"FALCONS I COLOMS". Levante-EMV.18.09.08

La política israeliana, és tan complexa com ho és el país. I allà va nàixer una classificació zoològica de la seua classe política, que qualificava als més radicals de Falcons i als més moderats com a Coloms. Algunes espècies de falcons, són capaces de desenvolupar velocitats de fins a 443 km/h. Velocitat punta que usen quan es llencen en picat a per una pressa, encara que hagen d'atropellar en el seu viatge, a mig regne animal, inclosos companys d’espècie. Posseïxen fortes ales, unes urpes unglades molt poderoses, i un bec corbat, capaç de matar d'un sol colp. Els falcònids són temuts per la seua capacitat de matar l'adversari, sense escrúpols.
Des de fa alguns anys l'Ajuntament de Castelló té en marxa una campanya per mantenir controlada la població de coloms a la ciutat, i crec, sincerament, que se'ls hi està escapant de les mans. Em fa la sensació que tenen acorralats, desarmats, i no sabria dir si també espantats, als coloms que volaven alegres en la llista popular. Ara, els falcons populars s'han apoderat de l'espai aeri de l'equip de govern, i han segrestat tots els micròfons de la Casa Consistorial.
No és que abans el Partit Popular de Castelló fora un prodigi de transparència, ni d'amabilitat, però quan preguntaves en comissió, no solien desafiar-te amb la mirada, ni moure el cap desaprobatòriament. De vegades, algun colomí, fins i tot es molestava en contestar, però ara... Els falcons populars campen a gust, i tenen acorralats els companys d'equip de govern que tenen un perfil més tolerant, més conciliador, més democràtic, fins i tot. Els coloms entenen que l'oposició forma part de la Corporació, els falcons, creuen que fins i tot part dels seus companys sobren. Per tous.
Entre les diferents espècies falcònides, hi ha el Falcó Plomós (falco deiroleucus), que pega unes pallisses que trenquen el basto, i que repeteixen com una lletanía que la culpa de tot és de Zapatero. El Soliguer Gris (falco ardosiaceus), que deu el seu nom al seu gris prefil polític, que intenta compensar acomiadant tot l'equip del seus antecessors al càrrec, per demostrar que mana molt. També juga un paper destacat a l'equip de govern, el Soliguer Vulgar (falco tinnunculus), dit així perquè els seus crits, s'adoben d'insults i amenaces, fills d'una supervia fonamentada en el no res. En alguns cassos ha arribat a detalls de la vida privada de l’adversari.
I finalment, per dalt de tots, està el Falcó Capitost (falco rusticolus), que és qui ha dissenyat l'estratègia, qui apadrina estos valors emergents, i qui fa d'ells una guàrdia pretoriana, inconscient, que el dia menys pensat, se li menjaran els ulls. Com si en lloc de falcons apadrinats, foren corbs traïdorencs. Al temps.