The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde és el títol d’una fascinant novel·la de Robert Louis Stevenson. És, sens dubte, la més reeixida recreació literària de la psicopatologia de la doble personalitat. Hi ha altres exemples de personatges amb doble personalitat, per aquells qui tinguen referents literaris diferents. Els hi recomane “El otro yo del Profesor Bacterio” , dels grans investigadors privats Mortadelo y Filemón. Que per al símil que vull fer, igual el dibuixant Ibañez s’ajusta més que el novel·lista Stevenson.
Ho dic perquè voldria referir-me a “L’estrany cas del Dr. Pérez i Mr. Macián”. El Dr. Pérez és el tinent d’alcalde delegat de personal, d’hisenda i de modernització. Al capdavant de la modernització municipal, ha fet un excel·lent treball, si més no, en el sentit d’haver treballat colze a colze amb l’oposició. Escoltant les nostres propostes, incorporant-ne no poques al Pla de Modernització, reconeixent públicament que eixe Pla no hagués estat possible sense la col·laboració generosa de tots. El Dr. Pérez, és també el delegat d’Hisenda, que ha invertit temps i interés, en escoltar les propostes de bonificacions que en les ordenances fiscals ha fet este regidor opositor, que escriu l’article. El Dr. Pérez és el polític, que reconeix en sessions plenàries, les aportacions de l’oposició (de l’oposició que aporta) al dia a dia municipal.
I després està Mr. Macián. Un regidor misantrop, agressiu, amb un discurs duríssim i allunyat del joc democràtic. És el regidor, que parapetat darrere d’un pretès sentit de la responsabilitat de la “res pública”, amenaça a l’oposició amb les tenebres exteriors, la castiga negant-li el pa i la sal, com si el pa i la sal foren propietat de l’equip de govern al que serveix amb fruïció. Mr. Macián, és la personalitat malaltissa que es pensa que la informació a la que té dret l’oposició se li ha de facilitar, o no, en funció de l’ús que en vaja a fer.
La dissociació de la personalitat coincideix sovint amb el primer i segon torn de les seues intervencions plenàries. El Dr. Pérez apareix en la primera intervenció, sovint argumentativa. Mr. Macián apareix en el segon torn, se li unfla la jugular com a Maria Patiño, i castiga a l’oposició sense postres. Si el Dr. Pérez parlés amb Mr. Macián, li diria que no pot conculcar els drets democràtics de l’oposició. I que en qualsevol cas, si l’oposició en fa mal ús, per això estan els tribunals. Però clar el Dr. Pérez és advocat de professió i sap que el PP, als tribunals, darrerament ho perd tot.
Ho dic perquè voldria referir-me a “L’estrany cas del Dr. Pérez i Mr. Macián”. El Dr. Pérez és el tinent d’alcalde delegat de personal, d’hisenda i de modernització. Al capdavant de la modernització municipal, ha fet un excel·lent treball, si més no, en el sentit d’haver treballat colze a colze amb l’oposició. Escoltant les nostres propostes, incorporant-ne no poques al Pla de Modernització, reconeixent públicament que eixe Pla no hagués estat possible sense la col·laboració generosa de tots. El Dr. Pérez, és també el delegat d’Hisenda, que ha invertit temps i interés, en escoltar les propostes de bonificacions que en les ordenances fiscals ha fet este regidor opositor, que escriu l’article. El Dr. Pérez és el polític, que reconeix en sessions plenàries, les aportacions de l’oposició (de l’oposició que aporta) al dia a dia municipal.
I després està Mr. Macián. Un regidor misantrop, agressiu, amb un discurs duríssim i allunyat del joc democràtic. És el regidor, que parapetat darrere d’un pretès sentit de la responsabilitat de la “res pública”, amenaça a l’oposició amb les tenebres exteriors, la castiga negant-li el pa i la sal, com si el pa i la sal foren propietat de l’equip de govern al que serveix amb fruïció. Mr. Macián, és la personalitat malaltissa que es pensa que la informació a la que té dret l’oposició se li ha de facilitar, o no, en funció de l’ús que en vaja a fer.
La dissociació de la personalitat coincideix sovint amb el primer i segon torn de les seues intervencions plenàries. El Dr. Pérez apareix en la primera intervenció, sovint argumentativa. Mr. Macián apareix en el segon torn, se li unfla la jugular com a Maria Patiño, i castiga a l’oposició sense postres. Si el Dr. Pérez parlés amb Mr. Macián, li diria que no pot conculcar els drets democràtics de l’oposició. I que en qualsevol cas, si l’oposició en fa mal ús, per això estan els tribunals. Però clar el Dr. Pérez és advocat de professió i sap que el PP, als tribunals, darrerament ho perd tot.
11 comentaris:
Algunes veus afirmen que el crim organitzat a Sicília, Calàbria i la Campània (i el crim desorganitzat a Sardenya) té el seu origen en la presència valenciana en eixos territoris.
Jo crec que exageren.
A vore si també ens culpen de la "mordida" mexicana i de totes les mafies sudamericanes. Per cert en altre ordre de coses, Martí, el de la independència de Cuba si que era fill de valencià.
Per desgracia, els funcionaris de l'ajuntament no coneixem al Dr. Perez, nomes a Mr. Macian
això, Marfego, també m'ho crec. No eres el primer en queixar-se'n
Confirme el comentari de marfego.
Nomes coneixem a Mr. Macian.
Per cert, molt acertades les dues fotos.
Pos jo confirme el comentari de Josep, ja ho diu la canso de malavita "D'un tempo chi fu, tre cavaglieri da spagna ne partiru, dalla abruzzia a sicila pasaru e poi ca in calabria se fermaru..."
tre cavaglieri da spagna, serien del secà, de més amunt d'Albacete.
El PP ho perd tot als tribunals? No se. Encara estic esperant que el jutjat de Nules es pose les piles en el cas Fabra.
És evident que jo parle de la gestió de govern de la muea ciutat.
Com és evident que dir "ho perd tot" és una llicència literaria per recordar que ha rebut algunes sentencies en contra.
gràies per l'amabilitat. en anirem veient de bolc a bloc i de mur a mur.
veges tu, no ho havia pensat, però això del 2.0 serveix per construir...
Publica un comentari a l'entrada