"Estudien sense apriorisme la modificació oferida pel Ministeri, i exigim plegats, si així ho volen, les mesures correctores que calguen, per evitar retards en una infraestructura tan urgent com necessària, i salvaguardar la Magadalena. Que jo me l’estime tant com vostè Sr. Alcalde. Que la Magdalena, per ser de tots, no pot ser privativa de ningú". Esta frase vaig pronunciar-la en el debat sobre l’estat de la ciutat celebrat el mes de juliol.
Ho vaig fer perquè tinc el convenciment, el democràtic convenciment, que un alcalde ha de vetllar pels interessos col·lectius. I tinc el convenciment, el democràtic convenciment, que un alcalde ha de fer compatibles les necessitats d’un municipi, quan estes necessitats semblen contraposades.
Això és el que passa amb el traçat de la N-340 al seu pas per Castelló. Esta infraestructura és cabdal pel creixement orgànic i econòmic de Castelló. En això, crec, hi està d’acord tota la societat civil. La urgència d’eixa infraestructura ha estat ratificada pels empresaris, pels sindicats, i tots els agents socials que han fet pública la seua opinió. També l’equip de govern municipal i l’oposició. I tristament també, pels accidents de trànsit i les seues víctimes.
El traçat de la carretera, però, no pot afectar de cap manera un paratge d’un valor natural, patrimonial, històric i emocional, com el de la Magdalena.
El BLOC, conscient que ni el PP ni el PSOE tenen la menor intenció d’apostar per la solució més ràpida, més lògica i més sostenible mediambientalment, que és l’alliberament de l’AP-7, vam demanar que, com a mínim, el projecte del traçat incorporés mesures correctores que evitaren l’afecció.
Quina afecció? Eixa és la pregunta. Segons la declaració d’impacte ambiental, l’única afecció és visual. Segons el PP i el BLOC, el risc d’haver d’ampliar el pont, afectaria físicament el camí de pujada a l’Ermita i al Castell Vell (per cert, abandonat pel PP). El que nosaltres vam proposar era soterrar la carretera al pas per les proximitats del paratge. Ho vam explicar a qui va voler escoltar-nos. Al Ple de l’ajuntament, el PSOE ens va fer costat, el PP, enrocat en el no, no ens en va fer. Ho vam explicar al Subdelegat del Govern Central, i no sé si hi vam influir o no, però poques setmanes més tard van anunciar modificacions substancials en el projecte. Bàsicament dues. La primera, fer la carretera en trinxera, és a dir, en un rasant inferior a l’actual autopista. Això permetria fer-la passar per dins de l’actual pont, de manera, que este no creixeria un sol centímetre, i conseqüentment no afectaria més del que ho fa ara. Primer problema salvat gràcies a una solució tècnica.
Pel que fa a l’afecció visual, proposava el Ministeri, una zona verda i una pantalla vegetal que ocultaria tant el traçat, com l’autopista. Segon problema resolt.
És suficient? El BLOC creu que no. Però és un pas importantíssim en la línia correcta. I a més a més, el Ministeri obri la porta a la col·laboració amb l’ajuntament per incorporar més mesures. Allargar l’actual carril bici i zona de passeig, allunyar de l’esplanada l’aparcament no autoritzat (però permès pel PP) a canvi de fer-ne un de nou en condicions un poc més lluny, etc.
El PP, però no ha volgut escoltar. I Alberto Fabra ha perdut l’oportunitat històrica de quedar en la memòria col·lectiva, com l’alcalde que va aconseguir la carretera i protegir la Magdalena. No ha tingut visió política. Només partidista. I s’ha equivocat. Perdrà esta batalla. És el que en tennis se’n diu "error no forçat".
I ara que? Tensió. Molta tensió. El PP ha apostat per la confrontació social, alimentant una plataforma (això que tan critica a l’oposició), intentant mobilitzar el Consell de Participació Ciutadana (que es va manifestar a favor de l’alliberament de l’AP-7, per cert), a l’anomenat "món de la Festa" (que ha mantingut una posició de no bel·ligerància que des del BLOC agraïm per responsable), etc. La credibilitat del PP en la defensa del patrimoni, a més, ja ha quedat força malmesa, entre d’altres qüestions, per la seua acció depredadora al Parc Ribalta. I no s’ha acabat el tema: els correus insultants contra l’oposició tindran la seua continuació en l’enfrontament personal, i els insults, en la propera romeria de la Magdalena. Així ho diuen sense vergonya, molts dels missatges que patrocina el PP, a la seua web amiga. Mantindrem la serenitat.
Ho vaig fer perquè tinc el convenciment, el democràtic convenciment, que un alcalde ha de vetllar pels interessos col·lectius. I tinc el convenciment, el democràtic convenciment, que un alcalde ha de fer compatibles les necessitats d’un municipi, quan estes necessitats semblen contraposades.
Això és el que passa amb el traçat de la N-340 al seu pas per Castelló. Esta infraestructura és cabdal pel creixement orgànic i econòmic de Castelló. En això, crec, hi està d’acord tota la societat civil. La urgència d’eixa infraestructura ha estat ratificada pels empresaris, pels sindicats, i tots els agents socials que han fet pública la seua opinió. També l’equip de govern municipal i l’oposició. I tristament també, pels accidents de trànsit i les seues víctimes.
El traçat de la carretera, però, no pot afectar de cap manera un paratge d’un valor natural, patrimonial, històric i emocional, com el de la Magdalena.
El BLOC, conscient que ni el PP ni el PSOE tenen la menor intenció d’apostar per la solució més ràpida, més lògica i més sostenible mediambientalment, que és l’alliberament de l’AP-7, vam demanar que, com a mínim, el projecte del traçat incorporés mesures correctores que evitaren l’afecció.
Quina afecció? Eixa és la pregunta. Segons la declaració d’impacte ambiental, l’única afecció és visual. Segons el PP i el BLOC, el risc d’haver d’ampliar el pont, afectaria físicament el camí de pujada a l’Ermita i al Castell Vell (per cert, abandonat pel PP). El que nosaltres vam proposar era soterrar la carretera al pas per les proximitats del paratge. Ho vam explicar a qui va voler escoltar-nos. Al Ple de l’ajuntament, el PSOE ens va fer costat, el PP, enrocat en el no, no ens en va fer. Ho vam explicar al Subdelegat del Govern Central, i no sé si hi vam influir o no, però poques setmanes més tard van anunciar modificacions substancials en el projecte. Bàsicament dues. La primera, fer la carretera en trinxera, és a dir, en un rasant inferior a l’actual autopista. Això permetria fer-la passar per dins de l’actual pont, de manera, que este no creixeria un sol centímetre, i conseqüentment no afectaria més del que ho fa ara. Primer problema salvat gràcies a una solució tècnica.
Pel que fa a l’afecció visual, proposava el Ministeri, una zona verda i una pantalla vegetal que ocultaria tant el traçat, com l’autopista. Segon problema resolt.
És suficient? El BLOC creu que no. Però és un pas importantíssim en la línia correcta. I a més a més, el Ministeri obri la porta a la col·laboració amb l’ajuntament per incorporar més mesures. Allargar l’actual carril bici i zona de passeig, allunyar de l’esplanada l’aparcament no autoritzat (però permès pel PP) a canvi de fer-ne un de nou en condicions un poc més lluny, etc.
El PP, però no ha volgut escoltar. I Alberto Fabra ha perdut l’oportunitat històrica de quedar en la memòria col·lectiva, com l’alcalde que va aconseguir la carretera i protegir la Magdalena. No ha tingut visió política. Només partidista. I s’ha equivocat. Perdrà esta batalla. És el que en tennis se’n diu "error no forçat".
I ara que? Tensió. Molta tensió. El PP ha apostat per la confrontació social, alimentant una plataforma (això que tan critica a l’oposició), intentant mobilitzar el Consell de Participació Ciutadana (que es va manifestar a favor de l’alliberament de l’AP-7, per cert), a l’anomenat "món de la Festa" (que ha mantingut una posició de no bel·ligerància que des del BLOC agraïm per responsable), etc. La credibilitat del PP en la defensa del patrimoni, a més, ja ha quedat força malmesa, entre d’altres qüestions, per la seua acció depredadora al Parc Ribalta. I no s’ha acabat el tema: els correus insultants contra l’oposició tindran la seua continuació en l’enfrontament personal, i els insults, en la propera romeria de la Magdalena. Així ho diuen sense vergonya, molts dels missatges que patrocina el PP, a la seua web amiga. Mantindrem la serenitat.
21 comentaris:
En tot el temps que mantig el bloc, només vaig esborrar un missatge, que insultava greument una persona del partit. Quan m'han dit fill de puta (que ho han fet) i coses semblants no ho he esborrat.
Crec profundament en la llibertat d'expressió, però no vaig a permetre que un degenerat com el Caçatrolls monopolitze el bloc amb una campanya sistemàtica. Els trolls informàtics, freqüentment no són conscients que ho són, i qualifiquen com tals altra gent. És el cas del pobre xic este, per tant, esborraré tot el que escriga eixa persona, mentre la seua actitud continue sent la difamació i els insults.
Si tens que estar esborrant tot el que el tipet este diu vas apanyat. Si pots saber las seua ip, que la pots vore perfectament o porcendencia i tens amics informátics el pots censurar. Bon dia. Gauchita
Bon dia.
Alguna cosa haurem de fer, si. Quan ell acabe els examens de les que li van caure en juny, a vore si tenim sort i se'n va a fer un Erasmus a la Merda en barca. Que m'han dit que hi han posat gronxadors nous.
Que malparlat eres Nomdedeu, un ploític com tu tindrie que estar acostumat a saber eixir-se'n de situcions compromeses com està.
Enric,has de copsar la gent que entra al teu blog.Indubtable que som més els que pensem com tu,els que som correctes amb tu i amb tots ,els que,alguna vegada no poden tenir la mateixa opinió que tu o alguna altra persona però que saben exposar-ho d'una manera correcta.....No?Els altres queden retratats per els seus propis improperis,aixina es que tot queda mol clar.A mi,també en gela l'ànima vore el que algú escriu,però alhora m'alegra molt no pertanyer a un grup tan digne de despreci.Pensa més,Enric,amb els que omplim ,sortosament,el grup antagònic al d'aquest individu,sí?Vinga,Enric,endavant.Salutacions de Laura.
Anònim. Et demane disculpes si et sembla que sóc malparlat, sincerament.
Però t'enganyes en la resat. Això no és una situació compromesa. Ni de broma. Compromeses són les situacions diaries a l'ajuntament, de relacions amb altres grups, o de vore que no pots resoldre un problema d'un veí que tenint raó, ensopega amb una burocràcia estúpìda. Un malcriat prepotent que s'amaga en l'anomimat, pot cansar-me, cabrejar-me, decebre'm fins i tot, però no té categoria per convertir les seues intervencions en "situació compromesa".
Dir que se'n vaja a "la merda en barca", és una expressió col·loquial que evidentment no gaste en la meua vida pública, i que probablement no hauria de gastar tampoc en el meu bloc. Especialment si a algú li molesta. Per això reitere les diculpes. Per això i especialment per que m'ho reclames per la meua condició de polític. Sembla entendre's que consideres que un polític no pot rebaixar-se a estes coses. No ho sé, reconec que això de "politicament correcte" em sembla una bajanada, un subterfugi per mentir i no dir el que es pensa. I crec, que un polític que és insultat, difamat, atacat, i tot, sense cap tipus d'argument, però atribuint-li intencionalitat dolosa, té dret a contestar. En el sou del polític, hi entra l'obligació d'escoltar atentament les crítiques, d'encaixar-les, de reflexionar-hi, però no entra l'haver d'aguantar insults. No hi entra.
Es veritat que haguera pogut dir: "a vore si tenim sort i este xic se'n cansa". Però mira. Em vaig permetre una llicència i em vaig quedar ben agust.
He llegit que al Museu D'Art Contemporani fan un cicle de curts amateur d'un polític de l'Ajuntament de Castelló:
Dijous 11 setembre CINE D'ACCIÓ
"Blog Wars: les Guerres Trolls"
Divendres 12 setembre CINE HISTÒRIC "Henry NameofGod I: history of a 2.0 politician"
Dijous 18 setembre CINE D'ACCIÓ "Enric 007: Licencia para censurar"
Divendres 19 setembre DOCUMENTAL "El descobriment d'una ciutat més enllà de La Guinea"
Dijous 25 setembre CINE DE L'OEST "Sólo ante el peligro"
Divendres 26 setembre CINE D'HORROR
"L'atac dels trolls cibernètics"
Un bes!
Enric ja està.No es mereix res més aquesta persona.M'agrada que en nomenen quan hi ha un feddback...dóna sensació d'apropament i confiança.Tal vegada t'ocupa la ment més el pensament negatiu d'aquestes persones negatives i no ha de ser aixina,home.Som molts els que som positius i ens agrada que ens digues algo,sí?Gràcies.
La del dijous, finalment la canviaran per "Warai yatsu hodo yoku nemuru" (en traducció lliure "els canalles dormen tranquils") de Kirosawa.
Eixe dia convidaré a Laura i menjarem llepoleries.
T'estàs passant,eh? anònim?.No treballes o què?Si és aixina no m'extranya gens ni miqueta.Jo no et renovaria el contracte si treballares per a mi.Si vols passar el rato comença a cridar als quatre vents i ,tal vegada, et calmes.
Totes les llepoleries de Castelló les acabarem,sí senyor.
Un tio que perd el temps amb aquestes tonteríes te té que donar molta importancia. Deus de ser molt important per ell!
No li feu mes cas a eixe individu llavan que se li esta donant mes importancia de la que te.
Un salut Enric,perdona per no pasarme desde fa un temps per aci,seguis igual!
ei, ja estas al Quebec?
Els dos esrits darrers eren meus, s'havia enganxar la tecla i s'havia repetit. Perdoneu
Atenció a la notícia del Llevant d'avui, el 45% de les emissions de CO2 de les fàbriques més contaminants del País Valencià estan al Polígon del Serrallo a Castelló.
¿De que me sirve dejar de fumar?
Publica un comentari a l'entrada