De Propaganda Fide és el Dicasteri de la Santa Seu fundat el 1622 pel Papa Gregori XV amb la doble finalitat de difondre el cristianisme en les zones on no havia arribat el missatge cristià i defensar el patrimoni de la fe als llocs on l'heretgia feia trontollar el caràcter genuí de la fe.
La propaganda és la vocació d'augmentar el recolzament (o el rebuig) a una posició, més que no presentar-la simplement amb els seus pros i contres. Es a dir, no es tracta de demostrar la veritat, sinó de convéncer la gent.
El PP s'ha convertit en una mena de "Congregació per la propagació de la doctrina de la fe". De la seua fe. I per tal menester, no escatiment recursos. Públics.
Posaré exemples. El recent congrés del PSOE valencià va acordar mantenir les històriques sigles de les que es va apropiar via OPA en els anys 70. PSPV. Unes sigles a les que mai no ha tingut respecte i que amaga en les eleccions. Qüestió de propaganda.
Una setmana després del Congrés socialista, la Generalitat, va traure una campanya pretesament, institucional. Somcomunitat.es. Qüestió de morro.
No sé com estaran les altres ciutats, Castelló està ple de banderoles (la nova ordenança exigeix autorització preceptiva, supose que la tindran) que diuen "Som CV". Eixa vocació reivindicadora de la Generalitat resultaria més creïble si no coincidís sospitosament en el temps amb la decisió socialista de mantindre les sigles PV.
Res de nou. A Castelló vam vore com sense informar-ne l'oposició es creava una marca "corporativa" (corporativa no era. Corporativa ve de Corporació, i la decisió fou exclusiva de l'equip de govern). Parle de "Passió per Castelló". Una marca i una campanya associada a la campanya electoral del PP, i fins i tot, al llibre que va presentar el candidat Alberto Fabra. El seu darrer capítol duia per títol "Pasión por Castellón".
Més. A la pràctica de l'equip de govern de fer us exclusiu i partidista de les diferents revistes sectorials o generalistes pagades amb diners públics, des de fa uns mesos s'hi suma un nou pamflet que du per títol Grau Informació. Una revista editada per una agència de publicitat que rep un tracte preferencial de l'Ajuntament, i que es redacta en esta mateixa casa per un funcionari de lliure designació, al dictat del PP. El funcionari no en té cap culpa. El PP no té cap vergonya.
I ara, s'hi afig la Diputació que ha aprovat una transferència de 400.000 euros a una nova societat mercantil per elaborar campanyes de promoció i màrqueting. Suposadament per fer publicitat institucional. Jo crec que per fer propagar la doctrina de la fe popular. Tot això en època de crisi. Concretament, de crisi ètica, la que afecta de forma endèmica al Partit Popular.
I encara tenim sort, La Congregació per la Doctrina de la Fe, és el nom elegant de la Inquisitio Haereticae Pravitatis Sanctum Officium, en valencià Inquisició. Si pogueren, ens arrancarien les ungles.
La propaganda és la vocació d'augmentar el recolzament (o el rebuig) a una posició, més que no presentar-la simplement amb els seus pros i contres. Es a dir, no es tracta de demostrar la veritat, sinó de convéncer la gent.
El PP s'ha convertit en una mena de "Congregació per la propagació de la doctrina de la fe". De la seua fe. I per tal menester, no escatiment recursos. Públics.
Posaré exemples. El recent congrés del PSOE valencià va acordar mantenir les històriques sigles de les que es va apropiar via OPA en els anys 70. PSPV. Unes sigles a les que mai no ha tingut respecte i que amaga en les eleccions. Qüestió de propaganda.
Una setmana després del Congrés socialista, la Generalitat, va traure una campanya pretesament, institucional. Somcomunitat.es. Qüestió de morro.
No sé com estaran les altres ciutats, Castelló està ple de banderoles (la nova ordenança exigeix autorització preceptiva, supose que la tindran) que diuen "Som CV". Eixa vocació reivindicadora de la Generalitat resultaria més creïble si no coincidís sospitosament en el temps amb la decisió socialista de mantindre les sigles PV.
Res de nou. A Castelló vam vore com sense informar-ne l'oposició es creava una marca "corporativa" (corporativa no era. Corporativa ve de Corporació, i la decisió fou exclusiva de l'equip de govern). Parle de "Passió per Castelló". Una marca i una campanya associada a la campanya electoral del PP, i fins i tot, al llibre que va presentar el candidat Alberto Fabra. El seu darrer capítol duia per títol "Pasión por Castellón".
Més. A la pràctica de l'equip de govern de fer us exclusiu i partidista de les diferents revistes sectorials o generalistes pagades amb diners públics, des de fa uns mesos s'hi suma un nou pamflet que du per títol Grau Informació. Una revista editada per una agència de publicitat que rep un tracte preferencial de l'Ajuntament, i que es redacta en esta mateixa casa per un funcionari de lliure designació, al dictat del PP. El funcionari no en té cap culpa. El PP no té cap vergonya.
I ara, s'hi afig la Diputació que ha aprovat una transferència de 400.000 euros a una nova societat mercantil per elaborar campanyes de promoció i màrqueting. Suposadament per fer publicitat institucional. Jo crec que per fer propagar la doctrina de la fe popular. Tot això en època de crisi. Concretament, de crisi ètica, la que afecta de forma endèmica al Partit Popular.
I encara tenim sort, La Congregació per la Doctrina de la Fe, és el nom elegant de la Inquisitio Haereticae Pravitatis Sanctum Officium, en valencià Inquisició. Si pogueren, ens arrancarien les ungles.
11 comentaris:
Recordeu el lema de la campanya institucional de la Generalitat el 1995, l'últim any del mandat de Joan Lerma? El lema va ser "la Comunitat", i així d'explícit apareixia a tot arreu. Encara en conserve diversos fullets a casa, per mostrar-los a qualsevol socialista que em parle de PV. Qui ha contribuit més a la implantació del terme sacralitzat de CV, el PSOE de Lerma o el PP?
els socialistes son uns borregos que no s'han cregut mai el país com una reivindicació central del seu programa electoral, van caure plegats als dictats de la dreta (UV i PP) i així els va avui en dia, sense rumb i més perduts que els borregos sense pastor.
Ells directament és possible que no ens arranquen les ungles.
Ja ho faran eixos feixistes què han tirat la pedra a la Seu del Bloc de València amb la passivitat de les policies nacionals i local.
O ens obriran el cap d'una pedrada com a la regidora del Bloc a Gandia.
O ens faran malt bé la Seu, com a Benicàssim.
O ens possaran una bomba, com a la Seu del Bloc l'any passat.
O ens pegaran una pallisa pel carrer, com a Santi Rosado.
O qualsevol altra cosa que se'ls ocurreixca.
I és que els camins del Senyor són inscrutables i alguns sempre queden totalment impunes. (I és que són bons xics, xé. Això no més són gamberradetes. La culpa és nostra, per ser tan radicals).
Frente al numero 1 de la calle Alicante, el rebaje de la acera pintado con la silueta de una silla de ruedas con un/a contribuyente montado en ella, está casi siempre ocupado por un coche, y que por lo general siempre es el mismo.
Lo hay, que se aprovechan de los que pasando por dicho lugar respetan el paso y buscan otro hueco.
No pido que se premie al que cumple con las normas, pero si que se sancione al que se lo pasa por el forro.
Gracias por vuestra atención, y disculpar que este comentario no tenga nada que ver con el post escrito por el Sr. Nomdedeu.
Sobre l'ús que han fet els socialistes espanyols del nom PSPV a les múltiples eleccions al País Valencià
http://cosesdevalencians.blogspot.com/2008/09/pspv-psoe.html
antisociata i valencià ha dit...
els socialistes son uns borregos que no s'han cregut mai el país com una reivindicació central del seu programa electoral, van caure plegats als dictats de la dreta (UV i PP) i així els va avui en dia, sense rumb i més perduts que els borregos sense pastor.
Tots els socialistes?Un percentatge elevat dels socialistes? Alguns socialistes?
Qué desagradable resulta haver de llegir determinades coses, i que poc respectuosa la definició d'un mateix... Allà cadascú.
Respecte al tema de la publicitat suposadament institucional, seria curiós averiguar quines agències es fan càrrec d'aquestes campanyes i quin mètode s'empra per triar-les.
Totes les generalitzacions (incluida esta) donen resultats erronis. Tots el socialistes no són borregos, ni tan sols tots els del PSOE (on no estan tots els socialistes, i està ple de gent que no és socialista).
Tret de l'apel·latiu de "borregos", en la resta hi estic d'acord. El socialisme valencià (diguem-ho així) mai no s'ha cregut el país. Mai. I no ha fet per este país més que el PP.
Que hi hauran militants amb una fidelitat al país i tal...possiblement. Però no entenc com poden engollir-se les polítiques espanyoles del PSOE. I ho dic jo que sóc un dissident al si del BLOC i he combregat amb pactes que no m'han agradat gens. Però malgrat els pactes, el BLOC no ha deixat de ser fidel al país. S'haurà desdibuixat, haurà perdut credibilitat, però no ha deixat de donar la cara per este país. Ciutat a ciutat. Davant de governs del PP o del PSOE.
La resta ja t'ho dic ara, en molts cassos trien l'agència amiga a canvi de favors, i sense cap concurs públic. Es tracta de fraccionar campanyes entre varies empreses (una fa les falques, l'altra els cartell, l'altra la revista...) així són contractes menors. És legal. Ni tan sols és frau de llei. Lleig? Sí, això sí.
L'altre sistema és encomanar a la mateixa empresa treballs al llarg de l'any per 15 0 23 mil euros, però fraccionats regidoria per regidoria, campanya per campanya, en paquetets de 1600, 3800, etc. Cas identic a l'anterior.
Una pràctica generalitzada. Malament quan ho fa el PP (és el que jo denuncie en este cas, perquè al meu poble governa el PP), malament quan ho fa el PSOE. I malament, alerta, també malament si el BLOC ho fa en algun lloc. No en tinc constància, i si es fes, segur que PP i PSOE ho hagueren dut a la portada d'El Mundo i El País respectivament.
Puc demanar perdó per l'expressió borregos, coses del directe. Està clar que hi ha socialistes amants de les sigles del seu partit, com també hi ha gent del PP molt bona gent...
Però mai demanaré perdó per dir les coses clares.
Ho sento amiga clara però el que defineix més un partit polític és el líder, el lideratge més que la base. I al psoe valencià els líders li brillen per l'absència. Aixina és.
La gran tragèdia del socialisme valencià se relata en lo següent:
1.No haver sabut captar líders tan carismàtics com Brosseta o Vicent Ventura.
2.No tindre líders, i el que és més traumàtic
3. No haver sabut mantindre el poder després d'haver teixit unes xàrcies de poder tan grans i de tants governs a la generalitat, d'això és del que vos hauria de caure la cara de vergonya, d'haver regalat la generalitat al pp.
Res més i perdoneu però és que me puge per les parets amb estes coses...
Per Vila-real no he vist res de som CV, potser ens hem lliurat. A mi el que em fa treure de les casetes són els enormes cartells que diuen, ací estem fent una obra, com si no ho veiérem (bé, algunes voltes el cartell està molt de temps i l'obra no comença mai), i ens estem gastant tants diners. I no parle només de les obres del PP, de totes, no ho puc suportar.
hi ha una anècdota paradigmàtica d'això. Fa anys, quan es va declarar Columbretes parc natural, la Generalitat hi va dedicar una partida de (no ho sabria dir amb exactitud) posem dos milions de pessetes. Ben poca cosa. A alguns ens va cridar l'atenció i en vam fer seguiment. A que dedicarien tan pocs diners? Doncs a un immens cartell a la Foradada que deia "això és un parc natural, no s'hi poden tirar papers ni embrutar, cal mantindre l'entorn tal com està". Fantàstic.
Publica un comentari a l'entrada