24 de març, 2008

"ESPANYA". Levante-EMV. 26.03.08

És un fet sabut, que els idiomes es perden si no els practiques. Per això, he aprofitat les Pasqües per fer turisme idiomàtic, i me n’he anat a Valladolid a perfeccionar el meu castellà, sobretot per si mai tornem a Xile a vore la meua família política. Podia haver esperat la Ciudad de las Lenguas, que tan bé representen eixe apòstol del castellà que és José Luis Gimeno, i el seu fidel escuder Josety, però Castella té alguns avantatges respecte a l’aeròdrom local. Un excel·lent “lechazo”, uns embotits i formatges als que cal parlar de vosté, i uns vins, que treuen el sentit. O que donen sentit al viatge.
La gent que hem conegut és gent senzilla, oberta, generosa i agradable, però no ens entenen. No és ni mala fe, ni manca de voluntat. No ens entenen. Sincerament. Si la meua parella i jo parlàvem valencià entre nosaltres, arrufaven el nas. Per què? Quan parlàvem amb ells ho feiem, lògicament, en castellà, però per preguntar a la meua parella que vol per sopar, no crec que calga fer un conclave i reunir la Cort castellana de Felipe II El Prudente.
Que algú parle en valencià davant d’ells, ho consideren una mena de provocació. També li ho semblaria a la cambrera si haguerem parlat angles o portuguès? Ho dubte. Quan em preguntaven el nom i deia Enric, em contestaven “es como Enrique pero con acento valenciano, ¿no?” Esta gent era la mateixa que preguntava si no era roín per als alumnes, que a l’escola s’ensenye en valencià. No, no, el que és roín per a la cultura és saber només una llengua. I això els passa a ells, no a nosaltres. Espanya no funciona, ni pot funcionar. El desconeixement i la malfiança dels uns envers els altres, és la formula segura del fracàs. Per què és tan difícil ser el que ú és? Per què a alguns els resulta tan difícil d’entendre i acceptar la diferència?
Quan estic ací, amb massa freqüència he de justificar que siga fidel a la meua llengua, perquè no se qui que ve de fora, no m’entén. I quan sóc jo qui va fora, tampoc no m’entenen, malgrat parlar-los la llengua d’ells. Un senyor em deia: “Si en las Cortes uno hablase en catalan, otro contestase en castellano, el Presidente cediera la palabra en gallego, y otro explicase su voto en vasco, esto seria, seria...” “Seria Suïssa”, li vaig dir. Segurament, si hagueren assistit, com jo he fet, a una sessió del Parlament suís, no els molestaria tant que jo haguera dit: “ja saps que vols per sopar”?

20 comentaris:

Sinblancaporelmundo ha dit...

Los castellanos no tienen ni idea.

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/22/vosotros-los-castellanos-no-teneis-ni-puta-idea-de-espana/

el tropilla ha dit...

Lamentablement són aquestes accions quotidianes les que més t'encenen. M'ho he trobat al llarg dels meus vitages i les estades prolongades a l'extranger (fora d'espanya aquesta incomprensió s'acentua un 200%). Els que tenim el nom en valencià és un "problema" afegit, hi ha gent que no "pot" (millor dit, no vol) pronunciar bè el teu nom, deu ser una ferramenta superar el síndrome d'inferioritat que alguns porten damunt. Saben que som diferents pero no ho acaben d'aceptar per les bones i prou.


pd. tot hi ha que dir que de vegades (només de vegades) els mass media juguen al teu favor. Al meu "tocayo" Gassol algú s'ha atrevit a dir-li Pablo? Doncs bè, abans de que fora conegut ja hi havia gent que ens deiem com éll... i les hem vist de tots els colors.

Nomdedéu ha dit...

si, el problema és saber per quins set sous li respecten el nom a en Gassol i no a mi.
Crec que té a vore amb el sistema mètric. PErò no se si és per mesurar un pam i mig més que jo, o per guanyar no se quants kilos més dels que mai guanyaré jo.

Xavi Galbis ha dit...

Hola, Enric,

L'altre dia, vaig anar a fer-me un gelat amb un veí madrileny a Alacant i l'home em va amollar açò: Dicen mucho de los catalanes, pero los valencianos sois todos unos mangantes y unos sivergüenzillas

Jo li vaig respondre si no s'adonava que per comentaris com eixos hi ha gent que d'Espanya no en vol saber res. És a dir, que en les qüestions dels separatismes sempre hi ha més separadors que separatistes. Ell, però, només em va contestar "que sibaritas que sois los valencianos".

Pel que fa al tema lingüístic, jo crec que no descobrim res de nou. La concepció d'un estat monolingüe en castellà, on es permeten les llengües "regionales", això sí sempre que la llengua amb l'estatuts superior siga la llengua de l'estat.

En tot cas, jo ja fa temps que he "renunciat" a canviar Espanya. Quan u està ben a gust sent tal com és, per què va a canviar?

Sóc conscient que açò que dic pot anar en la nostra contra, ja que els valencians se senten ben cofois de ser espanyols. Però pense que els valencianistes hem de fer que la gent s'adone de totes les fal·làcies que hi ha al voltant del plurilingüisme a Espanya.

"Si Valencia es una comunidad bilingüe, para qué tengo que aprender yo valenciano". Frase que definix ben bé allò que deia abans sobre la consciència lingüística dels valencians, i ens diu que haurem de treballar de valent per tal d'invertir la situació.

Salutacions.

Sinblancaporelmundo ha dit...

D'acord, però si voleu vendre porcellanetes de Lladró o joguines o taronges o el meravellós que és Marina d´Or per a això si que useu el castellà. Per favor, mare de déu dels desemparats.

Soca ha dit...

"Enric", ací i en la Xina Popular...

Per cert, durant estos dies estàs obligat (has escomençat tú, Enric) a fer un altre article amb anècdotes amb el teu cognom, perquè si amb Enric ja tens problemes amb el cognom en deus de tindre per omplir un llibre, no?

Una abraçada.

Nomdedéu ha dit...

Poques coses a afegir al que diu galbis. Soca, he tingut algunes anecdotes amb el cognom, si, potser la més peqüliar siga una que li passà a món pare. Va dur a revelar uns carretes de fotos (ja pots imaginar que fa temps). Quan tornà a recollir-los, no el trobaven. Buscar i buscar, però sense exit. Al final el trobaren pel numeret de refgerència. Aleshores, van mirar el nom, i ...posava Jesús. Món pare es deia Enric. Al preguntar la xicona va argumentar que pensava que era una broma. Que quan li van preguntat el nom i digué Nomdedéu, aquella va pensar: "nom de Déu, nom de Déu, serà Jesús". Veges tu.
Ara li toca a sinblancaporelmundo.
Tinc per costum contestar a tothom, fins i tot als que demostren amb els comentaris que no han entés el post. Com és el teu cas. Però no et contestaré, i a més a més, et demane que no tornes per ací. I no pel comentari superficial que has fet, i per la publicitat d'un xat absurd que has penjat, sinó pel teu post de hui mateix a la meua entrada sobre l'assassinat d'ETA.
És de tal immoralitat, és tan terriblement insultat, que tot el que se m'acut dir-te, serien insults massa greus. No em rebaixaré al teu escàs nivell. Així, que fins ací.

Anònim ha dit...

Hi ha castellans i castellans, però estic d’acord que no ens entenem.
A mi em va passar una amb una xicona de Valladolid que encara no me l’explique. Parlant amb un amic (argentí, que ja te ous la cosa) sobre l’antiga corona d’Aragó, el meu amic va dir que als valencians ens hi anava molt millor abans d’annexionar-nos amb Castella. Jo vaig assentir. La xica quasi s’em menja: que si separatista, que si no volia ser espanyol me n’anara al meu poble de merda a parlar el meu dialecte, etc, etc, etc.
El més graciós de tot és que jo, abans d’este incident, no tenia massa consciència nacional, però t’assegure que després d’açò vaig comencar a votar al Bloc.
Des d’eixe moment mai parle de política amb castellans, i tinc molts amics de “la meseta”; molt bona gent, però de política no parlem.
Eduard.

Nomdedéu ha dit...

Això és fonamental que quede clar. Hi ha gent de tota mena, a totarreu. També ací. Però en un article s'ha de ser forçosament reduccionista. Jo crec que en general és una miqueta com apuntem. Cert és, que de tant en tant et trobes gent conciliadora que enten les diferències. N'hi ha qui les enten fins i tot com alguna cosa positiva.
Entre nosaltres tambés és ben senzill trobar gent que no ens enten. I son valencians.
L'altre dia, en un dinar oficial, vaig tindre una conversa amb dos diputats provincials del PP de les comarques castellanoparlants.
La cosa va començar molt dura, perquè fart de sentir-los insultar els nacionalismes, vaig haver de parar-los-hi els peus. Quan va preguntar "quien era ese", li vaig haver d'esplicar que si com diu fa 20 anys que fa política i la fa a Castelló, i no em conéix, és que és autista. Li vaig haver de dir més coses. La cosa afulixà i van dir que el nacionalisme que jo defense no és el que ells critiquen. Com eren diputats provincials els vaig preguntar pels 4 anys que Porcar ho va ser, els 4 de Panyella i els mesos que du Molés. Em digueren que si, que eixa gent també és "normal". La resposta va ser obvia, si tots els nacionalistes valencians que coneixen som "normals", els que no són normals són ells per criticar el nacionalisme en general.
I no és que jo defensara un nacionalisme d'anar per casa. Vaig defensar el dret a l'autodeterminació, la consulta d'Ibarretxe, el requisit lingüistic i el concert econòmic.
El problema és que no ens entenen perque no tenen cap interés en fer-ho. Ells estan bé així.
L'anecdota del dia, és que jo tenia a la meua esquerra el cap de la Guardia Civil a estes comarques, i a la dreta el segon d'abord. Ells dos, que van assistir a la disputa, van intervindre poc, i quan ho feren eren més assenyats que els dos polítics.
Però vaja, això, que de tot n'hi ha.

el tropilla ha dit...

El nacionalisme "normal" és el que poden incloure sense problemes en un museu etnológic supose (o tancar-lo en un pot com els engendros mostruosos de l museu natural d'Onda), per favor, no siguem mai "normals".

Albert Miret ha dit...

posats a contar anécdotes, recorde una estant a casa d'un company a Murcia. el seu germà quan li vaig dir que era català i portava al PV uns 3 anys em contestà: "no te digo nada porque eres amigo de mi hermano pero si no, no te hablaría"
L'altra era mentre el metge del centre on estudiava a alacant em feia una revisió per vore'm les dents, va fer un comentari sobre la nota que li havia entregat abans: "hay que ver estos catalanes, en lugar de escribir en castellano lo tienen que hacer en catalán"
Quede clar tambè que de tot n'hi ha per España.

Enric 2 ha dit...

Ara contaré la meua.
Vaig anar a fer un curs ara fa alguns anys a Ávila amb un amic. El curs l'impartia un professor català en castellà. Jo estava sentat al costat del meu amic, i al seu costat un home d'uns 30 anys. Jo prenc els apunts en valencià, siga quina siga la llengua en què s'impartix la classe. El meu amic, tot i viure al P. Val des dels dos anys i parlar perfectament el valencià, prenia els apunts en castellá. Al cap d'una estona el meu amic se'm gira i me diu: "saps què m'ha dit este?" referint-se al du seu costat, "que eres un desconsideratper prendre els apunts en català, que si algú te'ls demana no els entendrà".
Lògicament no li'ls vaig deixar.
Per cert, si es recopilaren estes i totes les altres històries donaria per un llibre, el que ja no sé si per riure's o per plorar.

Nomdedéu ha dit...

Jo feia el mateix amb els apunts. Quan vaig estudiar alemany vaig comprar un diccionari català-alemany-català. I la profe dictava en castellà i jo copiava en valencià.
El que et va passar a tu, i eixa reacció del vei de pupitre, és realment un extrem. Ja és l'odi per al diferència. Ja no és que no puguem parlar entre nosaltres, sinó que no pots escriure't per tu mateix per si de cas algú pot demanar-te els paunts. Increïble.
Ja ni en l'esfera més privada voldrien alguns que usarem la nostra llengua propia.

Mestre de la Garrotera ha dit...

"no pots escriure per tu mateix per si de cas algú pot demanar-te els apunts"

Sí senyor, i ja només resta que no puguem tampoc parlar a casa, al nostre darrer feu inexpugnable, no siga que un veí "dotor" castellanoparlant vulga sentir les nostres converses pegant l'orella a la paret i en reba ofensa...

Ànims i una abraçada xics.

domingo ha dit...

hoy en la SER de Valencia han hecho un reportaje donde entrevistaban a turistas que nos han visitado en estas semanas a la pregunta de que os ha gustado menos, unos cuantos han respondido : " que la gente hable Valenciano" asi de claro, los turistas de la Aspaña profunda nonos van a entender nunca, al menos mientras el gobierno de españa no actue, y una forma de actuar seria primero y antes que nada en los medios de comunicación publicos. Si en TDT es posible recibir las trans misiones en varias lenguas y no entiendo por que Teledeporte, 24h, ClanTVE y los qu evengan nopueden emitir en Galego, Euskera i valenciano tambien, si lo hace la Eurosport en un monton de idiomas ??? . Por ejemplo.

Nomdedéu ha dit...

ara mateix vaig super pillat de temps. estic preparant el plenari de demà. però tinc una sucosa anecdota de hui mateix sobre el tema. i poques hores després, casualitats de la vida, una noticia positiva que pot matar l'anecdota. demà si puc vos l'explicaré.

Nomdedéu ha dit...

ara mateix vaig super pillat de temps. estic preparant el plenari de demà. però tinc una sucosa anecdota de hui mateix sobre el tema. i poques hores després, casualitats de la vida, una noticia positiva que pot matar l'anecdota. demà si puc vos l'explicaré.

**Clausewitz** ha dit...

és curiós la defensa del bilingüisme que fa la dreta, quan ells son monolingües... però de veritat, que el 70% dels adults espanyols no parlen ni anglès!

Anònim ha dit...

Jo diria que este artícle em sona...

Nomdedéu ha dit...

Normal si eres lector del bloc. Has accedit a través d'una entrada a facebook que diu:
un article meu de fa dos anys i mig...tan tristament actual! aleshores deia que Espanya no podia funcionar i no ens entenia. Continuem igual. I PP i PSOE intenten resoldre-ho, donant la puntilla al valencià.