El món de la telefonia mòbil ha representat una autèntica revolució, i no només en les comunicacions, sinó en la societat en tota la seua extensió. Ha canviat costums, ara la gent ja no queda en un lloc concret, diu “ja ens cridarem”, i quan arriba, ha no estira el coll per buscar-te entre la gent, tira mà del mòbil. Alguns adolescents que abans no tenien el permís dels pares per eixir, ara ho tenen més senzill perquè sembla com que si porten l’aparell a la butxaca, estiguen més controlats, o si més no, això dona certa seguretat als pares.
També hi han hagut canvis en el llenguatge. Abans si una xica et deia: “fes-me una perduda”, pensaves en tocar-la de qualsevol manera menys per telèfon. I és una trista obvietat que així com el “Video Killed the Radio Star”, els SMS han matat l’ortografia. Wapo!
Quasi ningú no es resisteix a l’avanç tecnològic. Jo mateix gaste una PDA, que a banda de tindre els usos d’aquell primitiu invent de Graham Bell, em permet redireccionar el correu electrònic de l’Ajuntament, i gestionar l’agenda o documents oficials, amb tota comoditat estiga on estiga. Els més joves l’usen també com reproductor de música, i els veus eixint de l’ institut amb els mòbils a la mà i la banda sonora de la seua vida emocional a tota metxa. Els qui com jo som contemporanis del Come-discos, (invent que va empatar en estupidesa amb el ganivet elèctric) entenem fàcilment que és pràctic, però entre els tonos, els politonos, i les cançonets, de vegades més que de Moviestar sembla que siguen de Molestar.
L’altre dia em va passar una cosa curiosa. Estàvem un grup d’amics dinant, i vam decidir cridar a un company que estava de viatge. Va resultar que no tenia cobertura en aquell moment, i el qui telefonava, va usar un servei de VODAFONE que es diu “dicta SMS”, que converteix en teu missatge oral en missatge de text a remetre al destinatari. Van gravar: “Fulano, crida’m”. Als pocs segons va rebre un missatge de text que venia a dir: “No hemos hecho ningun cargo en su saldo. No se ha podido convertir su mensage. Servicio solo disponile en castellano.”
El meu amic ho va provar dues voltes amb idèntic resultat. Li vaig demanar el telèfon i ho vaig provar jo: “Fulano, appelle moi”. I el tal fulano va rebre el missatge i ens va “appellar” de seguida que va recobrar la cobertura.
Fins ací, ofenedor com valencianoparlant. Però curiositats de la vida, eixa mateixa nit vaig rebre un correu electrònic d’un amic en el que em convidava a participar en una enquesta electrònica (en la que fins i tot et pagaven 10 €) per gravar alguns missatges amb la teua veu. Sembla que estan treballant en un reconeixedor de veu català-valencià-balear, precisament, per evitar que mai tornen a dir-nos “servicio solo disponible en castellano”.
També hi han hagut canvis en el llenguatge. Abans si una xica et deia: “fes-me una perduda”, pensaves en tocar-la de qualsevol manera menys per telèfon. I és una trista obvietat que així com el “Video Killed the Radio Star”, els SMS han matat l’ortografia. Wapo!
Quasi ningú no es resisteix a l’avanç tecnològic. Jo mateix gaste una PDA, que a banda de tindre els usos d’aquell primitiu invent de Graham Bell, em permet redireccionar el correu electrònic de l’Ajuntament, i gestionar l’agenda o documents oficials, amb tota comoditat estiga on estiga. Els més joves l’usen també com reproductor de música, i els veus eixint de l’ institut amb els mòbils a la mà i la banda sonora de la seua vida emocional a tota metxa. Els qui com jo som contemporanis del Come-discos, (invent que va empatar en estupidesa amb el ganivet elèctric) entenem fàcilment que és pràctic, però entre els tonos, els politonos, i les cançonets, de vegades més que de Moviestar sembla que siguen de Molestar.
L’altre dia em va passar una cosa curiosa. Estàvem un grup d’amics dinant, i vam decidir cridar a un company que estava de viatge. Va resultar que no tenia cobertura en aquell moment, i el qui telefonava, va usar un servei de VODAFONE que es diu “dicta SMS”, que converteix en teu missatge oral en missatge de text a remetre al destinatari. Van gravar: “Fulano, crida’m”. Als pocs segons va rebre un missatge de text que venia a dir: “No hemos hecho ningun cargo en su saldo. No se ha podido convertir su mensage. Servicio solo disponile en castellano.”
El meu amic ho va provar dues voltes amb idèntic resultat. Li vaig demanar el telèfon i ho vaig provar jo: “Fulano, appelle moi”. I el tal fulano va rebre el missatge i ens va “appellar” de seguida que va recobrar la cobertura.
Fins ací, ofenedor com valencianoparlant. Però curiositats de la vida, eixa mateixa nit vaig rebre un correu electrònic d’un amic en el que em convidava a participar en una enquesta electrònica (en la que fins i tot et pagaven 10 €) per gravar alguns missatges amb la teua veu. Sembla que estan treballant en un reconeixedor de veu català-valencià-balear, precisament, per evitar que mai tornen a dir-nos “servicio solo disponible en castellano”.
4 comentaris:
“SOM CINC MILIONS”
El PP gastara el lema “Somos cinco millones” per a la recollida de signatures per demanar més finançament.
Fem NOSALTRES UNA EN VALENCIÀ IGUAL. “SOM CINC MILIONS” trobe que seria un bon cop d’efecte cap ala societata ells en castellà i nosaltres en valencià.
Abanda de que trobe que un partit nacionalista comel nostre ha d’estar en l’orbita de demanar més finançament, si ara es eixa pos eixa sense renunciar a futures reclamacions més justes encara com el concert economic.
Però el moment requerix donar pases i a més seria una forma de començar a mobilitzar als nostres, de aprofitar el poder Mucipal, mocions, etc,
MENEJEMNOS. que he de fer per a que este spropostes es tinguen al mensy en compter ?
Hi estic d'acord. Tant és així, que la setmana passada, en conéixer el lema (copiat d'aquell que tan li van criticar al Pujol) vaig demanar a l'Executiva Nacional, que ens definirem sobre eixa reivindicació.
És evident que nosaltres volem concert econòmic, que critiquem el mal model financer de l'Estatut de la vergonya, etc. Però cal definir una postura clara sobre això, entre d'altres coses perquè anem a trobar-nos amb mocions als ajuntaments.
La meua postura és coincident amb la teua, David. Reclamar el que reclamem, però com primer pas acceptar com bona la reivindicació de la població com criteri. I per tant, fer campanya a favor. Obviamen en valencià
És cert que al món de la tecnologia el valencià no arriba massa... em fa molta gràcia quan truquen les operadores a oferir una factura més barata d'Internet o de telèfon.
-Parla vosté valencià?
-No
-Quan la seua empresa em puga atendre en la meua llengua, tornen vostés a trucar.
Mai en saben...
Clar que hem demanar els cinc milions i critcar alhora al PP per que si tant el vol per que no ha va deixar tancat en el recentment aprovat en l'estatutet de vergonya. Atraur-li els colors a dreta falçament i oportunistament naciuonalista i al PSOE que no sap estar a l'altura del ¿pspv?
Publica un comentari a l'entrada