes.
Me parece que este animalista, además de serlo es también un trampero. Quiere que Enric conteste en algo en que no es un problema importante en nuestra sociedad. Esto es más bien un problema de humanidad y de conciencia. Recuerdo haber leído que hace un montón de años la iglesia afirmaba que los de raza negra no tenían alma. ¡ Veas tu ¡ ¡los blancos sí ¡ Hoy en día otros dicen que las corridas de toros, y no me refiero a los toros de calle que me encantan, sino a esas corridas que aparte de torearlo con una capa se le pincha con un palo que no corta sino desgarra, se le clavan seis banderillas hechas de hierro del que se oxida, y que no pueden salir pues se lo impide de forma dolorosa esa punta de banderilla inventada para que duela y no salga. Y cuando el toro está exhausto, lo que vulgarmente llamamos hecho mierda, se le clava una espada con chulería torera. ¡Vaya mérito! Y finalmente si el toro no se muere, para evitar su sufrimiento se le da puntilla. ¡Qué gran corazón, darle puntilla para que no sufra! Pues bien, si a los de raza negra eran unos desalmados (sin alma), hoy en día a la brutalidad anterior se le denomina arte. ¡Arte!, que barbaridad. Veas tú, resulta que las corridas de toros tienen algo en común con la música, que SÍ que es arte. La música, como tantas artes más, sí que es un arte y cultura, pues contribuye a volver al ser humano más sensible, más inteligente y más civilizado. La crueldad que humilla y destruye con dolor, jamás se podrá considerar cultura ni arte. La mayoría de los toreros, en un porcentaje altísimo, hace muchos años el cien por cien, provenían de las capas más desfavorecidas de la población, donde la incultura es mayoritaria. He usado el castellano, pues es el idioma de las corridas. Opine Enric que este paranyer no mereix més explicacions sobre este tema Un saludo Jesús
El castellà és la llengua de molts que no estan a favor de les corrides. Considere que això que has dit és absolutament lamentable i rebutjable, i no és "guai", tot i que a tu t'ho puga parèixer.
Sobre amb qui em quedo? a un vilafranquí li fa malt votar una morellana Enric, ho sento...
Sobre si el Bloc ha de ser antitaurí, doncs em sembla clar que no. Perquè del total de votants i militants segur que n'hi ha que ho són i no cal anar molt lluny.
Hola animalista, et note cabrejat. Ja sé, que molts que usen el castellà com a llengua són anti corregudes, com també sabem que al País Valencià hi ha molta gent que parlen de les corregudes com art i cultura. Però resulta que a tu t'agraden les preguntes amb picardia. Et recordes d'aquella pregunta que li van fer a un que li deien com a mi, si era lícit pagar l'impost al Cèsar? Puix tu igual. Però no em contestes si les corregudes són un art o una ciència, la ciència de la tortura. I de pas et continue preguntant: No és veritat que unes hores abans de traure el bou a l'arena el tenen a fosques, perquè a l'eixir, amb el sol i els crits s'aterrisca i parega més brau del que és? No és veritat que en les potes se l'unta una substància que li produïx ardor i així no està quiet perquè el torero es lluïsca millor? No és veritat que s'usen cavalls que ja no tenen valor comercial, pos estos cavalls moren al cap d'unes poques corregudes i moltes voltes patint? No és veritat que quan se li pica al bou des del cavall es fa en 2 o 3 vegades “per a major i més llarg disfrute de l'afició”? No és veritat que hi ha unes banderilles de 8 centímetres, denominades “de castic” per a clavar-les cas que el bou defuja al cavall? A més no hi ha límit de banderilles. Les que siguen necessàries. No és veritat que la pèrdua de sang i les ferides en l'espina dorsal impedixen que el bou alce el cap de manera normal, i és quan el torero pot acostar-se? Amb el bou ja prop de l'esgotament, el torero no es preocupa ja del perill i es pot donar el luxe de retirar-se del bou després d'un passe “especialment artístic”, tirant fora el pit i pavoneanse al rebre els aplaudiments del públic. Quan el bou aconseguix este estat llastimós, el matador entra en l'arena en una celebració de bravura i masclisme, a enfrontar-se a un bou exhaust, quasi cec, moribund i aterrit.
No és veritat que el bou, en un intent desesperat per sobreviure, es resistix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la qual el van fer entrar, buscant una eixida a tant de maltractament i dolor?. L'apunyalen en el bescoll amb el DESCABELLO, una espasa que acaba en una fulla de 10 cm. A pesar d'estos terribles turments, l'animal no sol morir immediatament per la seua gran força, però finalment cau a terra, perquè la primera espasa ha anat destrossant els seus òrgans interns. El bou queda així paralitzat, sense poder tan sols realitzar moviments amb els músculs respiratoris, per el que mor per asfíxia, moltes vegades ofegat en la seua pròpia sang, que li ix a borbollons per la boca i el nas.
No és veritat que després que li destrossen les vèrtebres, el bou perd control sobre el seu cos des del coll cap avall, no obstant això, cap amunt es manté intacte, per el que està conscient de tot l'horror i de com és arrossegat fora de l'arena?
No vull seguir, perquè l'escriure açò em produïx angoixa, i al mateix temps emprenyament per que haja gent que a esta barbàrie li anomena art.
Supose que saps que les corregudes de bous, amb algunes variacions com l'ús del peto i la montera, es vénen fent des del segle XVII. En 1701, durant el viatge que realitza Felipe V a Espanya per a prendre possessió del tron, se celebra en el seu honor a Baiona una correguda de bous. Considere que esta “FIESTA NACIONAL”, es referix a Espanya i a més moltes paraules com: Capote, montera, paseillo, trinchera, volapie, quiebro, al sesgo i un llarg etc. tenen difícil traducció. És una “fiesta” portada a l'antic regne de València pels Borbó. Per això he usat el castellà. Però tu, animalista, no has entrat al "drap i has canviat de terç", que si valencià o castellà. A mi em dóna igual un que un altre, preferisc el valencià, però em considere bilingüe. Per cert, i acabe, no recolzaries tu una moció per a, si no prohibir, sí que fer uns canvis en les corregudes per a no fer patir un noble animal quasi cec i indefens? Mulla't, jo sí que la recolzaria. Jesús
Jesús, pel que dius veig que no t'has llegit res del que he dit. Com a bon ANIMALISTA, estic en contra de les corregudes i la pregunta que m'has fet és al que jo li he fet a Nomdedéu. I sí, sens dubte, no sols donaria suport a una moció d'aquesta mena, sinó que si fos polític en parlaria d'això obertament. Les bestialitats són bestialitats sempre, independentment de si són tradicions o no. El que ens fa humans és deixar de fer-les. Jo sóc molt conseqüent amb les meues idees, per això sóc animalista i no especista, com la majoria. Crec recordar de les classes de valencià per cert que recolzar i donar suport són dues coses distintes. Recolzar és quan parlem d'un recolzament físic i donar suport és estar d'acord amb la idea d'un altre o secundar-la. Les tortures de bous no es feien sols a l'Espanya borbònica i no tenen res a veure amb la llengua. També es feien a França, Alemanya, Itàlia, Portugal... no veig per què s'ha de relacionar amb una o altra adscripció nacional. Sí que és veritat que en els darrers anys i degut a diverses campanyes com la d'Osborne el bou s'ha relacionat amb el masclisme i l'espanyolitat (...) Per això entre altres coses la rebutge, però també perquè és una tortura envers un èsser indefens i atemorit front al terror humà.
Necessitem polítics valents que puguen fer un pas endavant. En el PSOE no hi ha. En el PP no vull perdre el temps en comentar-ho, i en el Bloc? Això és tot el motiu de com ha començat aquesta discussió.
I no, no estic emprenyat, sols pose molta passió en tot el que dic i pense.
Bé, Nomdedéu, no sé si has llegit les noves notícies que arriben del litigi judicial d´EUPV contra IU (no és exactament així però ja m´entens) pel tema de les llistes valencianes. Al Mercantil, segons recull de l´agència EFE, ha quedat actualitzat en el web que " El acuerdo judicial establece que EU formalizará las candidaturas definitivas antes de someterlas a la ratificación del Consejo Político Federal el próximo día 20 de enero, un órgano que, no obstante, no podrá sustituirlas o modificarlas "en ningún caso", conforme a "las competencias estatutarias de EU y de IU"." Per tant, ja me diràs on queda eixe pacte Bloc-Esquerra Unida que en principi el Consell Nacional ha d´aprovar dissabte i al qual l´Executiva Nacional ha donat ja el vist-i-plau. No vull ser agorer, però em fa molt mala olor el temeta i tinc por que una vegada els òrgans democràtics del Bloc donen per bo eixe suposat acord finalment EUPV i IU ens deixen amb el cul a l´aire.
Què vols dir Xavi?, que segons això, serien eupv( glòria Marcos i el pce) els que designarien els candidats i Iu sols ho podria refrendar? així, el consell nacional de dissabte no serveix per a res? perque una de les clàusules posa el nom concret de la candidata per EU i si són els d'eupv els que decideixen no seria ella.... algú pot explicar un poquet millor com estan les coses? algú des de la seu de valència o de l'executiva de l'equip negociador, ens podria fer una explicació? signeu com anònim i au no passe res...
si copieu i enganxeu podreu llegir-ho tot però us en reproduisc una part: " açò afecta no sols a les llistes, sino també a les polítiques d'aliances, ja que l'afiliació d'EUPV ha ratificat l'aliança amb IR, i els que han negociat pel seu compte amb el BLOC no tenen legitimitat ni competència per utilitzar les sigles d'eupv ni de Iu"
he estat al cap i casal tot el dia. He estat a les Corts en una visita mig privada mig política. Si ho se, t'avise Xavi. A Daniel dir-li que sent vilafranquí...ja ho entenc això de la rivalitat, ja. sobre bous, no he tingut temps de llegir-ho tot, però crec que ja vaig dir tot el que havia de dir. Sobre EU-IU...i tot això. Ara m'hi pose. Em tem que estem en una situació d'inseguretat jurídica absoluta, cosa que era de preveure, i que alguns ja haviem (em fot molt dir sempre que ja no havia advertit, però es que ja ho havia advertit) avisat del ris. Jo, hores d'ara, tampoc no me'n refie. Ni dels uns, ni dels altres. Intentaré informar-me, entre d'altres coses, perquè demà tinc comarcal, i dissabte CN. Ara seria un imprudent si escrigués res.
LLegiu la premsa d'avui i voreu quina perla informativa sobre l'acord judicial EU-IU i el BLOC a mirar-les vindre. Això si que és un serial televisiu de plorar i no parar.
A mi m'agrada moltíssim més la segona perquè: 1) Nomdedéu em dona més morbo. 2) La xica de baix està més bona. 3) Com es pot observar, Nomdedéu no té cap por a les dones i s'arrima ben arrimadet mentre somriu a la foto, mentre en la de dalt Morera i la seua companya somriuen una mica falsament i va cadascú per un cantó del carrer, com si es tingueren por.
Com queda evidenciat al títol, això no és més que una broma gràfica. Així entenc les resposte. Especialment la darrera. PErò per si hi ha (que sempre n'hi ha) gent que fa lectures malintencionades, no aspire a ser president de res ni cap d'escala.
La diferència és evident. Isaura és una diputada que ha defensat uns valors polítics al Congrés i l'acompanyant de l'humorista és una tia que es dedica a fer-ho per la tele. La comparació és una indecèndia i hauries d'esborrar el post.
47 comentaris:
Home, nem a fer el comentari masclista del dia. Entre la xicona de dalt i la de baix, hem quede amb la de baix. No se qui és però em dona igual.
És Melania la morellana de Gran Hermano. Com ací tots sou intel·lectuals no ho sabreu, però és un programa d'eixos de la tele que te tanquen a una casa tres mesos i després vas de plató en plató.
Enric & Melania, sens dubte.
I si fem canvi de parelles?
A mi me molaria un partit verd i sobiranista, però això no existeix. El més aprop que hi ha és el Bloc, supose.
El problema és que manca constantment el discurs verdós en el partit i es primen altres eixos, com el nacional o l'antiPP (res en contra).
Hola Enric, m'agradaria que explicares una cosa:
Si lliges els blogs i parles amb la gent, una gran majoria està en contra de la coalició.
Com s'explica que només haja hagut un vot en contra i una abstenció en l'executiva nacional? Significa que eixa executiva és molt poc representativa de la realitat?
Què passaria si en el pròxim congrés isquera majoria de què no volem esta coalició?
El que està clar és que el teu vot sí que refleja la voluntat de la teua comarca.
No creus que en política els representants han de representar als seus representats de manera que representen les seues voluntats ben representades?.
Açò és com aquell venedor d'un producte que, a excepció d'ell i la direcció de l'empresa no agrada al públic que l'ha de comprar. Com bé suposes, a la llarga fracàs. Però això sí, mentrestant el representant i la direcció de l'empresa ostenten un càrrec a pesar dels pesars. Però… clar, el "futuro –com deia Antonio Molina- muy oscuro".
A pesar de tot, ànim. No cal defallir pels presumptes errors dels què dirigixen el partit, perquè potser som nosaltres els equivocats. És molt difícil esbrinar, però m'agradaria saber a ciència certa si eixa forma d'actuar és sincera, o només és per a arribar a cotes personals i egoistes.
Jesús
PD: Per descomptat la xica la que està amb tu. A esta classe de reunions ens podries cridar, no?
Enric, quina mena de canvi? Coalició d'elles dos? Coalició de Morera i Melania? Isaura i jo?
El que reclama un discurs verd, atent als proxims dies.
Jesús: Tingues clar, que este bloc tampoc no és representatiu. Ací escriu qui vol i llig qui vol. El que ací es pot llegir és cert, però no tralladable com a una mena de "referendum intern" d'eixos que tan agraden als nostres socis.
L'executiva té uns resultats, i el Consell Nacional uns altres. Si mirem el que vota l'executiva, semblaria que estic sol al partit. Si mirem el que vota el CN diguem que la darrera vegada la cosa va quedar 79-21, si mal no recorde. Ara que passarà? El que els consellers nacionals decidisquen. Així és la democràcia, afortunadament. Jo, evidentment, votaré en contra de finiquitar el tercer espai i apuntar-se a una fracció del segón. Cap sorpresa.
Per què el bloc no és obertament antitaurí?
Per què prefereix replegar els vots (que després no replega) a fer un pacte per la dignitat?
Per què em sembla que tot açò entre d'altres coses li fa perdre votants (per a partit ambigus la gent ja té el PPsoE!)?
Per què els batlles bloquers són tots ultrataurins?
Per a que serveixen aleshores les molt "alternatives" candidatures del Bloc al País Valencià? Per a dir "mira que valencians que som que som del Bloc"???
Per ací a les Comarques del Nord no coneixeràs cap" batlle bloquer ultrataurí" per la senzilla raó que no hi ha cap, ni ultrataurí, ni taurí ni no taurí.
Per què ha de ser el BLOC antitaurí?
Per què per a poder ser nacionalista s'ha de ser antitaurí, antiparany, ultraverd, ultraroig i ultratot?
Òstia!
"Per què ha de ser el BLOC antitaurí?
Per què per a poder ser nacionalista s'ha de ser antitaurí, antiparany, ultraverd, ultraroig i ultratot?
Òstia!"
Per a poder ser creïble i moralment defensable, no cal ser "ultratot", com tu dius, cal ser europeu, cal ser humanista, cal ser persona!
A Europa aquests lamentables espectables estan prohibits, tot i que es feren en un passat.
Al Principat hi ha hagut dos collons per a deixar de defensar aquesta festivitat, però ací no hi ha ni un ni mig colló.
La repugnant tortura d'un ser indefens és tan lamentable i repugnant com la desídia, el ninguneig, l'apatia, la deixadesa i "el punt mig" en el que molts es troben tan agust.
Això no és ser polític, això és ser un cagamandúrries i un aprofitat.
Si no hi ha idees en la política, no hi ha res que valga la pena; sols professionals de la política que guanyen un sou situant-se en un punt mig etern.
L'únic color possible del futur de la humanitat és el verd.
A Pedro Almodóvar sobre la crueltat
En rapidíssima resposta a la carta que el senyor Josep Puy va publicar a l'AVUI
ahir, en què criticava el capteniment dels que hem firmat contra la darrera
pel·lícula de Pedro Almodóvar, el president de VNG Amiga dels Animals, Santi
Mas, m'envia per Internet la seva resposta: "No cal que s'estranyi Sr. Puy:
efectivament, els qui ara protestem contra l'última pel·lícula de Pedro
Almodóvar som els mateixos que habitualment ho fem contra les corrides de toros,
que de tant en tant ens manifestem a l'entrada de la Monumental, que fem la
guitza a les pelleteries i als importadors d'animals exòtics, que recordem a
molts ajuntaments la seva obligació legal d'actuar en el tema dels gossos i gats
abandonats, que lluitem contra el maltractament d'animals en festes populars,
etc... I no només això, sinó que molts de nosaltres també som els qui participen
en ONG dedicades a la defensa dels drets humans, com per exemple la campanya
d'Amnistia que acaba de salvar la vida de Safiya Hussaini". He reproduït sencer
el paràgraf perquè he cregut que explicava tan fidelment el meu propi pensament
que no calia reinventar res. Santi Mas parla, em sembla, per boca de molts. I
per boca de molts ha de respondre al retret més tòpic i suat que se'ns fa
sempre, als animalistes: "Us preocupen dos gats i no la fam al món", o, com diu
el Sr. Puy: "¿On queden aquestes queixes quan hi ha una corrida de toros?"
Queden en la lluita diària i sovint anònima de molta gent contra la bàrbarie,
contra la incivilitat, contra la tortura. I, amb l'experiència de molts anys de
complicitat animalista, he d'afegir que no he conegut mai cap persona entregada
a la defensa dels animals que no pertanyi a mil organitzacions humanitàries, que
no tingui una gran sensibilitat, que el seu codi de valors no sigui exigent. No
val intentar matar el missatger amb arguments d'aquesta mena, perquè no se'n
sortiran: l'animalisme és, globalment, un moviment molt generós... en
generositat.
Però, perquè el Sr. Puy ens pugui entendre, o, si més no, tingui més elements
per contrastar, i perquè pugui entendre'ns qualsevol altre lector, val la pena
que parlem del tema en qüestió, la pel·lícula Hable con ella, de Pedro
Almodóvar, i el boicot que molts ciutadans hem expressat a través d'una
signatura pública. En aquesta pel·lícula no hi ha escenes de toreig només, sinó
que el que hi ha és la mort real i totalment gratuïta de sis toros, amb
generositat de plàstica cinematogràfica -procés de tortura inclòs-, i amb una
fatxenderia que ha dut Almodóvar a riure's de les lleis que regeixen fins i tot
la seva comunitat. Segons l'article 6 de la llei 1/1990 de la comunitat de
Madrid, la filmació d'escenes amb animals per al cinema o la televisió que
comportin crueltat, maltractament o sofriment requerirà autorització prèvia de
l'òrgan competent i que el dany de l'animal, en tot cas, sigui un simulacre.
Però resulta que no només no és un simulacre, sinó que el senyor Almodóvar
encara se'n fot, a la roda de premsa, quan algú li pregunta per la manifesta
il·legalitat de la seva actuació. "Si de petit penjàvem els conills de dos en
dos", sembla que va dir, després d'expressar el seu convenciment que tot això
dels animals era literalment una collonada. Probablement també percep com una
collonada el sistema legal que l'hauria de regir com a ciutadà. No cal dir que,
tot i les denúncies d'Amnistia Animal-comunitat de Madrid, ningú no ha obert cap
expedient, ni ha posat cap sanció, ni li ha bufat la fatxenderia. Un Oscar,
encara que sigui un Oscar de llauna, sempre serà un nivell superior de
prepotència...
Des d'una perspectiva animalista, ¿per què no demanar el boicot a aquesta
pel·lícula? Hi ha una primera ferida: la barreja de l'art amb la tortura, tan
recurrent per desgràcia -Hemingway en va fer bandera- i alhora tan pornogràfica.
La sang, la tortura, la mort sempre serà plàstica. Tan plàstica com indecent. I
ara que a poc a poc es va entenent justament això, que cultura i tortura no es
poden barrejar, i les lleis recullen tímidament aquesta sensibilitat -va ser
aquesta percepció legal la que va prohibir la mort d'un brau a l'òpera Carmen de
Tàvora-, el senyor Almodóvar no només fa efectiva, per pur caprici, aquesta
perversa dualitat, sinó que no es conforma a simular-la. Aquesta és la segona
ferida: l'alegria amb què necessita matar realment per a sentir-se content. Si
el cinema és ficció, resulta evident que la ficció hauria permès imatges
d'extrema crueltat -cadascú té la seva estètica- sense necessitar perpetrar-les.
Però, com que Almodóvar és el rei del mambo, i de petit els penjava de dos en
dos, i se li'n refot que els animals pateixin o no, i com que és un director tan
bo que no pot fer ni una imatge que no sigui real -¿també mata dones quan fa
veure que les mata?-, ha necessitat imperiosament, l'home, matar sis animals
nobles en un llarg i terrible procés agònic. Així les boniques ments que
gaudeixen de l'espectacle de la crueltat podran estar contentes: no són
simulades. Podran sentir el patiment, tocar el patiment, saber que hi ha hagut
patiment. Olé!
La tercera ferida és la legal. Els animalistes estem molt avesats a la derrota.
No en va, vivim en un país on una festa inculta i cruel es considera d'interès
nacional, i avançar en el camí de la defensa dels drets dels animals és feixuc,
dur i lentíssim. Però el que resulta una doble derrota és haver aconseguit
establir alguna llei decent -i impedir la tortura real d'animals per fer
pel·lícules em sembla una clara decència- i veure com els fatxendes de torn la
tracten com paper mullat. Encara riu l'Almodóvar. "¿Permiso, yo, para matar seis
toros?, ¡de qué!", com riu en Tàvora, com riu qualsevol d'aquests divins la
divinitat dels quals està per damunt de foteses terrenals. I, tanmateix, si
Almodóvar no rep cap mena de càstig, el missatge és contundent: les lleis sobre
els animals importen una punyetera... Per això és especialment greu el que ha
fet: perquè, a part de la crueltat, s'ha rigut de les poques lleis que emparen
alguna cosa.
En fi, senyor Puy i tots els que pensin com vostè. No s'amoïni per nosaltres.
Estem tan bojos alguns que no només boicotegem l'Almodóvar i ho fem saber, també voldríem que algun dia aquesta terra no fos regada amb sang torturada. Som els mateixos que estem en moltes altres lluites i que, de fet, lluitem gairebé
sempre en la més absoluta indiferència. És una lluita pels animals? No. És una
lluita per l'ètica.
Pilar Rahola : Diari Avui. Barcelona.
El que vosaltres vullgueu.
Però insistiré.
S'ha de ser antitaurí per a ser nacionalista?
Es pot estar afiliat al BLOC i anar a vore els bous al carrer?
La resposta és fàcil: o sí o no (no cal estacar un article de dos fulles de la tipa eixa)
Hola anònim animalista. Feia dies que no venies. No pots defensar el que defenses sense dir que si no se't dona la raó, els altres són "aprofitats, cagamandurries" i no se quantes coses més.
El radicalisme verbal i bestialista, no et fa humanista precisament.
La provocació sempre té un efecte de qüestionament de les pròpies actituts.
Si bé admet que potser no hauria d'haver utilitzat "cagamandúrries", la d'"aprofitat" no la retire.
A més a més no he insultat ningú en concret, qui s'identifique, serà per algun motiu.
"Aprofitats" sí, perquè en trauen profit i no posen en molt primer lloc la política, sinó el populisme, ja que molts d'aquests regidors sí són antitaurins i fins i tot alguns animalistes, però sols ho confessen privadament.
Aquesta dissociació és incongruent, Enric.
Ara bé, hi ha algun contraargument per al segon article?
Podem entrar en la descalificació de la descalificació de la descalificació, però pense que com que vostè és regidor i uns dels de més responsabilitat dins del Bloc, l'únic espai polític alternatiu apart d'IU, seria interessant que vostè em contestès, ja que, si més no, m'interessa saber la seua opinió, per si acabe votant a algun verd de veritat que es presente per separat o vote nul.
No ho tinc clar i per això qüestione i pregunte.
Moltes gràcies pel seu respecte, senyor Nomdedéu.
No´sé si té antiarguments. No l'he llegit. M'interessa la teua opinió, no la d'ella. No per res, però si vulguera llegir a Pilar Raola, té un bloc i ho penja allí.
Personalment sóc antitaurí en el sentit que no suporte la idea d'una correguda de bous. Mai no he anat a cap. Tinc contradiccions, he corregut bous de vila, i n'he vist algunes vegades. Encara ara, he anat a festes d'alguns pobles i he pujat al cadafal. Cert que més per la companyia que per l'espectacle que no m'atrau.
Als estatuts del BLOC no diu res de ser antitaurí, així que supose que no ho som orgànicament. Això tampoc vol dir que estem a favor de les corregudes.
A Barcelona no fan bous? Se que s'aprovà la llei. Però...no fan bous? No ho sé, segur que tu estas més informat, però molt em tem que va ser un cant al Sòl. A les comarques catalanes de l'ebre no en fan de bous de carrer?
Això no justifica res, però és per tindre-ho clar.
Alguna gent, lícitament, dedica molts esforços a un tema concret. L'antitaurinisme, per exemple. I converteix això (important, lícit, magnífic) en el seu leiv-motiv (s'escriu així?). Si esperes eixe grau de coincidència en una organització que te més de 2500 afiliats, i que representa una coscietat on moltíssima gent és taurina i molta antitaurina, no el trobaràs.
El BLOC, no és perfecte. Ni és el vestit a mida per ningú.
A tu et sembla que qui no et done la raó en este tema (personalment te la done) fa una mena de frau. Ens dius aprofitats o no se que. Doncs bé.
El BLOC no considera que ser antitaurí siga un requisit obligatòri per militar o votar. No considera que siga un dels principals problemes del país.
Alguien me puede orientar sobre dónde dirigirme para que me hagan un análisis del agua potable (a ser posible gratis, pero si es pagando, no importa).
Es que el Médico me ha recomendado que beba agua mineral, y me ha entrado la curiosidad de saber el por qué de dicha recomendación.
Gracias.
Crida als que venen destil•ladors d'aigua, que et fan un anàlisis de l'aigua de l'aixeta gratis, això si, t'intentaran vendre un.
A l'avinguda del Mar, a la delegació territorial de Sanitat, segurament podran fer-ho o si més no, orientar-te.
Enric... volies ensenyar la foto i no sabies com...
:)
home clar!
Jo també l'haguera ensenyat.
Jesús
"El BLOC no considera que ser antitaurí siga un requisit obligatòri per militar o votar. No considera que siga un dels principals problemes del país."
Bé, per una part ho "entenc", és a dir, considere que és normal dins de la nostra "normalitat social".
Ara bé, si un partit polític sols és més del mateix que ja s'hi troba en la societat crec que no avancem molt.
Calen els idealistes.
Cal la gent atrevida.
Per això li done les gràcies per la seua valentia, supose que de valentia en valentia ens envalentonarem.
Però bé, si coneix les corrents de pensament animalistes ho entendrà.
El nazisme també hi era a la societat, però la tradició, el costum, el raonament il·lògic de "tothom ho accepta" sols ens deshumanitza i ens deixa a l'alçada del betun com a èssers humans.
Tots tan orgullosos de la seua espanyolitat taurina, o de la seua valencianitat embolaora...
És possible una evolució o al jovent amb estudis, idees pròpies, amb ànsies de canvi social ens caldrà emigrar a països més desenvolupats?
Una última pregunta...
Faria vosté una moció animalista i antitaurina des de la seua regidoria del Bloc? Si vosté és antitaurí... Gallardón també és del PP i va casar dos gais, vosté que és antitaurí, tot i no ser el sentir comú del Bloc podria fer una cosa semblant, no?
De nou gràcies per les seues respostes.
Me parece que este animalista, además de serlo es también un trampero. Quiere que Enric conteste en algo en que no es un problema importante en nuestra sociedad. Esto es más bien un problema de humanidad y de conciencia. Recuerdo haber leído que hace un montón de años la iglesia afirmaba que los de raza negra no tenían alma. ¡ Veas tu ¡ ¡los blancos sí ¡
Hoy en día otros dicen que las corridas de toros, y no me refiero a los toros de calle que me encantan, sino a esas corridas que aparte de torearlo con una capa se le pincha con un palo que no corta sino desgarra, se le clavan seis banderillas hechas de hierro del que se oxida, y que no pueden salir pues se lo impide de forma dolorosa esa punta de banderilla inventada para que duela y no salga. Y cuando el toro está exhausto, lo que vulgarmente llamamos hecho mierda, se le clava una espada con chulería torera. ¡Vaya mérito! Y finalmente si el toro no se muere, para evitar su sufrimiento se le da puntilla. ¡Qué gran corazón, darle puntilla para que no sufra!
Pues bien, si a los de raza negra eran unos desalmados (sin alma), hoy en día a la brutalidad anterior se le denomina arte. ¡Arte!, que barbaridad. Veas tú, resulta que las corridas de toros tienen algo en común con la música, que SÍ que es arte.
La música, como tantas artes más, sí que es un arte y cultura, pues contribuye a volver al ser humano más sensible, más inteligente y más civilizado. La crueldad que humilla y destruye con dolor, jamás se podrá considerar cultura ni arte. La mayoría de los toreros, en un porcentaje altísimo, hace muchos años el cien por cien, provenían de las capas más desfavorecidas de la población, donde la incultura es mayoritaria.
He usado el castellano, pues es el idioma de las corridas.
Opine Enric que este paranyer no mereix més explicacions sobre este tema
Un saludo
Jesús
"He usado el castellano, pues es el idioma de las corridas."
Jesús, per a opinar cal sempre entendre primer sobre què opinem i per tant, dir coses fonamentades.
Amb aquesta frase, el teu argumentari acaba sent uns banderilla més a la irracionalitat.
No entenc per què, si no t'expliques...
Jesús
El castellà és la llengua de molts que no estan a favor de les corrides.
Considere que això que has dit és absolutament lamentable i rebutjable, i no és "guai", tot i que a tu t'ho puga parèixer.
Sobre amb qui em quedo? a un vilafranquí li fa malt votar una morellana Enric, ho sento...
Sobre si el Bloc ha de ser antitaurí, doncs em sembla clar que no. Perquè del total de votants i militants segur que n'hi ha que ho són i no cal anar molt lluny.
Bé, Enric Nomdedéu encara no s'ha manifestat, la pregunta era per a ell, no per a vosaltres. A vosaltres no us he preguntat res, xè!
Home!
Hummmm!
Hola animalista, et note cabrejat. Ja sé, que molts que usen el castellà com a llengua són anti corregudes, com també sabem que al País Valencià hi ha molta gent que parlen de les corregudes com art i cultura. Però resulta que a tu t'agraden les preguntes amb picardia. Et recordes d'aquella pregunta que li van fer a un que li deien com a mi, si era lícit pagar l'impost al Cèsar? Puix tu igual.
Però no em contestes si les corregudes són un art o una ciència, la ciència de la tortura. I de pas et continue preguntant:
No és veritat que unes hores abans de traure el bou a l'arena el tenen a fosques, perquè a l'eixir, amb el sol i els crits s'aterrisca i parega més brau del que és?
No és veritat que en les potes se l'unta una substància que li produïx ardor i així no està quiet perquè el torero es lluïsca millor?
No és veritat que s'usen cavalls que ja no tenen valor comercial, pos estos cavalls moren al cap d'unes poques corregudes i moltes voltes patint?
No és veritat que quan se li pica al bou des del cavall es fa en 2 o 3 vegades “per a major i més llarg disfrute de l'afició”?
No és veritat que hi ha unes banderilles de 8 centímetres, denominades “de castic” per a clavar-les cas que el bou defuja al cavall? A més no hi ha límit de banderilles. Les que siguen necessàries.
No és veritat que la pèrdua de sang i les ferides en l'espina dorsal impedixen que el bou alce el cap de manera normal, i és quan el torero pot acostar-se?
Amb el bou ja prop de l'esgotament, el torero no es preocupa ja del perill i es pot donar el luxe de retirar-se del bou després d'un passe “especialment artístic”, tirant fora el pit i pavoneanse al rebre els aplaudiments del públic. Quan el bou aconseguix este estat llastimós, el matador entra en l'arena en una celebració de bravura i masclisme, a enfrontar-se a un bou exhaust, quasi cec, moribund i aterrit.
No és veritat que el bou, en un intent desesperat per sobreviure, es resistix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la qual el van fer entrar, buscant una eixida a tant de maltractament i dolor?. L'apunyalen en el bescoll amb el DESCABELLO, una espasa que acaba en una fulla de 10 cm. A pesar d'estos terribles turments, l'animal no sol morir immediatament per la seua gran força, però finalment cau a terra, perquè la primera espasa ha anat destrossant els seus òrgans interns. El bou queda així paralitzat, sense poder tan sols realitzar moviments amb els músculs respiratoris, per el que mor per asfíxia, moltes vegades ofegat en la seua pròpia sang, que li ix a borbollons per la boca i el nas.
No és veritat que després que li destrossen les vèrtebres, el bou perd control sobre el seu cos des del coll cap avall, no obstant això, cap amunt es manté intacte, per el que està conscient de tot l'horror i de com és arrossegat fora de l'arena?
No vull seguir, perquè l'escriure açò em produïx angoixa, i al mateix temps emprenyament per que haja gent que a esta barbàrie li anomena art.
Supose que saps que les corregudes de bous, amb algunes variacions com l'ús del peto i la montera, es vénen fent des del segle XVII.
En 1701, durant el viatge que realitza Felipe V a Espanya per a prendre possessió del tron, se celebra en el seu honor a Baiona una correguda de bous. Considere que esta “FIESTA NACIONAL”, es referix a Espanya i a més moltes paraules com: Capote, montera, paseillo, trinchera, volapie, quiebro, al sesgo i un llarg etc. tenen difícil traducció. És una “fiesta” portada a l'antic regne de València pels Borbó. Per això he usat el castellà. Però tu, animalista, no has entrat al "drap i has canviat de terç", que si valencià o castellà. A mi em dóna igual un que un altre, preferisc el valencià, però em considere bilingüe.
Per cert, i acabe, no recolzaries tu una moció per a, si no prohibir, sí que fer uns canvis en les corregudes per a no fer patir un noble animal quasi cec i indefens? Mulla't, jo sí que la recolzaria.
Jesús
Jesús, pel que dius veig que no t'has llegit res del que he dit.
Com a bon ANIMALISTA, estic en contra de les corregudes i la pregunta que m'has fet és al que jo li he fet a Nomdedéu.
I sí, sens dubte, no sols donaria suport a una moció d'aquesta mena, sinó que si fos polític en parlaria d'això obertament.
Les bestialitats són bestialitats sempre, independentment de si són tradicions o no.
El que ens fa humans és deixar de fer-les.
Jo sóc molt conseqüent amb les meues idees, per això sóc animalista i no especista, com la majoria.
Crec recordar de les classes de valencià per cert que recolzar i donar suport són dues coses distintes. Recolzar és quan parlem d'un recolzament físic i donar suport és estar d'acord amb la idea d'un altre o secundar-la.
Les tortures de bous no es feien sols a l'Espanya borbònica i no tenen res a veure amb la llengua. També es feien a França, Alemanya, Itàlia, Portugal... no veig per què s'ha de relacionar amb una o altra adscripció nacional.
Sí que és veritat que en els darrers anys i degut a diverses campanyes com la d'Osborne el bou s'ha relacionat amb el masclisme i l'espanyolitat (...)
Per això entre altres coses la rebutge, però també perquè és una tortura envers un èsser indefens i atemorit front al terror humà.
Necessitem polítics valents que puguen fer un pas endavant.
En el PSOE no hi ha. En el PP no vull perdre el temps en comentar-ho, i en el Bloc?
Això és tot el motiu de com ha començat aquesta discussió.
I no, no estic emprenyat, sols pose molta passió en tot el que dic i pense.
Bé, Nomdedéu, no sé si has llegit les noves notícies que arriben del litigi judicial d´EUPV contra IU (no és exactament així però ja m´entens) pel tema de les llistes valencianes. Al Mercantil, segons recull de l´agència EFE, ha quedat actualitzat en el web que " El acuerdo judicial establece que EU formalizará las candidaturas definitivas antes de someterlas a la ratificación del Consejo Político Federal el próximo día 20 de enero, un órgano que, no obstante, no podrá sustituirlas o modificarlas "en ningún caso", conforme a "las competencias estatutarias de EU y de IU"." Per tant, ja me diràs on queda eixe pacte Bloc-Esquerra Unida que en principi el Consell Nacional ha d´aprovar dissabte i al qual l´Executiva Nacional ha donat ja el vist-i-plau. No vull ser agorer, però em fa molt mala olor el temeta i tinc por que una vegada els òrgans democràtics del Bloc donen per bo eixe suposat acord finalment EUPV i IU ens deixen amb el cul a l´aire.
Què vols dir Xavi?, que segons això, serien eupv( glòria Marcos i el pce) els que designarien els candidats i Iu sols ho podria refrendar? així, el consell nacional de dissabte no serveix per a res? perque una de les clàusules posa el nom concret de la candidata per EU i si són els d'eupv els que decideixen no seria ella.... algú pot explicar un poquet millor com estan les coses? algú des de la seu de valència o de l'executiva de l'equip negociador, ens podria fer una explicació? signeu com anònim i au no passe res...
enric eres un crack! a vore quant et vegem mes pel cap i casal, tens bon gust amb les xiques eh xd
un abraç!! visca el país valencià!
mareee mireu què diu la nota de premsa d'eupv ( és a dir dels de glòria Marcos)
http://annanoticies.com/2008/01/16/el-consell-politic-federal-de-iu-votara-la-ratificacio-de-les-llistes-presentades-per-eupv/
si copieu i enganxeu podreu llegir-ho tot però us en reproduisc una part:
" açò afecta no sols a les llistes, sino també a les polítiques d'aliances, ja que l'afiliació d'EUPV ha ratificat l'aliança amb IR, i els que han negociat pel seu compte amb el BLOC no tenen legitimitat ni competència per utilitzar les sigles d'eupv ni de Iu"
telita! que mos quedem en el cul a l'aire!
Morera al carrer ja!!!!
vaja lio tenim
he estat al cap i casal tot el dia. He estat a les Corts en una visita mig privada mig política. Si ho se, t'avise Xavi. A Daniel dir-li que sent vilafranquí...ja ho entenc això de la rivalitat, ja.
sobre bous, no he tingut temps de llegir-ho tot, però crec que ja vaig dir tot el que havia de dir.
Sobre EU-IU...i tot això. Ara m'hi pose. Em tem que estem en una situació d'inseguretat jurídica absoluta, cosa que era de preveure, i que alguns ja haviem (em fot molt dir sempre que ja no havia advertit, però es que ja ho havia advertit) avisat del ris.
Jo, hores d'ara, tampoc no me'n refie. Ni dels uns, ni dels altres.
Intentaré informar-me, entre d'altres coses, perquè demà tinc comarcal, i dissabte CN. Ara seria un imprudent si escrigués res.
Als animalistes.
El BLOC és l'únic animal que tropesa dues vegades en la mateixa pedra (perdó, tres).
LLegiu la premsa d'avui i voreu quina perla informativa sobre l'acord judicial EU-IU i el BLOC a mirar-les vindre. Això si que és un serial televisiu de plorar i no parar.
El país ja no té solució.
Morera fora ja!
A mi m'agrada moltíssim més la segona perquè:
1) Nomdedéu em dona més morbo.
2) La xica de baix està més bona.
3) Com es pot observar, Nomdedéu no té cap por a les dones i s'arrima ben arrimadet mentre somriu a la foto, mentre en la de dalt Morera i la seua companya somriuen una mica falsament i va cadascú per un cantó del carrer, com si es tingueren por.
CONCLUSIÓ:
NOMDEDÉU FOR PRESIDENT JA!!!!!!!!
Com queda evidenciat al títol, això no és més que una broma gràfica. Així entenc les resposte. Especialment la darrera. PErò per si hi ha (que sempre n'hi ha) gent que fa lectures malintencionades, no aspire a ser president de res ni cap d'escala.
Doncs quina llàstima Enric, tots volem que sigues el president.
I JA!!!
La diferència és evident. Isaura és una diputada que ha defensat uns valors polítics al Congrés i l'acompanyant de l'humorista és una tia que es dedica a fer-ho per la tele. La comparació és una indecèndia i hauries d'esborrar el post.
No era Isaura la que va votar en contra del pla Ibarretxe? Quina gran defensora dels drets nacionals espanyols...
Tombatossalator
això vol dir que eres més partidari/a de la primera, no censor anònim?
per comptabilitzar els vots, dic
Publica un comentari a l'entrada