Finalment tots els pronòstics s'han complert. Barak Obama és el nou president electe dels EUA, i de retruc de tot l’imperi. Se n’ha parlat i escrit molt estos dies, i sembla que per la majoria dels analistes, els ximples i els assenyats, és significatiu el fet que el Sr. Obama siga un afro-americà, allò que abans del politically correct, es deia un senyor negre. Està bé. Segur que és un avanç en un país, on encara no fa cent anys, el Ku Klux Klan, assassinava amb impunitat en nom de la supremacia blanca. L’arribada a la Casa Blanca d’un senyor negre, és en eixe sentit, una evidencia de com ha evolucionat majoritàriament el poble nord americà.
I nosaltres? Els negres de Castelló són blancs, i van nàixer majoritàriament a Romania. Ha evolucionat suficientment la societat de Castelló per assumir com ciutadans amb drets i deures a tots els nouvinguts? Està llest Castelló per tindre un alcalde nascut a Tergoviste o a Slobozia? I ells? Tenen interés en integrar-se, en formar part de la societat que els ha acollit? Fa pocs dies l'Ajuntament va organitzar una setmana de la interculturalitat. Ben intencionada i tot això, clar. Exposicions, conferències, i un acte de final de festa, fet de mú
sica i balls. Cada grup present representava la cultura i la música del seu país. Romanesos, ucraïnesos, peruans, colombians, cubans, marroquins, nigerians... Vaig trobar a faltar música d'ací, música en valencià. Perquè clar, a mi ja m'està bé, ja m'agrada saber com viuen als seus països d'origen i quina música escolten, però Obama és President perquè és americà, no perquè els americans s'hagen fet keniates, com ho era el pare del President.
I nosaltres? Els negres de Castelló són blancs, i van nàixer majoritàriament a Romania. Ha evolucionat suficientment la societat de Castelló per assumir com ciutadans amb drets i deures a tots els nouvinguts? Està llest Castelló per tindre un alcalde nascut a Tergoviste o a Slobozia? I ells? Tenen interés en integrar-se, en formar part de la societat que els ha acollit? Fa pocs dies l'Ajuntament va organitzar una setmana de la interculturalitat. Ben intencionada i tot això, clar. Exposicions, conferències, i un acte de final de festa, fet de mú
sica i balls. Cada grup present representava la cultura i la música del seu país. Romanesos, ucraïnesos, peruans, colombians, cubans, marroquins, nigerians... Vaig trobar a faltar música d'ací, música en valencià. Perquè clar, a mi ja m'està bé, ja m'agrada saber com viuen als seus països d'origen i quina música escolten, però Obama és President perquè és americà, no perquè els americans s'hagen fet keniates, com ho era el pare del President.
22 comentaris:
Obama no és kenyà, és americà. El que siga negre o no siga negre només és una anècdota. Jo no vull que un romanès siga alcalde de Castelló, Vila-real o president de la Comunitat. Jo vull que ho siga un castellonenc, un vila-realenc o un valencià. Això sí, si son pare o la seua àvia són romanesos només serà una anècdota.
Enric a este pas, els negres a este país serem los nacionalistes (valencians)
La qüestio es l'adaptament, s'esta creant un "gueto" i ells nomes viuen amb ells,que si que hi ha molts castellonencs que tambe els tenen de per si odi i els rebutgen,pero els demes que en un principi no els rebutgem sentim que ells rebutgen de la nostra cultura.
Escèptic, això que dius, és exactament el que fa temps que dic jo. En este matix bloc n'he escrit manta vegades. La gent de Castelló nàixem on volem o on podem, però som de Castelló per la voluntat de ser-ho. I efectivament, haver nascut ací o allà hauria de ser una naècdonta.
Per això sempre he defensat la participació en política dels nou vinguts, però per la seua condició de castellonenecs, no pel seu origen. Com defense això, critique l'opció de fer partits etnics, com alguns romanesos van intentar el 2007.
I té també raó Porcar quan diu, que les coses van a mitges. Alguns dels "històrics" posen dificultats per la integració dels nou vinguts, avocant-los al ghetto. Però molts nou vinguts, aposten pel seu ghetto, perquè rebutgen la ciutat i la cultura que els acull. I d'això és dle que em queixe jo, de les facilitats que donen les intitucions públiques a aquells que poden viure com valencians, s'hi neguen. A aquells que renuncien a les obligacions dels valencians, però que en reclamen els drets.
La pregunta seria si Castelló està preparat per tenir un alcalde que exercisca de catellonenc i defense la seua llengua i cultura?. Per cert, hem comprovat que a les instal·lacions esportives que depenen del "Patronat d'Esports", aquestes ,"patronat d'esports", són les úniques dues paraules que apareixen retolades, o impresses blanc sobre negre en qualsevol paper, en valencià. Qualsevol dia, això sí, ens apareixeran en romanés.
Tal volta necesitarieu un alcalde xines, potser s'enteraria mes de les coses que el figura que teniu.
pd. a mes, enlloc de meson asturiano en magdalena hi hauria menson manchuriano, i seria infinitament mes barat...
I per a quan un president d'Amèrica indígena americà? No serà que els valencians amb orígens valencians ( si és que n'hi ha algun) som més que els negres els indis?
Enric 2
Des d'una perspectiva etnogràfica, la història del País Valencià es podria resumir així: fa uns 2000 anys la llengua i la cultura dels ibers van ser substituïdes per la llengua i la cultura dels romans. Segles més tard, la llengua i la cultura dels romans van ser substituïdes per la llengua i la cultura dels àrabs. Després, amb la conquesta de Jaume I, la llengua i la cultura dels àrabs van ser substituïdes per la llengua i la cultura dels catalans. A hores d'ara, en un procés que ja fa segles que es va iniciar, la llengua i la cultura dels catalans estan sent substituïdes per la llengua i la cultura dels castellans.
M'agradaria insistir en aquest darrer punt, que no hauríem de perdre de vista, tot i l'allau actual d'immigrants. A hores d'ara la major amenaça per a la supervivència de la llengua i la cultura dels valencians són i continuen sent els castellans. Els castellans tenen al darrere un Estat: Espanya, del qual forma part el nostre País des de fa segles. Espanya és un Estat fort, consolidat i amb un gran afany uniformitzador. Els immigrants, a banda de les seues diferents procedències culturals i lingüístiques, no tenen al darrere un Estat que ens impose la seua llengua i la seua cultura. Per tant, el gran repte que se'ns planteja hui en dia als valencians és com integrar aquesta allau de nouvinguts dins d'una societat, la nostra, molt afeblida culturalment i lingüísticament pel procés uniformitzador dels castellans, que ve de segles i que encara continua.
Cert. En una entrevista per una revista romanesa vaig dir una cosa que van convertir en titutar: "un nomanés que parle castellà sempre serà un romanés. Un romanés que parle valencià, serà un valencià amb accent". I crec que la cosa és una miqueta així.
I tens raó, el problema són els castellanoparlants. Exigim als nou vinguts respecte per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Però nouvinguts són tots. Els que venen de 300 quilòmetres i els que venen de 13.000 o de 4.500. I més difícil encara, el problema són els castellanoparlants nascuts ací
Els dos immigrants millor
"integrats" a Espanya, amb treball, sou i casa vitalicis a càrrec de tots els ciutadans contribuents són el senyor Joan Carles de Borbó, nascut a Roma durant l'exili de la família reial espanyola a Itàlia, i la senyora Sofia de Grècia, òbviament originària de Grècia. No tots tenen la mateixa sort.
Es muy pronto para que tengamos un alcalde rumano. Pero todo llegará. Cuando pase tiempo, cuando el rumano o la rumana en cuestión hable en valenciano (cosa que hasta ahora no ha sido una exigencia para llegar a primer edil, por cierto), cuando se emocione con las victorias del C.D. Castellón y sobre todo, cuando el hecho de ser rumanos no les lleve a relacionarse única y exclusivamente con rumanos.
Crec que hauríem de mirar enrere i vore què féiem els valencians quan anàvem fora.
La meua àvia va anar durant molts anys a la verema al sud de França, és a dir, Occitània, i sabia algunes paraules en francès, i sempre em parlava de les festes que feien els espanyols els diumenges quan no treballaven, però em va parlar mai ni de les festes d'integració amb la població indígena ni de que la gent els parlara en una llengua que no era francés i que es deia occità.
Crec que el problema no és dels romanesos, sinó dels valencians, que amaguem (per norma general) la nostra llengua, ja siguen de Targoviste, Ploesti, Tànger o Albacete, i emprem majoritàriament la llengua dominant, que és el castellà, com als nostres avisi pares se'ls parlava en la llengua dominant a Occitània, el francés.
Enric 2
Podem mirar de qui són les culpes. És accessori. Però d'entrada no és el mateix anar a la verema no és anar a viure a un país. D'altra banda, no sé jo quanta gent hi hauria que parlés occità per allà, però en qualsevol cas que la teua avia fera les coses malament (i la meua i la d'aquell) no justifica que jo haja de callar quan les fan malament altres.
Puc compartir la desafecció al valencià de gran part de la població valenciana, però és precisament això el que critique al meu artícle. No dic que els romanesos o polonesos hagen fet tal o qual cosa. Dic precisament que l'ajuntament de la meua ciutat amaga el valencià en una festa que anomenen de la multiculturalitat. I que serveix per a que els d'ací sapigam com són els d'allà, quan sent els d'allà els que han vingut ací, hauria de ser la cultura d'ací la que es potencia. Ells tenen l'obligació d'ntegrar-se, nosaltres la de facilitar-ho. Però jo no tinc cap obligació ni formal ni moral ni legal d'intentar integrar-me (via folclor) a la "bachata" ni al "reguetón".
El que podriem fer és intentar canviar les coses! Dis que podem fer tots aquells que pensem com tu, tots aquells que parlem sempre valencià fins que no ens diuen aixo de: "porfavor me hablas en español que no te entiendo"!
Jo intento concienciar a la gent del meu entorn!!! Que mes podem fer??Com podem canviar les coses???
Evidentment, si tinguera la formula...
Mantindre'ns fidels, sembla el més raonbable. I tindre un sistema de partits polítics que defensen els nostres interessos. I com no ho faran ni el PP ni el PSOE, per mi la qüestió està clara, només queda el BLOC.
Per això m'esforce per que tinga una influència social.
I quan pujaras per les comarques del Nord per a disar-te vore????
Jo visc a les Comarques del Nord!! hehe
Bromes a banda, supose que et refereixes a les comarques del nord del nord...És que si vaig molt més al nord me n'eixiré del país.
Doncs...no ho sé. Vaig organitzar l'acte a Morella...
Jo estaré encantat en la mesura de les meues possibilitats (i horaris) d'acudir a qualsevol lloc on em conviden. Puc anar a vore un plenari, a assistir a una reunió de col·lectiu, a festes...però vull ser molt respectuós i mai no impose la meua presència en lloc.
Si em conviden procure anar. I ho faig encantat.
Els del bloc sou molt centralistes, no visiteu gens el maestrat ni els Ports (Els Ports no és solament Morella). Les comarques del nord nord estan abandonades a la mare de deu de la Vallivana, i aci nomes abunda la fauna ppera, la resta algun sociata progrei lo altre...weno...deixem-ho estar.
Deixe la despatxitis i isca a respirar aire pur home que se li farà el cul gord tan d'estar asentat. Els polítics tots pateixen de despatxitis , weno, perdo, i els del pp de cotxitis oficialitis.
Visca el País!
Això és simplement una bajanada.
No tenim que visitar els Ports ni la Costera, perquè estem als Ports i la Costera, i a l'alacantí, i a la Safor i...i.... Tenim regidors a molts pobles del Maestat. Li recorde que sóc, bàsicament, regidor de Castelló i em creue la ciutat amunt i avall dia si dia també. No es preocupe pel meu cul.
Per manifestar la seua opinió no cal ser grollers. De totes formes estaré encantat d'anar a...a...a on vol que vaja exactament? escriguem al meu correu electrònic, diguem on vol que vaja i em compromet a anar-hi. Però clar, vosté m'espera a la porta del poble i xerrem, i estudiem els problemes del poble en concret, de la zona, veiem com podem ajudar des de la Diputació i des de les Corts...O exactament que és el que em demana? Que agafe el cotxe i vaja pegant voltes pels pobles dels Ports i el Maestat fent sonar el claxon i saludant per la finestra?
Vol que fem política al seu poble, vol que el BLOC puga ajudar a millorar les condicions de vida? Té vosté raó, eixa és la nostra vocació i obligació. Ajude'ns. Done'ns informació, col·labore, poses en contacte amb mi el meu correu és a la web municipal de l'ajuntament de Castelló. Jo tinc la vocació de fer-ho, i si a vosté li preocupa la situació política de la seua comarca, té l'obligació d'ajudar-me a fer-ho. La política la fem els ciutadans
Home, que ara vosté em vinga dient que és bàsicament regidor de castelló, quan al portal d'este bloc diu que té no sé quants càrrecs com la intercomarcal és perquè a vosté se li suposa també la capacitat de fer país pels pobles. no?
Pel que diu vosté entenc que no cumplix amb la seua funció perquè no visita pobles. I si espera que algú li cride pa que vaja a solucionar-li els problemes dels pobles pos està apanyat, me paix que als pobles la gent no fa això.
Vage vosté als pobles, entre als bars, xarre amb la gent, pregunte per coses del poble, interesse's. Així se fa més país i política que al despatx.
Però bé, sort que deu tindre un bon despatxet amb aire calentet i un bon sofà, ahí s'està molt bé.
I pel cul no patisca, si camina amunt i avall tindrà un culet duret.
Resulta senzill criticar des de l'anonimat, però bo, açó és internet, i ací això forma part de les regles del joc.
Jo, a banda de treballar a l'Ajuntament de Castelló per al BLOC, faig implantació del partit a nivell comarcal (entre d'altres coses); he col·laborat directament a que el BLOC presentara llista en Borriol i l'Alcora al 2007, on ara tenim presència (1 i 2 regidors, respectivament), i el que m'ha ensenyat l'experiència és que:
1) Cal moure's, és cert, i molt. Cal insistir, no defallir i estar al costat de la gent que té interés en fer coses pel seu poble.
2) La gent que té ganes de fer coses pel seu poble respon quan t'acostes a ella, encara que el procés puga ser llarg o, de vegades, no qualle.
3) Qui critica destructivament, poques vegades col·labora a res.
4) Entrar a un bar d'un poble on no et coneix ningú personalment, i començar a parlar amb gent, només funciona a certes hores del matí, en festes, i no precisament per incentivar un moviment polític.
Dit tot açò, qui vulga moure el BLOC en qualsevol poble de les comarques del nord (ho dic perquè és on Enric té l'àmbit d'actuació més directe) sap que pot posar-se en contacte amb ell i rebrà resposta. I recolzament. I treball. Qui vulga dir com de malament ho fa Nomdedéu, o el BLOC en general, està en el seu dret, però de la mateixa manera que assegut tot el dia en un despatx no es fa país, criticant des de l'anonimat, tampoc.
Miquel.
P.D.: I no, al despatx no hi ha cap sofà i no, no és un bon despatx. És un despatx, i prou.
Miquel té més paciència que jo. Ho ha explicat amablement. Gràcies. Espere que el gran teoric de barra de bar ho haja entés.
Publica un comentari a l'entrada